Taula de continguts
38 les relacions: Adolf Mas i Ginestà, Arquitectura gòtica, Art romànic, Arties e Garòs (terçó), Basc, Casa Paulet, Casa Portolà, Castell d'Arties, Castellà, Central d'Arties, Garona, Gaspar de Portolà, Guillem Maria de Brocà i de Montagut, Institut d'Estadística de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Jaume el Major, Josep Goday i Casals, Josep Gudiol i Cunill, Josep Puig i Cadafalch, Naut Aran, Parador de Turisme, Riu de Valarties, Sant Joan d'Arties, Sant Pelegrí, Santa Maria d'Arties, Sàpiens, Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, Terçó, Topònims d'origen basc a Catalunya, Valarties, Vall d'Aran, 1907, 2 de setembre, 2019, 24 de juny, 25 de juliol, 25 de juny.
Adolf Mas i Ginestà
Adolf Mas i Ginestà (Solsona, Solsonès, 1860 - Barcelona, 1936), va ser un dels principals fotògrafs de l'època del Modernisme català i pare del també fotògraf Pelai Mas Castanyeda (Barcelona 1891-1954).
Veure Arties і Adolf Mas i Ginestà
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Arties і Arquitectura gòtica
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Arties і Art romànic
Arties e Garòs (terçó)
Terçó d'Arties e Garòs, a la Vall d'Aran Arties e Garòs, antigament Arties, és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Veure Arties і Arties e Garòs (terçó)
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Arties і Basc
Casa Paulet
Casa Paulet és una casa d'Arties, del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Arties і Casa Paulet
Casa Portolà
Casa Portolà és un casal d'Arties, del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Arties і Casa Portolà
Castell d'Arties
El castell d'Arties és una edificació militar situada a Arties, en el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Arties і Castell d'Arties
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Arties і Castellà
Central d'Arties
La Central d'Arties (en aranès, Centrau d'Arties) és l'edifici principal de dues centrals hidroelèctriques, Arties i Aiguamoix, el qual està situat a la localitat d'Arties, a la comarca de la Vall d'Aran.
Veure Arties і Central d'Arties
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Veure Arties і Garona
Gaspar de Portolà
Gaspar de Portolà i Rovira (Os de Balaguer, 1716 - Lleida, 1786) fou un soldat, administrador colonial i explorador català, que va ser governador de Califòrnia del 1767 al 1770 i fundador de les ciutats de San Diego i Monterey.
Veure Arties і Gaspar de Portolà
Guillem Maria de Brocà i de Montagut
Guillem Maria de Brocà i Montagut (Reus, 21 d'octubre de 1850 - Riudecanyes, 23 d'octubre de 1918) fou un jurista i historiador del dret català, fill de Salvador de Brocà i de Bofarull, un magistrat destinat a Mallorca, i de Marina Montagut i Domingo, de Reus.
Veure Arties і Guillem Maria de Brocà i de Montagut
Institut d'Estadística de Catalunya
L'Institut d'Estadística de Catalunya (abreviat com IDESCAT) és l'òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya.
Veure Arties і Institut d'Estadística de Catalunya
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Arties і Institut d'Estudis Catalans
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Arties і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Arties і Jaume el Major
Josep Goday i Casals
Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.
Veure Arties і Josep Goday i Casals
Josep Gudiol i Cunill
Josep Gudiol i Cunill (Vic, Osona, 26 de desembre, 1872 - Vic, Osona, 10 d'abril, 1931) fou un sacerdot, arqueòleg i historiador de l'art català.
Veure Arties і Josep Gudiol i Cunill
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Veure Arties і Josep Puig i Cadafalch
Naut Aran
Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran.
Veure Arties і Naut Aran
Parador de Turisme
Els Paradores de Turisme o Paradores són un conjunt d'hotels d'alta categoria distribuïts per tota Espanya, localitzats a edificis emblemàtics o emplaçaments destacables que han estat seleccionats pel seu interès històric, artístic o cultural.
Veure Arties і Parador de Turisme
Riu de Valarties
El riu de Valarties, en aranès arriu de Valarties, és un riu de la Vall d'Aran, afluent de la Garona.
Veure Arties і Riu de Valarties
Sant Joan d'Arties
Sant Joan d'Arties és una església situada a Arties, en el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Arties і Sant Joan d'Arties
Sant Pelegrí
Sant Pelegrí és una capella d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Arties і Sant Pelegrí
Santa Maria d'Arties
Santa Maria d'Arties és una església romànica situada a sud-oest del poble d'Arties, municipi de Naut Aran, comarca de la Vall d'Aran.
Veure Arties і Santa Maria d'Arties
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Arties і Sàpiens
Sociedad Productora de Fuerzas Motrices
L'empresa Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, (també coneguda familiarment a les zones on operava com “la Productora” en català o “era Productora” en aranès) fou una societat creada el 1917 dedicada a la construcció i operació de centrals hidroelèctriques i al subministrament de l'energia produïda.
Veure Arties і Sociedad Productora de Fuerzas Motrices
Terçó
Els sis terçons de la Vall d'Aran amb els límits municipals Un terçó (en aranès terçon) és una divisió geogràfica pròpia de la Vall d'Aran.
Veure Arties і Terçó
Topònims d'origen basc a Catalunya
Aquesta és una llista incompleta de topònims catalans d'origen basc.
Veure Arties і Topònims d'origen basc a Catalunya
Valarties
Valarties és una vall d'origen glacial situada a la vessant nord del Pirineu axial, amb una clara orientació nord-sud.
Veure Arties і Valarties
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Arties і Vall d'Aran
1907
;Països Catalans.
Veure Arties і 1907
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Arties і 2 de setembre
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Veure Arties і 2019
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Arties і 24 de juny
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Arties і 25 de juliol
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Arties і 25 de juny