Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Aranès, Argent (heràldica), Armand de Fluvià i Escorsa, Avet, Banda (heràldica), Banhèras de Luishon, Barra (heràldica), Blasonament, Canejan, Catolicisme, Cementiri civil de Teresa, Central hidroelèctrica, Faig, Festa major, França, Garona, Gascunya, Granit, Gules, Hòs, Invasió de la Vall d'Aran (1944), Les, Llista de topònims de Bausen, Malh de Bessons, Municipi, Or (heràldica), Pontaut, Portal (arquitectura), Quate Lòcs, Ramaderia, Renaixement, Sant Pere, Sant Pere de Bausen, Sant Roc de Bausen, Sautor, Sector econòmic, Terçó, Timbre, Vall d'Aran, 1823, 1984.
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Nou!!: Bausen і Aranès · Veure més »
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Nou!!: Bausen і Argent (heràldica) · Veure més »
Armand de Fluvià i Escorsa
, que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.
Nou!!: Bausen і Armand de Fluvià i Escorsa · Veure més »
Avet
Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).
Nou!!: Bausen і Avet · Veure més »
Banda (heràldica)
La banda, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior destre (és a dir, esquerre per al qui el mira) fins al cantó inferior sinistre (és a dir, dret), i delimitada per dues línies paral·leles.
Nou!!: Bausen і Banda (heràldica) · Veure més »
Banhèras de Luishon
Banhèras de Luishon o Lushon (nom occità) (en francès: Bagnères-de-Luchon, Luchon) és un municipi occità del Luixonès, a la Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Bausen і Banhèras de Luishon · Veure més »
Barra (heràldica)
La barra, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior sinistre (és a dir, dret per al qui el mira) fins al cantó inferior destre (és a dir, esquerre), i delimitada per dues línies paral·leles.
Nou!!: Bausen і Barra (heràldica) · Veure més »
Blasonament
El blasonament és el fet de blasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– els escuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica o del blasó.
Nou!!: Bausen і Blasonament · Veure més »
Canejan
Canejan és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.
Nou!!: Bausen і Canejan · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Bausen і Catolicisme · Veure més »
Cementiri civil de Teresa
Amb només un sepulcre, el Cementiri civil de Teresa al municipi de Bausen a la Vall d'Aran és un dels cementiris civils més antics i alhora més petits de Catalunya.
Nou!!: Bausen і Cementiri civil de Teresa · Veure més »
Central hidroelèctrica
Esquema de funcionament d'una central hidroelèctrica Turbina d'una central hidroelèctrica Una central hidroelèctrica és una instal·lació dissenyada per a generar electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.
Nou!!: Bausen і Central hidroelèctrica · Veure més »
Faig
La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae.
Nou!!: Bausen і Faig · Veure més »
Festa major
Drac de Vilafranca, el drac més antic d'Europa. Celebració dels Castellers de Vilafranca durant la jornada castellera de la Festa Major de Vilafranca 2017. Baixada de l'Àliga durant les Festes de Santa Tecla de Tarragona Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat.
Nou!!: Bausen і Festa major · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Bausen і França · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Bausen і Garona · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Bausen і Gascunya · Veure més »
Granit
Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.
Nou!!: Bausen і Granit · Veure més »
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Nou!!: Bausen і Gules · Veure més »
Hòs
Hòs (oficial Fos) és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Bausen і Hòs · Veure més »
Invasió de la Vall d'Aran (1944)
La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.
Nou!!: Bausen і Invasió de la Vall d'Aran (1944) · Veure més »
Les
Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.
Nou!!: Bausen і Les · Veure més »
Llista de topònims de Bausen
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Bausen, a la Val d'Aran.
Nou!!: Bausen і Llista de topònims de Bausen · Veure més »
Malh de Bessons
El Malh de Bessons (occità) o Mall de Besons és una muntanya de 1.949 metres que es troba entre els municipis de Bausen, a la comarca de la Vall d'Aran i de Banhèras de Luishon a França.
Nou!!: Bausen і Malh de Bessons · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Bausen і Municipi · Veure més »
Or (heràldica)
Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.
Nou!!: Bausen і Or (heràldica) · Veure més »
Pontaut
Pontaut és un nucli de població del municipi de Bausen, a la Vall d'Aran.
Nou!!: Bausen і Pontaut · Veure més »
Portal (arquitectura)
Monestir de Ripoll El portal és, en llenguatge col·loquial, la porta gran d'entrada a un edifici o la porta d'entrada a qualsevol casa o habitació.
Nou!!: Bausen і Portal (arquitectura) · Veure més »
Quate Lòcs
Quate Lòcs és un dels sis terçons de la Vall d'Aran, actuant com a divisió administrativa i circumscripció electoral del Consell General d'Aran.
Nou!!: Bausen і Quate Lòcs · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: Bausen і Ramaderia · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Bausen і Renaixement · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Bausen і Sant Pere · Veure més »
Sant Pere de Bausen
Sant Pere de Bausen és una església barroca del municipi de Bausen (Vall d'Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Bausen і Sant Pere de Bausen · Veure més »
Sant Roc de Bausen
La capella de Sant Roc —o Sant Ròc— és una ermita del, situada al poble Bausen, dins el municipi del mateix nom, al terçó de Quate Lòcs de la Vall d'Aran.
Nou!!: Bausen і Sant Roc de Bausen · Veure més »
Sautor
Creu de sant Andreu. Creu de Borgonya. El sautor, en heràldica, és la peça honorable resultant de la unió d'una banda i una barra; és a dir, té forma d'aspa i s'anomena també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, ja que és el símbol del martiri d'aquests sants.
Nou!!: Bausen і Sautor · Veure més »
Sector econòmic
S'anomena sector o sector econòmic a cadascuna de les parts en què hom divideix l'economia per al seu estudi d'acord amb diversos criteris; existeixen quatre divisions que són el sector primari, el sector secundari, el sector terciari i el sector quaternari.
Nou!!: Bausen і Sector econòmic · Veure més »
Terçó
Els sis terçons de la Vall d'Aran amb els límits municipals Un terçó (en aranès terçon) és una divisió geogràfica pròpia de la Vall d'Aran.
Nou!!: Bausen і Terçó · Veure més »
Timbre
En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.
Nou!!: Bausen і Timbre · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Bausen і Vall d'Aran · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Bausen і 1823 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Bausen і 1984 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bausén, Escut de Bausen, Escut de Bausén.
