Taula de continguts
47 les relacions: Adaloald, Agilulf, Arianisme, Autari, Bobbio, Canonització, Catedral de Monza, Columbà, Corona fèrria de Llombardia, Dones a la dinastia merovíngia, Ducat d'Asti, Ducat de Baviera, Ducat de Torí, Església Catòlica Romana, Fara, Francs, Garibald I de Baviera, Govern dels Ducs, Gregori el Gran, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Joan Baptista, Khildebert II, Laci, Lambro, Letingi, Lierna, Llengües germàniques, Longobards, Milà, Monza (ciutat d'Itàlia), Om, Paganisme, Pau el Diaca, Pavia, Pàtria del Friül, Qüestió dels Tres Capítols, Verona, Waccho, Waldrada, 588, 590, 603, 604, 612, 626, 650.
- Persones de Monza
Adaloald
Adaloald (Monza, 602 o 603 - Ravenna, 626) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia des de 616 a 625 (des del 604 associat al tron del seu pare Agilulf).
Veure Teodolinda і Adaloald
Agilulf
Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.
Veure Teodolinda і Agilulf
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Teodolinda і Arianisme
Autari
Els dominis longobards vers 580 i les eparquies romanes d'Orient Autari, també conegut com a Agilolf, (vers 540 – Pavia, 5 de setembre de 590) va ser rei dels longobards des 584 fins a la seva mort.
Veure Teodolinda і Autari
Bobbio
Bobbio (Bòbi en dialecte del lloc, Bêubbi en llengua ligur, Bobium en llatí) és una ciutat de 3.724 habitants a la província de Piacenza, situada a la Val Trebbia.
Veure Teodolinda і Bobbio
Canonització
La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.
Veure Teodolinda і Canonització
Catedral de Monza
La Catedral de Monza - Duomo di Monza - dedicada a Sant Joan Baptista, és a Monza (ciutat d'Itàlia).
Veure Teodolinda і Catedral de Monza
Columbà
Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.
Veure Teodolinda і Columbà
Corona fèrria de Llombardia
La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.
Veure Teodolinda і Corona fèrria de Llombardia
Dones a la dinastia merovíngia
L'estatus de la dona durant el període merovingi concerneix un període a França que va des del fins al 751, data de la coronació de Pipí I el Breu.
Veure Teodolinda і Dones a la dinastia merovíngia
Ducat d'Asti
El ducat d'Asti va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica amb centre a Asti.
Veure Teodolinda і Ducat d'Asti
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure Teodolinda і Ducat de Baviera
Ducat de Torí
El ducat de Torí va ser un dels ducats establerts pels llombards a Itàlia, centrat a Torí.
Veure Teodolinda і Ducat de Torí
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Teodolinda і Església Catòlica Romana
Fara
La fara era l'element fonamental de l'organització social i militar dels longobards, semblant a un clan.
Veure Teodolinda і Fara
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Teodolinda і Francs
Garibald I de Baviera
Garibald I de Baviera (v. 540-591) va ser Duc de Baviera entre 555 i 591.
Veure Teodolinda і Garibald I de Baviera
Govern dels Ducs
El Govern dels Ducs, Període dels Ducs o període d'anarquia fou l'interregne longobard entre el 574 (a la mort del rei Clef) i el 584 (elecció d'Autari); en aquest temps els longobards no van tenir rei i cada duc governava al seu territori (cada ducat era independent un de l'altra) amb un govern col·legiat dels ducs per al conjunt.
Veure Teodolinda і Govern dels Ducs
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Teodolinda і Gregori el Gran
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Teodolinda і Imperi Romà d'Orient
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Teodolinda і Imperi Sassànida
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Veure Teodolinda і Joan Baptista
Khildebert II
Khildebert II (570-595) va ser el rei merovingi d'Austràsia des del 575 fins a la seva mort com a fill gran i hereu de Sigebert I, i a partir de 592 rei de Borgonya com a fill adoptiu del seu oncle Guntram.
Veure Teodolinda і Khildebert II
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Veure Teodolinda і Laci
Lambro
El Lambro (en Llombard Lamber o Lambar) és un riu del nord-oest d'Itàlia afluent del riu Po.
Veure Teodolinda і Lambro
Letingi
Els Letingi foren una dinastia de set reis que van regnar sobre els longobards des de mitjan segle V fins a gairebé l'any 547.
Veure Teodolinda і Letingi
Lierna
Lierna és un municipi de la província de Lecco a Llombardia, al nord-oest d'Itàlia.
Veure Teodolinda і Lierna
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Veure Teodolinda і Llengües germàniques
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Teodolinda і Longobards
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Teodolinda і Milà
Monza (ciutat d'Itàlia)
Monza (en llombard Monscia, pronunciat localment ˈmonʃa, en milanès ˈmunʃa) és un municipi italià de la regió de la Llombardia.
Veure Teodolinda і Monza (ciutat d'Itàlia)
Om
Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.
Veure Teodolinda і Om
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Veure Teodolinda і Paganisme
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Veure Teodolinda і Pau el Diaca
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Teodolinda і Pavia
Pàtria del Friül
Pàtria del Friül (friülès Patrie dal Friûl) fou l'apel·latiu que va rebre, del 1077 al 1420, l'estat del Patriarca d'Aquileia, que en molts aspectes funcionà com un veritable estat fins que fou annexat a la República de Venècia el 1420.
Veure Teodolinda і Pàtria del Friül
Qüestió dels Tres Capítols
La Qüestió dels tres capítols és el nom que rep la controvèrsia referent a la sentència donada contra tres autors (Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d'Edessa) que van ser condemnats per simpatitzar amb el nestorianisme.
Veure Teodolinda і Qüestió dels Tres Capítols
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Veure Teodolinda і Verona
Waccho
Waccho (? - vers 530) fou un rei dels longobards del començament del.
Veure Teodolinda і Waccho
Waldrada
Waldrada o Vuldetrada (531- 572) fou una dama franca filla de Wacho, rei dels Longobards (governat vers 510-539) i de la seva segona muller anomenada Austrigusa o Ostrogota, una dona gèpida.
Veure Teodolinda і Waldrada
588
El 588 (DLXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Teodolinda і 588
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Teodolinda і 590
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Teodolinda і 603
604
El 604 (DCIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Teodolinda і 604
612
El 612 fou un any de traspàs iniciat en dissabte segons el còmput del calendari gregorià, instaurat posteriorment.
Veure Teodolinda і 612
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Teodolinda і 626
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Teodolinda і 650
Vegeu també
Persones de Monza
- Adaloald
- Agilulf
- Agostino Rovere
- Autari
- Gemma Bellincioni
- Gerard dei Tintori
- Giovanni Battista Ala
- Teodolinda
També conegut com Teodelinda.