Taula de continguts
39 les relacions: Abdomen (artròpodes), Aigua, Ala (anatomia), Amfibis, Antena (biologia), Arròs, Blaps lusitanica, Coleòpters, Cutícula (artròpodes), Desert, Detrit, Ecosistema, Endemisme, Escarabat de la farina, Esclerita (biologia), Espècie, Estepa (geografia), Família (biologia), Farina, Fongs, Formigues, Gènere (biologia), Hàbitat, Hemerofília, Insectes, Insectes com a aliment, Larva, Midó, Mirmecofília, Ocells, Països Catalans, Plaga, Pol·len, Rèptils, Sòl, Sorra, Subfamília, Tenebrionins, Xarxa tròfica.
Abdomen (artròpodes)
L'abdomen dels artròpodes és la part o tagma posterior del cos, a continuació del tòrax.
Veure Tenebriònids і Abdomen (artròpodes)
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Tenebriònids і Aigua
Ala (anatomia)
Dibuix de les ales d'un ocell Les ales són extremitats del cos que tenen tres grups d'animals: els ocells, els insectes i els ratpenats tot i que també en tingueren els ja extints pterosaures.
Veure Tenebriònids і Ala (anatomia)
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Veure Tenebriònids і Amfibis
Antena (biologia)
panerola és un insecte amb unes llargues antenes. Les antenes són apèndixs presents en els segments frontals de molts artròpodes.
Veure Tenebriònids і Antena (biologia)
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Veure Tenebriònids і Arròs
Blaps lusitanica
Blaps lusitanica és una espècie de coleòpter de la família Tenebrionidae freqüent a Catalunya.
Veure Tenebriònids і Blaps lusitanica
Coleòpters
Els coleòpters (Coleoptera) són un ordre d'insectes endopterigots que, segons les darreres estimacions, reuneix al voltant de 386.500 espècies.
Veure Tenebriònids і Coleòpters
Cutícula (artròpodes)
Pèl sensorial; '''12''': Pèl; '''13''': Porus glandular. En els artròpodes, la cutícula és la capa més exterior del tegument, immediatament per sobre de l'epidermis i segregada per aquesta.
Veure Tenebriònids і Cutícula (artròpodes)
Desert
Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.
Veure Tenebriònids і Desert
Detrit
En biologia els detrits o detritus són residus, generalment sòlids, que provenen de la putrefacció de fonts orgàniques i minerals.
Veure Tenebriònids і Detrit
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Veure Tenebriònids і Ecosistema
Endemisme
En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.
Veure Tenebriònids і Endemisme
Escarabat de la farina
El cuc o escarabat de la farina (Tenebrio molitor) és una espècie de coleòpter de la família dels tenebriònids, més conegut pel nom de la seva forma larvària.
Veure Tenebriònids і Escarabat de la farina
Esclerita (biologia)
L'exoesquelet d'aquest crustaci està fet de sèries d''''esclerites''', connectades per articulacions flexibles. Esclerita (terme derivat del grec: skleros, que significa 'dur') indica una part del cos dura.
Veure Tenebriònids і Esclerita (biologia)
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Tenebriònids і Espècie
Estepa (geografia)
Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.
Veure Tenebriònids і Estepa (geografia)
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Veure Tenebriònids і Família (biologia)
Farina
Espigues de blat i farina Kinako, farina de soia La farina és el producte que s'obté de la molta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.
Veure Tenebriònids і Farina
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Veure Tenebriònids і Fongs
Formigues
Les formigues, conegudes també pel seu nom científic de formícids (Formicidae), són una família d'himenòpters apòcrits de la superfamília dels vespoïdeus (Vespoidea).
Veure Tenebriònids і Formigues
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Veure Tenebriònids і Gènere (biologia)
Hàbitat
Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).
Veure Tenebriònids і Hàbitat
Hemerofília
esparver amb la seva presa, al centre de Bochum Els animals o plantes hemeròfils (del grec hemeros, 'culte'; i filos, 'amic') són organismes que treuen profit dels canvis provocats pels éssers humans en el seu entorn.
Veure Tenebriònids і Hemerofília
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Veure Tenebriònids і Insectes
Insectes com a aliment
Insectes comestibles fregits oferts al carrer a Alemanya Els insectes alimentaris o comestibles són uns tipus d'insecte que s'utilitzen per al consum humà, com a menjar complet o com a ingredient dintre de productes alimentaris processats com pasta per hamburgueses, pasta o snacks.
Veure Tenebriònids і Insectes com a aliment
Larva
L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.
Veure Tenebriònids і Larva
Midó
creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.
Veure Tenebriònids і Midó
Mirmecofília
243x243pxLa mirmecofília, terme derivat del grec que literalment vol dir amor a les formigues, s'aplica a les associacions positives entre diverses espècies d'organismes, com les plantes, artròpodes i fongs, amb les formigues.
Veure Tenebriònids і Mirmecofília
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Tenebriònids і Ocells
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Tenebriònids і Països Catalans
Plaga
El terme plaga, o malura, resulta difícil de definir en un sentit tancat, ja que segons l'OMS una plaga és tota aquella població d'una espècie animal, que quan supera una determinada densitat en un determinat lloc, anomenat llindar de tolerància, provoca perjudicis en les persones.
Veure Tenebriònids і Plaga
Pol·len
miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.
Veure Tenebriònids і Pol·len
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').
Veure Tenebriònids і Rèptils
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Veure Tenebriònids і Sòl
Sorra
Sorra Sorra La sorra o arena és un exemple de matèria granular.
Veure Tenebriònids і Sorra
Subfamília
En biologia, la subfamília és la unitat sistemàtica entre la família i la tribu.
Veure Tenebriònids і Subfamília
Tenebrionins
Els tenebrionins (Tenebrioninae) són una subfamília de coleòpters.
Veure Tenebriònids і Tenebrionins
Xarxa tròfica
Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.
Veure Tenebriònids і Xarxa tròfica
També conegut com Tenebrionidae, Tenebriònid.