Taula de continguts
27 les relacions: August, Aulus Atili Calatí, Càpua, Ciceró, Dionisi d'Halicarnàs, Epicureisme, Esquilí, Estoïcisme, Fides, Fortuna (mitologia), Gens Horàcia, Germànic Cèsar, Imperi Romà, Inscriptiones Latinae Selectae, Juventa, Mitologia grega, Ops, Pandora, Plaute, Porta Maggiore, Primera Guerra Púnica, Religió a l'antiga Roma, Sacellum, Salus, Sext Juli Frontí, Titus Livi, Victòria (mitologia).
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Spes і August
Aulus Atili Calatí
Aulus Atili Calatí (en Aulus Atilius Calatinus) va ser un general romà de la Primera Guerra Púnica.
Veure Spes і Aulus Atili Calatí
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Veure Spes і Càpua
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Spes і Ciceró
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Spes і Dionisi d'Halicarnàs
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Veure Spes і Epicureisme
Esquilí
Sant'Eusebio, a la Piazza Vittorio LEsquilí (en Esquilino; en Esquilinus) és un dels set turons de Roma, situat a la banda est del centre històric de la ciutat i per damunt del Coliseu.
Veure Spes і Esquilí
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Veure Spes і Estoïcisme
Fides
estendards de l'exèrcit romà i la llegenda FIDES EXERCITVS, 'la lleialtat de l'exèrcit' Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança, una virtut bàsica per prosperar.
Veure Spes і Fides
Fortuna (mitologia)
Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.
Veure Spes і Fortuna (mitologia)
Gens Horàcia
''Horatius Cocles defensant el pont'' (1642–43), obra del pintor Charles Le Brun Horàcia (en llatí Horatia gens) era un família romana d'origen patrici, pertanyent a la tribu dels luceres.
Veure Spes і Gens Horàcia
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Veure Spes і Germànic Cèsar
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Spes і Imperi Romà
Inscriptiones Latinae Selectae
Inscriptiones Latinae Selectae, abreviatura estàndard ILS, és una selecció de tres volums d'inscripcions llatines editada per Hermann Dessau.
Veure Spes і Inscriptiones Latinae Selectae
Juventa
Escultura d'Antonio Canova representant a ''Juventas''. A partir de la identificació amb Hebe els artistes van preferir inspirar-se en una figura femenina. Juventas o Juventus, fou una divinitat, de gènere ambigu, de la mitologia romana de caràcter al·legòric que personificava la joventut i era venerada al Latium.
Veure Spes і Juventa
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Spes і Mitologia grega
Ops
Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.
Veure Spes і Ops
Pandora
''Pandora'', pintura de Jules Joseph Lefebvre, 1882 Pandora (en grec antic Πανδώρα, etimològicament "la que tot ho dona") és un personatge de la mitologia grega, conegut per haver portat tots els mals a la humanitat.
Veure Spes і Pandora
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Veure Spes і Plaute
Porta Maggiore
Part externa de la Porta Maggiore. Restes de la porta d'Honori, que no hi són ubicades en el seu lloc original. La Porta Maggiore ('Porta Gran'), o Porta Praenestina, és una de les portes orientals de la Muralla Aureliana, a Roma.
Veure Spes і Porta Maggiore
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Veure Spes і Primera Guerra Púnica
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Veure Spes і Religió a l'antiga Roma
Sacellum
''Sacellum'', una paraula ambigua que designava petits espais sagrats de diversos aspectes; en aquesta imatge, el ''sacellum'' del col·legi dels Augustals a Herculà Un sacellum (en plural sacella) era un petit espai sagrat que es feien servir com a llocs de culte a l'antiga Roma.
Veure Spes і Sacellum
Salus
''Salus'', representada en una moneda (aureus) del temps de Neró. Salus era la deessa de la salut en la mitologia romana, venerada des de molt antic que, amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea i se la va representar amb el mateix símbol: la serp.
Veure Spes і Salus
Sext Juli Frontí
va ser un polític, militar i escriptor romà.
Veure Spes і Sext Juli Frontí
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Spes і Titus Livi
Victòria (mitologia)
280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.
Veure Spes і Victòria (mitologia)