Taula de continguts
48 les relacions: Alceu de Mitilene, Anacreont, Anafes I, Antic Egipte, Aspàtines, Èsquil d'Alexandria, Babilònia, Cambises II de Pèrsia, Capadòcia, Cassandana, Ctèsies de Cnidos, Damasc, Darios el Gran, Elam, Encyclopædia Iranica, Fedima, Flavi Josep, Gaumata, Gòbries, Grec antic, Hama, Heròdot, Hidarnes I, Hircània, Histaspes, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Persa, Inscripció de Behistun, Intafernes, Justí (historiador), Kermanxah, Març, Megabazos (noble), Octubre, Otanes (noble), Pasàrgada, Pàrtia (satrapia), Persa, Sàtrapa, Setembre, Susa (Iran), Vahyazdata, Xenofont, Zoroastrisme, 10 d'abril, 13 de desembre, 29 de setembre.
Alceu de Mitilene
Alceu de Mitilene (en grec antic "Alkaios" i en llatí Alcaeus) va ser un dels poetes inclosos pels estudiosos d'Alexandria en el cànon dels Nou poetes lírics.
Veure Smerdis de Pèrsia і Alceu de Mitilene
Anacreont
Anacreont (en llatí Anacreon, en grec antic Ἀνακρέων) (circa 573 aC - circa 488 aC) fou un poeta líric grec nascut a Teos, Jònia.
Veure Smerdis de Pèrsia і Anacreont
Anafes I
Anafes I (en llatí Anaphas, en grec antic Ἀναφᾶς) era un dels set nobles perses que van matar a l'usurpador Smerdis l'any 521 aC.
Veure Smerdis de Pèrsia і Anafes I
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Smerdis de Pèrsia і Antic Egipte
Aspàtines
Aspàtines (Aspathines; en persa: 𐎠𐎿𐎱𐎨𐎴𐎠 Aspačana; en elamita, Ašbazana, babiloni Aspašini), fou un noble esmentat en temps de Darios I el Gran i Xerxes I de Pèrsia.
Veure Smerdis de Pèrsia і Aspàtines
Èsquil d'Alexandria
Èsquil d'Alexandria, en llatí Aeschylus, en grec antic:, fou un poeta èpic grec que va viure abans del final del.
Veure Smerdis de Pèrsia і Èsquil d'Alexandria
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Smerdis de Pèrsia і Babilònia
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Veure Smerdis de Pèrsia і Cambises II de Pèrsia
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Smerdis de Pèrsia і Capadòcia
Cassandana
Cassandana (Kassandane, Κασσανδάνη, Cassandane) fou una reina persa de la família dels aquemènides, filla de Farnaspes.
Veure Smerdis de Pèrsia і Cassandana
Ctèsies de Cnidos
Ctèsies o Ctèsias (en Ctesias; segles i aC) fou un metge i historiador de l'antiga Grècia nascut a Cnidos.
Veure Smerdis de Pèrsia і Ctèsies de Cnidos
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Smerdis de Pèrsia і Damasc
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Veure Smerdis de Pèrsia і Darios el Gran
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Veure Smerdis de Pèrsia і Elam
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Smerdis de Pèrsia і Encyclopædia Iranica
Fedima
Fedima (en llatí Phaedima, en grec antic Φαιδίμη) fou una dama persa, filla d'Otanes.
Veure Smerdis de Pèrsia і Fedima
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Veure Smerdis de Pèrsia і Flavi Josep
Gaumata
L'Imperi mede cap a l'any 600 aC Gaumata va ser, segons la Inscripció de Behistun (erigida per Darios I), un magEn l'imperi Mede el terme grec μάγος (magos) no era utilitzat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència; y també a la casta sacerdotal del zoroastrisme.
Veure Smerdis de Pèrsia і Gaumata
Gòbries
Gòbries (Gobryas) fou un noble persa, un dels set conspiradors contra Smerdis.
Veure Smerdis de Pèrsia і Gòbries
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Smerdis de Pèrsia і Grec antic
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Veure Smerdis de Pèrsia і Hama
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Smerdis de Pèrsia і Heròdot
Hidarnes I
Hidarnes (Hydarnes) (-?), noble i sàtrapa persa de Mèdia.
Veure Smerdis de Pèrsia і Hidarnes I
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Veure Smerdis de Pèrsia і Hircània
Histaspes
Histaspes ((El) que coneix els cavalls; Hystaspes) fou fill del rei Arsames dels perses i pare del futur rei Darios I el Gran i d'Artanes.
Veure Smerdis de Pèrsia і Histaspes
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Smerdis de Pèrsia і Imperi Aquemènida
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Smerdis de Pèrsia і Imperi Mede
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Smerdis de Pèrsia і Imperi Persa
Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.
Veure Smerdis de Pèrsia і Inscripció de Behistun
Intafernes
Intafernes (Intaphernes) fou un dels set conspiradors contra els mags i Smerdis de Pèrsia.
Veure Smerdis de Pèrsia і Intafernes
Justí (historiador)
Marc Junià Justí (en llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), va ser un historiador romà, que va viure probablement al final del.
Veure Smerdis de Pèrsia і Justí (historiador)
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Veure Smerdis de Pèrsia і Kermanxah
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Veure Smerdis de Pèrsia і Març
Megabazos (noble)
Megabazos o Megabizos (Megabyzos) fou un dels set nobles perses que van participar en la conspiració que va posar fi al govern i a la vida del mag Smerdis de Pèrsia (521 aC).
Veure Smerdis de Pèrsia і Megabazos (noble)
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Smerdis de Pèrsia і Octubre
Otanes (noble)
Otanes (en llatí Otanes, en grec antic ̓Οτάνης) fill de Farnaspes, fou un noble persa molt ric.
Veure Smerdis de Pèrsia і Otanes (noble)
Pasàrgada
Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).
Veure Smerdis de Pèrsia і Pasàrgada
Pàrtia (satrapia)
Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.
Veure Smerdis de Pèrsia і Pàrtia (satrapia)
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Smerdis de Pèrsia і Persa
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Smerdis de Pèrsia і Sàtrapa
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Veure Smerdis de Pèrsia і Setembre
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Veure Smerdis de Pèrsia і Susa (Iran)
Vahyazdata
Vahyazdata (?-?) (en persa antic Vahyazdâta) va ser un noble persa que va intentar un cop d'estat en el 521 aC en temps de Darios I.
Veure Smerdis de Pèrsia і Vahyazdata
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Smerdis de Pèrsia і Xenofont
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Smerdis de Pèrsia і Zoroastrisme
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Veure Smerdis de Pèrsia і 10 d'abril
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Smerdis de Pèrsia і 13 de desembre
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Smerdis de Pèrsia і 29 de setembre
També conegut com Bardiya, Esmerdis, Smerdis.