Taula de continguts
66 les relacions: Adagio, Allegretto, Allegro, Andante, Arpegi, Cadència, Clara Schumann, Clarinet, Coda, Contrafagot, Corn alpí, Corxera, Darrers quartets de corda (Beethoven), Dinàmica (música), Do menor, Dominant, Dover Publications, Eduard Hanslick, Enharmonia, Escala cromàtica, Fagot, Felix Otto Dessoff, Flauta, Flauta travessera, Forma sonata, Forma ternària, George Grove, Gran Ducat de Baden, Hans von Bülow, Instrument de corda, Inversió musical, Johannes Brahms, Karlsruhe, Ludwig van Beethoven, Missa Solemnis (Beethoven), Modulació (música), Motiu musical, Moviment (música), Oboè, Pierpont Morgan Library, Pizzicato, Polirítmia, Punt (música), Síncope (música), Scherzo, Secció de corda, Semicorxera, Simetria, Simfonia, Simfonia núm. 2 (Brahms), ... Ampliar l'índex (16 més) »
- Simfonies de Johannes Brahms
Adagio
Un adagio (mot d'origen italià) indica un temps musical lent (velocitat a què s'ha d'executar la partitura) arribant a donar nom a tota una secció o part d'una peça musical.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Adagio
Allegretto
menor de César Franck Segon moviment (allegretto) de la sonata per a piano ''Clar de Lluna'', de Beethoven Allegretto (diminutiu d'allegro; alegret, en italià) és, en música, un indicador de tempo que correspon a una velocitat una mica menys ràpida que l'allegro, aproximadament unes 120 pulsacions per minut (ppm).
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Allegretto
Allegro
El terme musical allegro, escrit en italià, significa ràpid o animat.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Allegro
Andante
Andante és un terme músical que indica un tempo d'entre 76 i 108 ppm (pulsacions per minut), entre adagio i moderat.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Andante
Arpegi
Preludi en do major de Johann Sebastian Bach (primer llibre de ''El clavecí ben temprat)'', peça arpegiant. Preludi en do major, amb l'escriptura arpegiada. Acord que ha d'interpretar-se arpegiat. Un arpegi és la successió de les notes d'un acord.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Arpegi
Cadència
Cadència autèntica.tònica s'anomena cadència plagal. En música, distintes situacions reben el mot de cadència.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Cadència
Clara Schumann
Clara Wieck (Leipzig, 1819-Frankfurt del Main, 1896) va ser compositora, professora de música i una de les principals pianistes del romanticisme.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Clara Schumann
Clarinet
El clarinet és un instrument musical de vent de fusta.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Clarinet
Coda
La coda és un passatge final d'un moviment o temps d'una composició musical que té com a funció principal dotar aquest moviment d'un final escaient.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Coda
Contrafagot
El contrafagot és un aeròfon, un instrument de vent de fusta, de la família de l'oboè.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Contrafagot
Corn alpí
Corns alpins El corn alpí (en alemany alphorn o alpenhorn, 'corn dels Alps') és una trompa suïssa llarga, de fusta, amb broquet de copa i tub de secció cònica amb final acampanat cap amunt.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Corn alpí
Corxera
Dues corxeres i un silenci de corxera. Una corxera (del francès crochée per la mitjanceria del castellà corchea, si bé en francès actual rep el nom de croche, derivat de l'adjectiu, que significa corbat en forma de croc o ganxo, per la forma de cueta que té) és, en música, una figura que equival a 1/8 del valor de la figura rodona, o a la meitat (1/2) del valor de la figura negra.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Corxera
Darrers quartets de corda (Beethoven)
Els darrers sis quartets de corda de Beethoven, van ser les últimes de les seves grans composicions.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Darrers quartets de corda (Beethoven)
Dinàmica (música)
Els símbols de les intensitats sonores: ''piano'', ''mezzo-piano'', ''mezzo-forte'', i ''forte''. En música, la dinàmica es refereix a les gradacions de la intensitat del so musical.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Dinàmica (música)
Do menor
Do menor (també dom en la notació europea i Cm en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala menor natural a partir de la nota do; així està constituïda per les notes do, re, mi♭, fa, sol, la♭ i si♭.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Do menor
Dominant
La dominant és el cinquè grau d'una escala musical, que sempre es troba a una distància d'una quinta justa de la tònica.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Dominant
Dover Publications
Dover Publications és una editorial estatunidenca fundada el 1941, amb seu a Mineola (Nova York).
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Dover Publications
Eduard Hanslick
Eduard Hanslick (Praga, 11 de setembre de 1825 - Viena, 6 d'agost de 1904) va ser un musicòleg austríac.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Eduard Hanslick
Enharmonia
Un so és enharmònic d'un altre quan, en realitat, es tracta del mateix so però tenen dues denominacions diferents i, per tant, fan funcions diferents en contextos també diferents.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Enharmonia
Escala cromàtica
L'escala cromàtica és una escala integrada per dotze sons, tots aquests separats per una distància d'un semitò.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Escala cromàtica
Fagot
Escala cromàtica. El fagot és un instrument musical aeròfon que pertany a la família de l'oboè; per tant, és un instrument de vent de fusta amb una llengüeta doble a l'embocadura.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Fagot
Felix Otto Dessoff
Felix Otto Dessoff (Leipzig (Alemanya), 14 de gener, 1835 - Frankfurt del Main, 28 d'octubre, 1892), va ser un director d'orquestra i compositor alemany.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Felix Otto Dessoff
Flauta
La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Flauta
Flauta travessera
Flauta travessera desmuntada. De dalt a baix: peu, embocadura i cos La flauta travessera, o transversal o d'Alemanya, és un instrument musical de vent de fusta.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Flauta travessera
Forma sonata
La forma sonata, o forma de primer moviment, és una estructura musical, una forma musical o un patró de composició musical basada en l'harmonia i textures contrastants.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Forma sonata
Forma ternària
La forma ternària és una manera d'estructurar la peça musical en tres parts: L'estructura ternària bàsica, A–B–A, és la més utilitzada, on la primera i la tercera parts són musicalment idèntiques, o molt semblants, mentre que la segona part (B), molt sovint coneguda com a trio, contrasta notablement amb aquestes.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Forma ternària
George Grove
fou un enginyer i crític musical anglès.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і George Grove
Gran Ducat de Baden
El Gran Ducat de Baden (en alemany: Großherzogtum Baden) va ser un estat històric del sud-oest d'Alemanya, a la vora del Rin.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Gran Ducat de Baden
Hans von Bülow
Hans Guido Von Bülow (Dresden, 8 de gener de 1830 - El Caire, 12 de febrer de 1894) va ser un director d'orquestra, virtuós pianista i compositor romàntic alemany.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Hans von Bülow
Instrument de corda
Detall d'un cello Els instruments de corda o instruments cordòfons són, de la Classificació de Sachs-Hornbostel, instruments musicals que produeixen el so quan l'instrumentista fa vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats en l'instrument, les quals cordes transmeten aquesta vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta (o bé, en el cas dels instruments de corda elèctricament amplificats, a unes pastilles electromagnètiques connectades a un amplificador i uns altaveus).
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Instrument de corda
Inversió musical
Una inversió musical és un procés de transformació que afecta a l'altura d'allò que es veu afectat per aquest procés.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Inversió musical
Johannes Brahms
Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897) va ser un dels compositors alemanys més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Johannes Brahms
Karlsruhe
Karlsruhe és una ciutat d'Alemanya situada al sud-oest del país, a prop de la frontera amb França i pertany al Land de Baden-Württemberg.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Karlsruhe
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Ludwig van Beethoven
Missa Solemnis (Beethoven)
La Missa Solemnis en re major, op.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Missa Solemnis (Beethoven)
Modulació (música)
S'anomena modulació al procediment harmònic pel qual el compositor fa que l'obra musical que s'està desenvolupant en una tonalitat passi a fer-ho en una altra.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Modulació (música)
Motiu musical
En música, un motiu és una idea musical curta, un fragment musical o successió de notes destacat, que té una importància especial o és característic d'una composició.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Motiu musical
Moviment (música)
Un moviment (o tempo) és cadascuna de les parts en què es divideixen un bon nombre de formes i gèneres de la música instrumental des del.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Moviment (música)
Oboè
Oboè modern L'oboè o oboé és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, amb tub cònic i tessitura aguda.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Oboè
Pierpont Morgan Library
La '''Pierpont Morgan Library''' La Pierpont Morgan Library, també anomenada The Morgan Library & Museum és una biblioteca de recerca i un museu fundat per J. P. Morgan, Jr. en memòria del seu pare John Pierpont Morgan.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Pierpont Morgan Library
Pizzicato
Músic realitzant un pizzicato amb un contrabaix. El pizzicato és una tècnica d'execució amb els instruments musicals de corda fregada, consisteix a fer sonar, pinçant-les amb els dits, les cordes d'uns instruments que habitualment es toquen fregant-les amb un arc.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Pizzicato
Polirítmia
0-306-80034-9 Debussy, the Snow is Dancing, Bars 34-38 La polirítmia és un efecte i una tècnica de composició i d'execució musicals consistents a fer coincidir en el temps diversos ritmes diferents.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Polirítmia
Punt (música)
Figures musicals amb punt i les seves durades equivalents En música, punt és un signe de notació que posat a la dreta de la figura musical (nota o silenci), n'augmenta la durada en una meitat.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Punt (música)
Síncope (música)
En música, una síncope és l'efecte produït per la prolongació del so d'una nota ubicada en la part dèbil o semiforta d'un compàs sobre una altra d'intensitat igual o major.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Síncope (música)
Scherzo
L'scherzo (de l'italià: 'joc') és una forma musical, derivada del minuet però una mica més ràpida, creada per Ludwig van Beethoven.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Scherzo
Secció de corda
L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya La secció de corda és el cos més gran de l'orquestra Clàssica estàndard.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Secció de corda
Semicorxera
Semicorxera: amb els pals cap a dalt, cap a baix, i el seu silenci. Semicorxeres agrupades Una nota semicorxera és el símbol utilitzat per indicar un so amb una duració de temps que equival a mitja corxera.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Semicorxera
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Simetria
Simfonia
Una representació de la vuitena simfonia de Gustav Mahler a la Kölner Philharmonie. L'orquestra és la Wuppertaler Sinfonieorchester, dirigida per Heinz-Walter Florin Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Simfonia
Simfonia núm. 2 (Brahms)
La Simfonia núm.2 en re major, op.73, del compositor Johannes Brahms fou composta l'estiu del 1877 durant la seva estança en el municipi de Pörtschach am Wörtherssee, Àustria.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Simfonia núm. 2 (Brahms)
Simfonia núm. 3 (Beethoven)
La Simfonia núm.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Simfonia núm. 3 (Beethoven)
Simfonia núm. 5 (Beethoven)
La Simfonia núm.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Simfonia núm. 5 (Beethoven)
Simfonia núm. 9 (Beethoven)
La Simfonia núm.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Simfonia núm. 9 (Beethoven)
Sonata
Mozart. Sonata núm. 16 en do major, K. 545 (''sonata facile''). Una sonata (del llatí i de l'italià sonare, "sonar") és una composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Sonata
Tempo
Compassos inicials del tema amb variacions de la Sonata Kv 331 de Mozart, amb dos tipus d'indicació de tempo. D'una banda ens indica que és un Andante, al qual afegeix, més per concretar el caràcter que no pas el tempo l'adjectiu 'grazioso'. De l'altra, precisa que cal interpretar 120 corxeres cada minut; o, cosa que és el mateix, dues cada segon El tempo, en música, és la velocitat a la qual cal interpretar o a la que veritablement s'interpreta una composició musical.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Tempo
The Musical Times
The Musical Times, sovint abreujada com a MT, és una revista de música clàssica editada al Regne Unit.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і The Musical Times
Timbal
Timbal fondo El timbal és un instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes, normalment són de cuir, que emet un so indeterminat.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Timbal
Timbales
'''Timbala''' La timbala és un instrument musical membranòfon de la família de percussió.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Timbales
Trinat
El trinat és, en música, un ornament consistent en una alternança ràpida entre dues notes conjuntes (o graus conjunts) quasi sempre a una distància d'un semitò i d'un to.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Trinat
Trombó
El trombó de vares o trombó de colissa és un instrument de vent-metall que consisteix en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló, que té forma de campana i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet, mitjançant un lliscament, modificar la longitud del tub.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Trombó
Trompa (instrument)
La trompa és un instrument aeròfon, de vent-metall, consistent en un tub obert, llarg i cònic, enrotllat circularment diverses vegades, o també plegat sobre si mateix.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Trompa (instrument)
Trompeta
La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Trompeta
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і Viena
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і 1862
1876
;Països Catalans.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і 1876
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Simfonia núm. 1 (Brahms) і 4 de novembre
Vegeu també
Simfonies de Johannes Brahms
- Simfonia núm. 1 (Brahms)
- Simfonia núm. 2 (Brahms)
- Simfonia núm. 3 (Brahms)
- Simfonia núm. 4 (Brahms)
També conegut com Simfonia núm. 1 de Brahms.