Taula de continguts
17 les relacions: Alteració (música), Classicisme musical, Figura (música), Graus conjunts, Grupet (música), Harmonia musical, Interpretació musical, Johann Sebastian Bach, Lligadura (música), Música, Música barroca, Nota, Ornament (música), Retard, Tempo, To (acústica), Viola d'arc.
Alteració (música)
Un accident és un signe musical que modifica (altera) el so de les notes escrites al pentagrama.
Veure Trinat і Alteració (música)
Classicisme musical
En la música occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música dels períodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical.
Veure Trinat і Classicisme musical
Figura (música)
Esquema d'equivalències entre les diferents figures musicals, des de la rodona a la fusa Esquema abreujat d'equivalències entre les diferents figures musicals amb puntet, des de la rodona a la fusa Una figura en música és cada una de les formes gràfiques o figuracions que s'utilitzen per anotar la durada d'una nota.
Veure Trinat і Figura (música)
Graus conjunts
Oda a l'alegria, de la Simfonia número 9, de Ludwig van Beethoven, gairebé exclusivament per graus conjunts. S'anomenen graus conjunts, en música a les notes consecutives d'una escala.
Veure Trinat і Graus conjunts
Grupet (música)
Un grupet -o gruppetto- és, en música, un ornament en forma de doble gir al voltant de la nota principal.
Veure Trinat і Grupet (música)
Harmonia musical
L'harmonia (del llatí harmonia) musical és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords).
Veure Trinat і Harmonia musical
Interpretació musical
Franz Liszt en una interpretació privada, en la visió idealitzada de Joseph Danhuaser (1840) La interpretació musical és el procés o acció de fer música, de produir-la amb la veu, instrument(s) o altres objectes capaços de produir sons musicals.
Veure Trinat і Interpretació musical
Johann Sebastian Bach
fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.
Veure Trinat і Johann Sebastian Bach
Lligadura (música)
La lligadura, en una partitura de música és un signe gràfic que pot representar dos fenòmens semblants, però no coincidents.
Veure Trinat і Lligadura (música)
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Trinat і Música
Música barroca
La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el i la primera meitat del.
Veure Trinat і Música barroca
Nota
El terme nota musical s'empra per referir-se a un tipus de so musical que, amb unes característiques definides com ara l'altura i la durada, forma part d'una escala.
Veure Trinat і Nota
Ornament (música)
Appoggiatura, ornament musical En la música, els ornaments són floritures que no són necessàries per al desenvolupament de les línies harmòniques o melòdiques de la música, però que serveixen per decorar o ornamentar aquestes.
Veure Trinat і Ornament (música)
Retard
En música el retard és una nota que, pertanyent a l'acord anterior, ocupa el lloc d'una nota de l'acord amb el qual sona, dirigint després per moviment de grau conjunt cap a la nota que havia desplaçat.
Veure Trinat і Retard
Tempo
Compassos inicials del tema amb variacions de la Sonata Kv 331 de Mozart, amb dos tipus d'indicació de tempo. D'una banda ens indica que és un Andante, al qual afegeix, més per concretar el caràcter que no pas el tempo l'adjectiu 'grazioso'. De l'altra, precisa que cal interpretar 120 corxeres cada minut; o, cosa que és el mateix, dues cada segon El tempo, en música, és la velocitat a la qual cal interpretar o a la que veritablement s'interpreta una composició musical.
Veure Trinat і Tempo
To (acústica)
En acústica, el to és la qualitat del so que ens permet distingir dos sons, per exemple.
Veure Trinat і To (acústica)
Viola d'arc
La viola d'arc o viola de gamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement –sobretot formant part de conjunts, a voltes només integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus- i al Barroc, època en què va destacar especialment com a instrument solista i com a integrant del baix continu.
Veure Trinat і Viola d'arc