Taula de continguts
28 les relacions: Argot, Condició necessària i suficient, Condicional, Condicional material, Connectiva lògica, Definició, Demostració, Disjunció, Disjunció exclusiva, Domini de discurs, Equivalència lògica, Fórmula (lògica), Filosofia, Funció booleana, Grup (matemàtiques), John L. Kelley, Lògica, Lògica de primer ordre, Lògica matemàtica, Lògica proposicional, Matemàtic, Matemàtiques, Paul Halmos, Proposició (lògica), Si i només si, Sistema formal, Taula de veritat, 1955.
Argot
Un argot, o parlar murriesc segons Joan Coromines, és una varietat de la parla diferenciada de la llengua estàndard i fins i tot incomprensible per als seus parlants, generalment usada per grups socials marginals.
Veure Si i només si і Argot
Condició necessària i suficient
A l'entorn de la lògica, ser Condició necessària i suficient descriu la relació que mantenen dues proposicions o estat de les coses, si una és condicionant de l'altra.
Veure Si i només si і Condició necessària i suficient
Condicional
En lingüística, el condicional és un mode del verb en el qual les frases fan referència a situacions, fets o accions hipotètiques o possibles, i que depèn d'accions o circumstàncies passades.
Veure Si i només si і Condicional
Condicional material
El condicional material, també conegut com a implicació material, condicional funcional de veritat o simplement condicional, és una constant lògica que connecta dues proposicions.
Veure Si i només si і Condicional material
Connectiva lògica
En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.
Veure Si i només si і Connectiva lògica
Definició
Una definició és una explicació del significat d'una paraula o expressió mitjançant algun llenguatge, com per exemple el matemàtic o un d'algorítmic.
Veure Si i només si і Definició
Demostració
Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.
Veure Si i només si і Demostració
Disjunció
Diagrama de Venn de~A \lor B En lògica i matemàtiques una disjunció o disjunció lògica és un connector lògic que consisteix a presentar dues alternatives en una mateixa proposició o frase, i per tant dona com a resultat verdader si una de les dues alternatives és verdadera.
Veure Si i només si і Disjunció
Disjunció exclusiva
L'operador lògic disjunció exclusiva, també anomenat o exclusiva, simbolitzat com XOR, EOR, EXOR, o és un tipus de disjunció lògica de dos operands que és veritat si només un operand és veritat però no ambdós.
Veure Si i només si і Disjunció exclusiva
Domini de discurs
En lògica, el domini del discurs, també anomenat univers del discurs o simplement domini, és el conjunt de coses de què es parla en un determinat context.
Veure Si i només si і Domini de discurs
Equivalència lògica
En lògica i matemàtiques, enunciats p i q es diu que són lògicament equivalents si són demostrables entre si sota un conjunt d’axiomes, o tenen el mateix valor de veritat en tots els models.
Veure Si i només si і Equivalència lògica
Fórmula (lògica)
En lògica matemàtica, una fórmula és un objecte sintàctic formal que expressa una proposició.
Veure Si i només si і Fórmula (lògica)
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Si i només si і Filosofia
Funció booleana
Es denomina funció lògica o booleana aquella funció matemàtica les variables de la qual són binàries i el resultat es calcula aplicant-los els operadors de l'àlgebra de Boole: les portes lògiques, porta O (OR), suma lògica (+), porta I (AND), producte lògic (·) o negació (NOT).
Veure Si i només si і Funció booleana
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Veure Si i només si і Grup (matemàtiques)
John L. Kelley
va ser un matemàtic estatunidenc.
Veure Si i només si і John L. Kelley
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Si i només si і Lògica
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Veure Si i només si і Lògica de primer ordre
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Veure Si i només si і Lògica matemàtica
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Veure Si i només si і Lògica proposicional
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Si i només si і Matemàtic
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Si i només si і Matemàtiques
Paul Halmos
va ser un matemàtic estatunidenc nascut a Budapest.
Veure Si i només si і Paul Halmos
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Veure Si i només si і Proposició (lògica)
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Veure Si i només si і Si i només si
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Veure Si i només si і Sistema formal
Taula de veritat
La taula de valors de veritat, també coneguda com a taula de veritat, és una eina desenvolupada per Charles Peirce en la dècada del 1880, sent no obstant això més popular el format que Ludwig Wittgenstein va desenvolupar en el seu Tractatus logico-philosophicus, publicat en 1921.
Veure Si i només si і Taula de veritat
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Si i només si і 1955
També conegut com Bicondicional, Coimplicació, Si, i només si, Sií, Ssi, .