Similituds entre Setge de Narbona (436) і Setge de Tolosa (439)
Setge de Narbona (436) і Setge de Tolosa (439) tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Aeci, Arle, Armòrica, Bagaudes, Burgundis, Federats, Flavi Honori, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Huns, Imperi Romà d'Occident, Litori, Narbona, Provença, Salamanca, Setge d'Arle (425), Setge d'Arle (430), Teodoric I (rei dels visigots), Vàlia, Visigots, Visigots federats.
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Aeci і Setge de Narbona (436) · Aeci і Setge de Tolosa (439) ·
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Arle і Setge de Narbona (436) · Arle і Setge de Tolosa (439) ·
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Armòrica і Setge de Narbona (436) · Armòrica і Setge de Tolosa (439) ·
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Bagaudes і Setge de Narbona (436) · Bagaudes і Setge de Tolosa (439) ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Burgundis і Setge de Narbona (436) · Burgundis і Setge de Tolosa (439) ·
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Federats і Setge de Narbona (436) · Federats і Setge de Tolosa (439) ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Flavi Honori і Setge de Narbona (436) · Flavi Honori і Setge de Tolosa (439) ·
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Gàl·lia Aquitània і Setge de Narbona (436) · Gàl·lia Aquitània і Setge de Tolosa (439) ·
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Gàl·lia Narbonesa і Setge de Narbona (436) · Gàl·lia Narbonesa і Setge de Tolosa (439) ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Huns і Setge de Narbona (436) · Huns і Setge de Tolosa (439) ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Imperi Romà d'Occident і Setge de Narbona (436) · Imperi Romà d'Occident і Setge de Tolosa (439) ·
Litori
Litori (m. Tolosa, 439) va ser un general de l'Imperi Romà d'Occident que va servir principalment a la Gàl·lia, sota les ordres i com a lloctinent de Flavi Aeci.
Litori і Setge de Narbona (436) · Litori і Setge de Tolosa (439) ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Narbona і Setge de Narbona (436) · Narbona і Setge de Tolosa (439) ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Provença і Setge de Narbona (436) · Provença і Setge de Tolosa (439) ·
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Salamanca і Setge de Narbona (436) · Salamanca і Setge de Tolosa (439) ·
Setge d'Arle (425)
El setge d'Arle del 425 fou un dels episodis bèl·lics entre els visigots als romans durant l'etapa del Baix Imperi, quan es posà en estat de setge la ciutat d'Arle el 425 per la part visigoda aprofitant un moment de feblesa a la cort de Ravenna, així mateix, derivat de la política expansiva del rei dels visigots Teodoric I, que volia estendre els seus dominis i fer valer la seva autonomia política enfront dels romans, malgrat ser federat de l'imperi.
Setge d'Arle (425) і Setge de Narbona (436) · Setge d'Arle (425) і Setge de Tolosa (439) ·
Setge d'Arle (430)
El setge d'Arle del 430 fou el segon intent de setge al que els visigots van intentar sotmetre a la ciutat d'Arle, si bé és un episodi menor en l'enfrontament entre romans i visigots.
Setge d'Arle (430) і Setge de Narbona (436) · Setge d'Arle (430) і Setge de Tolosa (439) ·
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Setge de Narbona (436) і Teodoric I (rei dels visigots) · Setge de Tolosa (439) і Teodoric I (rei dels visigots) ·
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Setge de Narbona (436) і Vàlia · Setge de Tolosa (439) і Vàlia ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Setge de Narbona (436) і Visigots · Setge de Tolosa (439) і Visigots ·
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Setge de Narbona (436) і Visigots federats · Setge de Tolosa (439) і Visigots federats ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Setge de Narbona (436) і Setge de Tolosa (439)
- Què tenen en comú Setge de Narbona (436) і Setge de Tolosa (439)
- Semblances entre Setge de Narbona (436) і Setge de Tolosa (439)
Comparació entre Setge de Narbona (436) і Setge de Tolosa (439)
Setge de Narbona (436) té 28 relacions, mentre que Setge de Tolosa (439) té 31. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 35.59% = 21 / (28 + 31).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Setge de Narbona (436) і Setge de Tolosa (439). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: