Taula de continguts
22 les relacions: Alfons el Bataller, Aragó, Batalla de Corbins, Castell de Gardeny, Comtat de Barcelona, Dinastia almoràvit, Ducat d'Aquitània, Emirat de Làrida, Ermengol VI d'Urgell, Guillem IX d'Aquitània, Làrida, Mar Mediterrània, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Setge de Fraga (1133-1134), Setge de Saraqusta (1118), Valí, 1122, 1123, 1149, 24 d'octubre.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Setge de Làrida (1122) і Alfons el Bataller
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Setge de Làrida (1122) і Aragó
Batalla de Corbins
La Batalla de Corbins va esdevindre el 1126 entre els exèrcits almoràvits i les forces de Ramon Berenguer III al municipi de Corbins, al Segrià.
Veure Setge de Làrida (1122) і Batalla de Corbins
Castell de Gardeny
El castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt del turó de Gardeny, un dels tres turons de la ciutat de Lleida juntament amb el Turó de la Seu Vella i el Turó de la Serreta.
Veure Setge de Làrida (1122) і Castell de Gardeny
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Setge de Làrida (1122) і Comtat de Barcelona
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Setge de Làrida (1122) і Dinastia almoràvit
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Setge de Làrida (1122) і Ducat d'Aquitània
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Veure Setge de Làrida (1122) і Emirat de Làrida
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Veure Setge de Làrida (1122) і Ermengol VI d'Urgell
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Veure Setge de Làrida (1122) і Guillem IX d'Aquitània
Làrida
* Làrida, nom àrab de la ciutat de Lleida.
Veure Setge de Làrida (1122) і Làrida
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Setge de Làrida (1122) і Mar Mediterrània
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Veure Setge de Làrida (1122) і Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Setge de Làrida (1122) і Ramon Berenguer IV
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Setge de Làrida (1122) і Regne d'Aragó
Setge de Fraga (1133-1134)
El setge de Fraga de 1133-1134 fou una batalla entre el Regne d'Aragó i els almoràvits.
Veure Setge de Làrida (1122) і Setge de Fraga (1133-1134)
Setge de Saraqusta (1118)
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.
Veure Setge de Làrida (1122) і Setge de Saraqusta (1118)
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Veure Setge de Làrida (1122) і Valí
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Veure Setge de Làrida (1122) і 1122
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Setge de Làrida (1122) і 1123
1149
;Països Catalans.
Veure Setge de Làrida (1122) і 1149
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Setge de Làrida (1122) і 24 d'octubre
També conegut com Setge de Lleida (1123).