Obrir a Google MapsTaula de continguts
55 les relacions: Adrià IV, Alexandre III (papa), Butlla, Cork, Dublín, Eduard I d'Anglaterra, Eduard II d'Anglaterra, Eduard III d'Anglaterra, Eduard IV d'Anglaterra, Eduard V d'Anglaterra, Edward Bruce, Enric II d'Anglaterra, Enric III d'Anglaterra, Enric IV d'Anglaterra, Enric V d'Anglaterra, Enric VI d'Anglaterra, Enric VII d'Anglaterra, Enric VIII d'Anglaterra, Estat sobirà, Europa, Illa d'Irlanda, Joan sense Terra, Kilkenny, Leinster, Limerick, Llista de monarques britànics, Llista de reis d'Escòcia, Monarquia d'Irlanda, Oest, Papa, Pesta Negra, Regne d'Irlanda, Ricard II d'Anglaterra, Ricard III d'Anglaterra, Richard de Clare, Robert I d'Escòcia, Waterford, Wexford, 1155, 1199, 1272, 1327, 1330, 1341, 1346, 1348, 1369, 1413, 1422, 1461, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Adrià IV
de nom de bateig Nicholas Breakspeare va ser Papa de Roma del 1154 al 1159.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Adrià IV
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Alexandre III (papa)
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Butlla
Cork
Cork (Corcaigh en gaèlic irlandès) és la segona ciutat de la República d'Irlanda i la tercera ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín i Belfast, en aquest ordre.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Cork
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Dublín
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Eduard I d'Anglaterra
Eduard II d'Anglaterra
Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Eduard II d'Anglaterra
Eduard III d'Anglaterra
Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Eduard III d'Anglaterra
Eduard IV d'Anglaterra
Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Eduard IV d'Anglaterra
Eduard V d'Anglaterra
Eduard V (4 de novembre de 1470 - 1483?) va ser Rei d'Anglaterra des del 9 d'abril de 1483 fins a la seva deposició dos mesos més tard.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Eduard V d'Anglaterra
Edward Bruce
Edward Bruce (Gaèlic medieval:Edubard a Briuis; Gaèlic escocès modern: Eideard Bruis/Iomhair Bruis), (c. 1280 - 14 d'octubre de 1318) va ser germà de Robert I d'Escòcia.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Edward Bruce
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Enric II d'Anglaterra
Enric III d'Anglaterra
Enric III (1 d'octubre de 1207 - 15 de novembre de 1272), conegut pels seus contemporanis com a Enric de Winchester, va ser el fill i successor de Joan sense Terra com a rei d'Anglaterra, regnant durant cinquanta-sis anys des de 1216 fins a la seva mort.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Enric III d'Anglaterra
Enric IV d'Anglaterra
Enric IV (3 d'abril de 1367 - 20 de març de 1413) va ser rei d'Anglaterra, senyor d'Irlanda, i pretendent anglès al tron de França entre 1399 i 1413.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Enric IV d'Anglaterra
Enric V d'Anglaterra
Enric V (16 de setembre de 1386 - 31 d'agost de 1422) va ser rei d'Anglaterra des del 1413 fins al 1422.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Enric V d'Anglaterra
Enric VI d'Anglaterra
Enric VI (6 de desembre de 1421 - 21 de maig de 1471) va ser rei d'Anglaterra des del 1422 fins al 1461, i després de ser deposat recuperà el poder i regnà des del 1470 fins a la seva mort el 1471.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Enric VI d'Anglaterra
Enric VII d'Anglaterra
Castell de Pembroke, lloc de naixença d'Enric VII Enric Tudor (Enric VII), comte de Richmond, va néixer el 28 de gener de 1457 a Gal·les, fill d'Edmund Tudor i de Margaret Beaufort.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Enric VII d'Anglaterra
Enric VIII d'Anglaterra
va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Enric VIII d'Anglaterra
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Estat sobirà
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Europa
Illa d'Irlanda
L'illa d'Irlanda (en Éire, en Airlann) és una illa al nord-oest d'Europa a l'Atlàntic Nord que forma, juntament amb la Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'arxipèlag de les illes Britàniques.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Illa d'Irlanda
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Veure Senyoriu d'Irlanda і Joan sense Terra
Kilkenny
Kilkenny (Cill Chainnigh en irlandès, que vol dir "església de Cainnech d'Aghaboe") és una ciutat d'Irlanda, a la regió de Leinster, la sisena ciutat d'Irlanda.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Kilkenny
Leinster
Leinster (en gaèlic irlandès: Laighin ˈl̪ˠaːjɪnʲ) és la província oriental d'Irlanda, que comprèn els comtats de Carlow, Dublín, Kildare, Kilkenny, Laois, Longford, Louth, Meath, Offaly, Westmeath, Wexford i Wicklow.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Leinster
Limerick
Limerick (Luimneach en gaèlic irlandès, que ve de Lom na nEach - lloc obert als cavalls) és la tercera ciutat de la República d'Irlanda i la quarta ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín, Belfast i Cork, en aquest ordre.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Limerick
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Veure Senyoriu d'Irlanda і Llista de monarques britànics
Llista de reis d'Escòcia
Escut tradicional del Regne d'Escòcia.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Llista de reis d'Escòcia
Monarquia d'Irlanda
Armes reials irlandeses.. La Monarquia d'Irlanda ha tingut al llarg de la seva història tres períodes durant els quals ha estat regida per monarques.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Monarquia d'Irlanda
Oest
Una rosa de la brúixola amb l'oest ressaltat en negre L'hemisferi oest Loest és un dels quatre punts cardinals, també rep el nom doccident o ponent, ja que és a l'oest on es pon el Sol.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Oest
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Papa
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Pesta Negra
Regne d'Irlanda
El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Regne d'Irlanda
Ricard II d'Anglaterra
Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Ricard II d'Anglaterra
Ricard III d'Anglaterra
Ricard III (2 d'octubre de 1452 - 22 d'agost de 1485) va ser rei d'Anglaterra des del 1483 fins a la seva mort.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Ricard III d'Anglaterra
Richard de Clare
Richard de Clare (1130 - 20 d'abril 1176) fou el segon comte de Pembroke, senyor de la Leinster, Justícia d'Irlanda.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Richard de Clare
Robert I d'Escòcia
Robert I d'Escòcia (gaèlic escocès: Raibeart Bruis, anglonormand: Robert de Brus o Robert de Bruys, 11 de juliol de 1274 – 7 de juny de 1329) fou rei d'Escòcia, d'ascendència normanda (la seva família era originària de Brieux, però es barrejaren amb gaèlics), fundador de la Casa de Bruce.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Robert I d'Escòcia
Waterford
Waterford (Port Láirge en irlandès) és una ciutat d'Irlanda, a la regió de Munster, la cinquena ciutat d'Irlanda.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Waterford
Wexford
Wexford (del nòrdic antic Veisafjǫrðr, iola: Weisforthe, irlandès: Loch Garman) és una ciutat d'Irlanda, capital del comtat de Wexford, a la província de Leinster.
Veure Senyoriu d'Irlanda і Wexford
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1155
1199
;Països catalans;Món.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1199
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1272
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1327
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1330
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1341
1346
Països Catalans.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1346
1348
s.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1348
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1369
1413
; Països Catalans.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1413
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1422
1461
;Països Catalans.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1461
1483
;Països Catalans.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1483
1485
;Països Catalans.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1485
1535
Barba-roja.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1535
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1540
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Senyoriu d'Irlanda і 1541
També conegut com Senyor d'Irlanda.