Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Santuari de la Mare de Déu del Tura

Índex Santuari de la Mare de Déu del Tura

El Santuari del Tura, de Santa Maria del Tura, o de la Mare de Déu del Tura és una església d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.

42 les relacions: Alfons el Magnànim, Arquitectura barroca, Arquitectura romànica, Bé cultural d'interès local, Capella (arquitectura), Capitell, Carles el Calb, Cúpula, Creu llatina, Diari de Girona, Dovella, Església (arquitectura), Església de Sant Esteve d'Olot, Festes del Tura, Fris, Gegants d'Olot, Girona, Goigs, Joan Aubert i Camps, Joan Carles Panyó i Figaró, Joaquim Danés i Torras, Josep Danés i Torras, Llegenda àuria, Marededéu trobada, Mas Caritat, Missa, Nau (arquitectura), Olot, Patró, Pilastra, Retaule, Rosari, Rosassa, Sant Aniol d'Aguja, Sant Llorenç de Sous, Verge (astrologia), 1221, 1930, 1936, 1988, 25 de juliol, 8 de setembre.

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Alfons el Magnànim · Veure més »

Arquitectura barroca

L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Arquitectura barroca · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Arquitectura romànica · Veure més »

Bé cultural d'interès local

Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Bé cultural d'interès local · Veure més »

Capella (arquitectura)

Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Capella (arquitectura) · Veure més »

Capitell

Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Capitell · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Carles el Calb · Veure més »

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Cúpula · Veure més »

Creu llatina

Creu llatina Planta de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Creu llatina · Veure més »

Diari de Girona

El Diari de Girona és una publicació periòdica de caràcter generalista i de serveis centrada en les notícies de caràcter local i comarcal de la Província de Girona.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Diari de Girona · Veure més »

Dovella

Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Dovella · Veure més »

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Església (arquitectura) · Veure més »

Església de Sant Esteve d'Olot

Sant Esteve d'Olot és una església parroquial a la ciutat d'Olot (la Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Església de Sant Esteve d'Olot · Veure més »

Festes del Tura

Els Gegants d'Olot Les Festes del Tura és la festa major d'Olot.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Festes del Tura · Veure més »

Fris

En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Fris · Veure més »

Gegants d'Olot

Els Gegants d'Olot són una parella de figures processionals que representen la vila d'Olot.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Gegants d'Olot · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Girona · Veure més »

Goigs

'''Goigs''' de Sant Pere Màrtir (1917) Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Goigs · Veure més »

Joan Aubert i Camps

Fàbrica Fills Aubert, Olot Joan Aubert i Camps (Olot, 2 de maig de 1902-ibidem, 24 d'agost de 2004) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Joan Aubert i Camps · Veure més »

Joan Carles Panyó i Figaró

''Sant Sopar'', Obra conservada als Museus d'Olot. MCGO-4263 Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840) fou un pintor, decorador i director d'escoles.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Joan Carles Panyó i Figaró · Veure més »

Joaquim Danés i Torras

Joaquim Danés i Torras, (Olot, 8 de juny de 1888 - 11 de febrer de 1960) fou un metge català.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Joaquim Danés i Torras · Veure més »

Josep Danés i Torras

va ser un arquitecte català.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Josep Danés i Torras · Veure més »

Llegenda àuria

La Llegenda àuria (llatí: Legenda aurea) de Iacopo da Varazze és una popular col·lecció d'hagiografies o Flos Sanctorum, això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Llegenda àuria · Veure més »

Marededéu trobada

Mare de Déu de Núria Mare de Déu d'Urgell Una marededéu trobada és una figura de la Mare de Déu que, segons les llegendes catalanes i valencianes popularitzades durant els segles -XVII, s'havien amagat abans de la invasió musulmana i van ser retrobades més endavant enmig de prodigis per pastors o ermitans.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Marededéu trobada · Veure més »

Mas Caritat

El Mas Caritat és un edifici d'Olot (Garrotxa) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Mas Caritat · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Missa · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Nau (arquitectura) · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Olot · Veure més »

Patró

;Conceptes.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Patró · Veure més »

Pilastra

XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Pilastra · Veure més »

Retaule

Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Retaule · Veure més »

Rosari

Dürer (Galeria nacional de Praga) El rosari, dit el roser en català medieval, és una pregària tradicional catòlica que consisteix en la recitació de tres sèries d'oracions.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Rosari · Veure més »

Rosassa

La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Rosassa · Veure més »

Sant Aniol d'Aguja

Sant Aniol d'Aguja és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Sant Aniol d'Aguja · Veure més »

Sant Llorenç de Sous

L'església de Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous (Albanyà, Alt Empordà), actualment deshabitat.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Sant Llorenç de Sous · Veure més »

Verge (astrologia)

Símbol del Zodíac Verge o Virgo és el sisè signe del zodíac i ocupa el Sol entre el 23 d'agost i el 22 de setembre aproximadament i segons l'any.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і Verge (astrologia) · Veure més »

1221

Sense descripció.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і 1221 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і 1930 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і 1936 · Veure més »

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і 1988 · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і 25 de juliol · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Santuari de la Mare de Déu del Tura і 8 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Mare de Déu del Tura, Santa Maria del Tura, Santuari del Tura, Verge del Tura.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »