Obrir a Google MapsTaula de continguts
60 les relacions: Alfons el Bataller, Alta Velocitat Espanyola, Aragonès, Binèfar, Bisbat de Barbastre-Montsó, Bisbat de Lleida, Calassanç (Osca), Català, Català ribagorçà, Chunta Aragonesista, Comtat de Ribagorça, El Campell, Esquerra Unida d'Aragó, Esteve màrtir, Felip II de Castella, L'Almúnia de Sant Joan, Llitera, Montsó, Municipi, Partit Aragonès, Partit Popular d'Aragó, Peralta i Calassanç, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, PSOE d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Sanui i Alins, Tamarit de Llitera, Vila, 1064, 1089, 1143, 1149, 1450, 1585, 16 d'agost, 1642, 1648, 1900, 1910, 1930, 1940, 1950, 1960, 1970, 1978, 1979, 1983, 1987, 1991, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Sant Esteve de Llitera і Alfons el Bataller
Alta Velocitat Espanyola
Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial creada el 1992 de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta.
Veure Sant Esteve de Llitera і Alta Velocitat Espanyola
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Sant Esteve de Llitera і Aragonès
Binèfar
Binèfar és un municipi de la província d'Osca (Aragó) situat a la comarca de la Llitera.
Veure Sant Esteve de Llitera і Binèfar
Bisbat de Barbastre-Montsó
El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó).
Veure Sant Esteve de Llitera і Bisbat de Barbastre-Montsó
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Veure Sant Esteve de Llitera і Bisbat de Lleida
Calassanç (Osca)
Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).
Veure Sant Esteve de Llitera і Calassanç (Osca)
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Sant Esteve de Llitera і Català
Català ribagorçà
El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera.
Veure Sant Esteve de Llitera і Català ribagorçà
Chunta Aragonesista
Chunta Aragonesista (CHA) és un partit polític nacionalista d'esquerres aragonès.
Veure Sant Esteve de Llitera і Chunta Aragonesista
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Sant Esteve de Llitera і Comtat de Ribagorça
El Campell
El Campell (oficialment amb grafia tradicional Alcampell) és una vila i municipi aragonès de parla catalana.
Veure Sant Esteve de Llitera і El Campell
Esquerra Unida d'Aragó
Esquerra Unida d'Aragó (en aragonès Ezquierda Unida d'Aragón) és la federació regional del partit polític espanyol Izquierda Unida en la Comunitat Autònoma d'Aragó.
Veure Sant Esteve de Llitera і Esquerra Unida d'Aragó
Esteve màrtir
Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.
Veure Sant Esteve de Llitera і Esteve màrtir
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Sant Esteve de Llitera і Felip II de Castella
L'Almúnia de Sant Joan
L'Almúnia de Sant Joan (en aragonès L'Almunia de Sant Chuan, en castellà i oficialment, La Almunia de San Juan) és un municipi aragonès situat a la comarca del Cinca Mitjà.
Veure Sant Esteve de Llitera і L'Almúnia de Sant Joan
Llitera
Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista).
Veure Sant Esteve de Llitera і Llitera
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Veure Sant Esteve de Llitera і Montsó
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Sant Esteve de Llitera і Municipi
Partit Aragonès
El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977.
Veure Sant Esteve de Llitera і Partit Aragonès
Partit Popular d'Aragó
El Partit Popular d'Aragó és la delegació aragonesa del Partit Popular i va ser fundat el 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu d'Aliança Popular.
Veure Sant Esteve de Llitera і Partit Popular d'Aragó
Peralta i Calassanç
Peralta i Calassanç és un municipi de la comarca de la Llitera format pel reagrupament municipal de Peralta de la Sal i Calassanç.
Veure Sant Esteve de Llitera і Peralta i Calassanç
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Sant Esteve de Llitera і Pere el Cerimoniós
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Veure Sant Esteve de Llitera і Pere el d'Osca
PSOE d'Aragó
El PSOE d'Aragó és una de les setze federacions del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
Veure Sant Esteve de Llitera і PSOE d'Aragó
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Sant Esteve de Llitera і Ramon Berenguer IV
Sanui i Alins
Sanui i Alins o Açanui (en castellà i oficialment, Azanuy-Alins) és una vila i municipi de la Comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Llitera.
Veure Sant Esteve de Llitera і Sanui i Alins
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Veure Sant Esteve de Llitera і Tamarit de Llitera
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Veure Sant Esteve de Llitera і Vila
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1064
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1089
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1143
1149
;Països Catalans.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1149
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1450
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1585
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Sant Esteve de Llitera і 16 d'agost
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1642
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1648
1900
;Països Catalans.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1900
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1910
1930
;Països Catalans.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1930
1940
;Països Catalans.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1940
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1950
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1960
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1970
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Sant Esteve de Llitera і 1978
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1979
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1983
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1987
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1991
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1995
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Sant Esteve de Llitera і 1996
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Sant Esteve de Llitera і 2001
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Sant Esteve de Llitera і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Sant Esteve de Llitera і 2004
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Sant Esteve de Llitera і 2007
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Sant Esteve de Llitera і 2008
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Sant Esteve de Llitera і 2011
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Sant Esteve de Llitera і 2015
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Sant Esteve de Llitera і 26 de desembre
També conegut com Sant Esteve (Llitera).