Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: ABC-Clio, Alemany, Antiga Confederació Suïssa, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Català, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant labiodental, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant velar, Diccionari, Diftong, Engiadinès, França, Furlà, Grafema, Grisons, Itàlia, Ladí, Lia Rumantscha, Literatura romanx, Llatí, Llengües de Suïssa, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llengua estàndard, Ostrogots, Punt d'articulació, Qüestió ladina, Rècia, Reforma, Segle XV, Sobreselvà, Societad Retorumantscha, Sotaselvà, Suïssa, Surmiran, Vocal anterior, Vocal neutra, Vocal posterior, 1938, ..., 1974, 1982, 1996. Ampliar l'índex (3 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Romanx і ABC-Clio · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Romanx і Alemany · Veure més »
Antiga Confederació Suïssa
La Confederació Suïssa va ser la precursora de la Suïssa actual.
Nou!!: Romanx і Antiga Confederació Suïssa · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Romanx і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Romanx і Català · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Romanx і Consonant · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Romanx і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Romanx і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Romanx і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Romanx і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Romanx і Consonant dental · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Romanx і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Nou!!: Romanx і Consonant labiodental · Veure més »
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Nou!!: Romanx і Consonant lateral · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Romanx і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Romanx і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Romanx і Consonant palatal · Veure més »
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Nou!!: Romanx і Consonant postalveolar · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Romanx і Consonant velar · Veure més »
Diccionari
miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.
Nou!!: Romanx і Diccionari · Veure més »
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Nou!!: Romanx і Diftong · Veure més »
Engiadinès
Lengiadinès és format per dos dels cinc dialectes del romanx, l'aplec de parlars romanxos orientals que comprèn l'alt engiadinès i el baix engiadinès.
Nou!!: Romanx і Engiadinès · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Romanx і França · Veure més »
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Nou!!: Romanx і Furlà · Veure més »
Grafema
En lingüística, el grafema (del grec γράφω, "escric") és la unitat contrastiva mínima de l'escriptura d'una llengua determinada.
Nou!!: Romanx і Grafema · Veure més »
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Nou!!: Romanx і Grisons · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Romanx і Itàlia · Veure més »
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Nou!!: Romanx і Ladí · Veure més »
Lia Rumantscha
La Lia Rumantscha (LR) és una organització suïssa que agrupa totes les associacions socio-culturals romanxes; el seu objectiu és promoure i conservar la llengua i la cultura romanx.
Nou!!: Romanx і Lia Rumantscha · Veure més »
Literatura romanx
La Literatura romanx és la literatura feta en romanx, en qualsevol de les seves variants.
Nou!!: Romanx і Literatura romanx · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Romanx і Llatí · Veure més »
Llengües de Suïssa
Mapa de Suïssa mostrant en verd les llengües gal·loromàniques (francès i arpità), en taronja el gal·loitàlic, en vermell el romanx i en blau l'alamànic. La qüestió de les llengües de Suïssa és un component cultural i polític central d'aquest país.
Nou!!: Romanx і Llengües de Suïssa · Veure més »
Llengües retoromàniques
El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.
Nou!!: Romanx і Llengües retoromàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Romanx і Llengües romàniques · Veure més »
Llengua estàndard
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.
Nou!!: Romanx і Llengua estàndard · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Romanx і Ostrogots · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Romanx і Punt d'articulació · Veure més »
Qüestió ladina
Qüestió ladina és el terme amb què es coneix tradicionalment el debat científic sobre la categorització dels parlars retoromànics; en concret, prova de dilucidar si romanx, ladí i furlà constitueixen sengles grups dialectals d'una sola llengua (el rètic), o bé si es tracta de tres llengües pròpiament dites, i llavors el retoromànic seria merament una branca classificatòria del grup romànic.
Nou!!: Romanx і Qüestió ladina · Veure més »
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Romanx і Rècia · Veure més »
Reforma
* Agricultura.
Nou!!: Romanx і Reforma · Veure més »
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Romanx і Segle XV · Veure més »
Sobreselvà
El sobreselvà (sursilvan en romanx, sursilvaun en sobreselvà) és una varietat del romanx pròpia de la vall del Rin Anterior (Surselva), a la part occidental del cantó suís dels Grisons.
Nou!!: Romanx і Sobreselvà · Veure més »
Societad Retorumantscha
La Societad Retorumantscha (SRR) és la societat lingüística més antiga per la defensa i estudi del romanx.
Nou!!: Romanx і Societad Retorumantscha · Veure més »
Sotaselvà
El sotaselvà és un dels cinc dialectes del romanx, la variant pròpia de la Vall del Rin Posterior (Sutselva), a la part central del cantó suís del Grisons.
Nou!!: Romanx і Sotaselvà · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Romanx і Suïssa · Veure més »
Surmiran
El surmiran és un dels cinc dialectes del romanx, la variant pròpia de la vall de l'Albula i d'Oberhalbstein, a la part central del cantó suís dels Grisons.
Nou!!: Romanx і Surmiran · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Romanx і Vocal anterior · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Romanx і Vocal neutra · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Romanx і Vocal posterior · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Romanx і 1938 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Romanx і 1974 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Romanx і 1982 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Romanx і 1996 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dicziunari Rumantsch Grischun, Retoromànic romanx, Rumantsch.
