Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Azerbaidjan, Àdud-ad-Dawla, Buwàyhides, Daylamites, Encyclopædia Iranica, Gran Khorasan, Hasanwàyhida, Isfahan, Jibal, Mardawidj ibn Ziyar, Musafírides, Nidham-al-Mulk, Província de Fars, Qom, Rayy, Rukn-ad-Dawla, Samànides, Wuixmaguir ibn Ziyar, 8 de desembre, 931, 933, 935, 950, 951, 956, 965, 966, 967, 970.
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Azerbaidjan · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Buwàyhides · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Daylamites · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Gran Khorasan · Veure més »
Hasanwàyhida
La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Hasanwàyhida · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Isfahan · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Jibal · Veure més »
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Musafírides · Veure més »
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Nidham-al-Mulk · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Província de Fars · Veure més »
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Qom · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Rayy · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Samànides · Veure més »
Wuixmaguir ibn Ziyar
Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і Wuixmaguir ibn Ziyar · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і 8 de desembre · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і 931 · Veure més »
933
Sense descripció.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і 933 · Veure més »
935
Sense descripció.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і 935 · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і 950 · Veure més »
951
Sense descripció.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і 951 · Veure més »
956
Sense descripció.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і 956 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і 965 · Veure més »
966
Sense descripció.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і 966 · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і 967 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad і 970 · Veure més »
