Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Robert S. Mulliken

Índex Robert S. Mulliken

Robert Sanderson Mulliken (Newburyport, EUA 1896 - Arlington 1986) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1966.

Taula de continguts

  1. 59 les relacions: Carbó, Cautxú, Chicago, Comtat d'Arlington, Configuració electrònica, Cromatografia, Electró, Electronegativitat, Element químic, Enllaç químic, Erwin Schrödinger, Estats dels Estats Units, Estats Units d'Amèrica, Europa, Evaporació, Físic, Física, Gas, Harold Clayton Urey, Isòtop, John Hasbrouck van Vleck, Louis-Victor de Broglie, Massachusetts, Massachusetts Institute of Technology, Matemàtiques, Max Born, Mecànica quàntica, Mercuri (element), Model atòmic de Bohr, Molècula, Newburyport, Orbital molecular, Paul Adrien Maurice Dirac, Premi Nobel, Premi Nobel de Química, Primera Guerra Mundial, Químic, Química, Química física, Química orgànica, Robert Andrews Millikan, Robert Oppenheimer, Universitat de Chicago, Universitat de Nova York, Universitat Harvard, Virgínia, Walther Bothe, Washington DC, Werner Heisenberg, Zinc, ... Ampliar l'índex (9 més) »

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.

Veure Robert S. Mulliken і Carbó

Cautxú

Recol·lecció de cautxú. El cautxú és un polímer d'hidrocarburs que s'extreu del làtex de nombroses plantes tropicals, la més important de les quals és l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis).

Veure Robert S. Mulliken і Cautxú

Chicago

Chicago és la tercera ciutat més gran dels Estats Units, l'àrea metropolitana de la qual té una població de quasi 10 milions d'habitants.

Veure Robert S. Mulliken і Chicago

Comtat d'Arlington

El comtat d'Arlington és un comtat urbà situat en la Mancomunitat de Virgínia, als Estats Units, separat de Washington DC pel riu Potomac.

Veure Robert S. Mulliken і Comtat d'Arlington

Configuració electrònica

440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.

Veure Robert S. Mulliken і Configuració electrònica

Cromatografia

La cromatografia, del grec χρῶμα chroma (color) i γράφειν graphein (escriure), és una tècnica de separació dels components d'una mescla.

Veure Robert S. Mulliken і Cromatografia

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Veure Robert S. Mulliken і Electró

Electronegativitat

Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.

Veure Robert S. Mulliken і Electronegativitat

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Veure Robert S. Mulliken і Element químic

Enllaç químic

Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.

Veure Robert S. Mulliken і Enllaç químic

Erwin Schrödinger

fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Veure Robert S. Mulliken і Erwin Schrödinger

Estats dels Estats Units

321x321pxEls estats dels Estats Units són les cinquanta subdivisions nacionals dels Estats Units d'Amèrica que comparteixen la sobirania amb el govern federal.

Veure Robert S. Mulliken і Estats dels Estats Units

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Robert S. Mulliken і Estats Units d'Amèrica

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Robert S. Mulliken і Europa

Evaporació

Aerosol de gotes d'aigua microscòpiques suspeses en l'aire sobre un got de te calent després que el vapor s'hagi refredat prou i condensat. El vapor d'aigua és un gas invisible, però els núvols d'aigua condensada refracten i dispersen la llum del sol i per això són visibles.

Veure Robert S. Mulliken і Evaporació

Físic

Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.

Veure Robert S. Mulliken і Físic

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Veure Robert S. Mulliken і Física

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Veure Robert S. Mulliken і Gas

Harold Clayton Urey

Harold Clayton Urey (Walkerton, EUA 1893 - La Jolla 1981) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1934.

Veure Robert S. Mulliken і Harold Clayton Urey

Isòtop

Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.

Veure Robert S. Mulliken і Isòtop

John Hasbrouck van Vleck

fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1977 per les seves contribucions a la comprensió del comportament del magnetisme electrònic en els sòlids.

Veure Robert S. Mulliken і John Hasbrouck van Vleck

Louis-Victor de Broglie

fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.

Veure Robert S. Mulliken і Louis-Victor de Broglie

Massachusetts

La Mancomunitat de Massachusetts (en anglès Commonwealth of Massachusetts) és un estat dels Estats Units.

Veure Robert S. Mulliken і Massachusetts

Massachusetts Institute of Technology

El Massachusetts Institute of Technology (MIT) és una institució i universitat estatunidenca dedicada a la recerca i la investigació, situada a la ciutat de Cambridge, Massachusetts.

Veure Robert S. Mulliken і Massachusetts Institute of Technology

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Veure Robert S. Mulliken і Matemàtiques

Max Born

fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.

Veure Robert S. Mulliken і Max Born

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Veure Robert S. Mulliken і Mecànica quàntica

Mercuri (element)

El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.

Veure Robert S. Mulliken і Mercuri (element)

Model atòmic de Bohr

Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.

Veure Robert S. Mulliken і Model atòmic de Bohr

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Veure Robert S. Mulliken і Molècula

Newburyport

Newburyport és una població dels Estats Units a l'estat de Massachusetts.

Veure Robert S. Mulliken і Newburyport

Orbital molecular

Orbital molecular σ enllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ Orbital molecular σ* antienllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ S'anomena orbital molecular a cadascuna de les funcions d'ona, solució de l'equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d'una molècula.

Veure Robert S. Mulliken і Orbital molecular

Paul Adrien Maurice Dirac

fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Veure Robert S. Mulliken і Paul Adrien Maurice Dirac

Premi Nobel

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.

Veure Robert S. Mulliken і Premi Nobel

Premi Nobel de Química

Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.

Veure Robert S. Mulliken і Premi Nobel de Química

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Robert S. Mulliken і Primera Guerra Mundial

Químic

Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.

Veure Robert S. Mulliken і Químic

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Veure Robert S. Mulliken і Química

Química física

La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.

Veure Robert S. Mulliken і Química física

Química orgànica

Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.

Veure Robert S. Mulliken і Química orgànica

Robert Andrews Millikan

Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.

Veure Robert S. Mulliken і Robert Andrews Millikan

Robert Oppenheimer

fou un físic estatunidenc, director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial en el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mèxic.

Veure Robert S. Mulliken і Robert Oppenheimer

Universitat de Chicago

La Universitat de Chicago és una universitat privada de recerca a Chicago, Illinois, Estats Units.

Veure Robert S. Mulliken і Universitat de Chicago

Universitat de Nova York

La Universitat de Nova York, o New York University en anglès (es fa servir l'acrònim NYU), és una institució privada d'educació universitària i investigació, i una de les més prestigioses del món.

Veure Robert S. Mulliken і Universitat de Nova York

Universitat Harvard

La Universitat Harvard (en anglès: Harvard University) és una universitat privada situada a Cambridge, Massachusetts, als Estats Units d'Amèrica, prop de la ciutat de Boston.

Veure Robert S. Mulliken і Universitat Harvard

Virgínia

Virgínia és una de les quatre mancomunitats entre els 50 estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.

Veure Robert S. Mulliken і Virgínia

Walther Bothe

Walther Wilhelm Georg Bothe (Oranienburg, Brandenburg, 8 de gener de 1891 - Heidelberg, 8 de febrer de 1957) fou un físic, matemàtic, químic i professor universitari alemany.

Veure Robert S. Mulliken і Walther Bothe

Washington DC

Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Robert S. Mulliken і Washington DC

Werner Heisenberg

fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.

Veure Robert S. Mulliken і Werner Heisenberg

Zinc

El zinc o zencEspecialment quan es presenta en forma de làmines.

Veure Robert S. Mulliken і Zinc

1896

;Països Catalans.

Veure Robert S. Mulliken і 1896

1917

;Països Catalans.

Veure Robert S. Mulliken і 1917

1921

Països Catalans.

Veure Robert S. Mulliken і 1921

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Veure Robert S. Mulliken і 1925

1927

;Països Catalans.

Veure Robert S. Mulliken і 1927

1966

Catalunya.

Veure Robert S. Mulliken і 1966

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Veure Robert S. Mulliken і 1986

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Veure Robert S. Mulliken і 31 d'octubre

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Robert S. Mulliken і 7 de juny

També conegut com Robert Mulliken, Robert Sanderson Mulliken.

, 1896, 1917, 1921, 1925, 1927, 1966, 1986, 31 d'octubre, 7 de juny.