Obrir a Google MapsTaula de continguts
60 les relacions: Adige, Agricultura, Alessandro Volta, Alps, Antiga Confederació Suïssa, Bandera d'Itàlia, Batalla de Lodi, Batalla de Marengo, Bestiar, Bestiar boví, Bolonya, Calendari republicà francès, Campione d'Italia, Cereal, Ducat de Mòdena, Ducat de Milà, Ferrara, Giuseppe Parini, Guerres Napoleòniques, Italià, Legacions papals, Louis-Alexandre Berthier, Lugano, Marques, Milà, Napoleó Bonaparte, Nicolas-André Monsiau, Península Itàlica, Primera República Francesa, Província de Novara, República Cispadana, República d'Itàlia, República de Venècia, República germana, República Transpadana, Riu Po, Sacre Imperi Romanogermànic, Seda, Tractat de Campo Formio, Tractat de Lunéville, Valtellina, Vèneto, 10 d'octubre, 11 de maig, 1796, 1797, 1798, 1799, 1800, 1801, ... Ampliar l'índex (10 més) »
- Unificació italiana
Adige
L'Adige és un riu del nord-est d'Itàlia.
Veure República Cisalpina і Adige
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure República Cisalpina і Agricultura
Alessandro Volta
Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta, o senzillament Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827), fou un físic italià, conegut pel descobriment i aïllament del gas metà, i la invenció de la primera bateria elèctrica, la pila voltaica; va demostrar que l'electricitat podria ser generada químicament.
Veure República Cisalpina і Alessandro Volta
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure República Cisalpina і Alps
Antiga Confederació Suïssa
La Confederació Suïssa va ser la precursora de la Suïssa actual.
Veure República Cisalpina і Antiga Confederació Suïssa
Bandera d'Itàlia
La bandera d'Itàlia és la bandera tricolor que representa l'estat italià formada per tres franges verticals d'igual amplada amb els colors blanc (al centre), vermell (al batent) i verd (a l'asta).
Veure República Cisalpina і Bandera d'Itàlia
Batalla de Lodi
La batalla de Lodi o del pont de Lodi tingué lloc el 10 de maig de 1796 (21 de floreal de l'any IV) Fou un enfrontament entre les tropes franceses, comandades pel general Napoleó Bonaparte, i les austríaques, comandades pels generals Johann Beaulieu i Karl Sebottendorf.
Veure República Cisalpina і Batalla de Lodi
Batalla de Marengo
La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria (municipi del Piemont), el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.
Veure República Cisalpina і Batalla de Marengo
Bestiar
vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.
Veure República Cisalpina і Bestiar
Bestiar boví
Bestiar boví En ramaderia, el bestiar boví és el conjunt format pels bous i vaques.
Veure República Cisalpina і Bestiar boví
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Veure República Cisalpina і Bolonya
Calendari republicà francès
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.
Veure República Cisalpina і Calendari republicà francès
Campione d'Italia
Campione d'Italia (en llengua llombarda Campion) és una comuna italiana, a la província de Como, regió de Llombardia, a la vora del llac de Lugano.
Veure República Cisalpina і Campione d'Italia
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure República Cisalpina і Cereal
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Veure República Cisalpina і Ducat de Mòdena
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure República Cisalpina і Ducat de Milà
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Veure República Cisalpina і Ferrara
Giuseppe Parini
Giuseppe Parini (Bosisio, Lecco, 23 de maig de 1729 - Milà, 15 d'agost de 1799) va ser un poeta italià.
Veure República Cisalpina і Giuseppe Parini
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure República Cisalpina і Guerres Napoleòniques
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure República Cisalpina і Italià
Legacions papals
Escut d'armes dels Estats Pontificis. Les Legacions papals, en un sentit territorial, es refereix a certes regions administratives situades nord dels antics Estats Pontificis, i concretament a les ciutats de Bolonya, Ferrara i a la regió històrica de la Romanya.
Veure República Cisalpina і Legacions papals
Louis-Alexandre Berthier
Louis-Alexandre Berthier (20 de novembre de 1753 - 1 de juny de 1815) va ser un general francès.
Veure República Cisalpina і Louis-Alexandre Berthier
Lugano
Lugano (Lügann en Llombard occidental) és una ciutat del cantó de Ticino al sud Suïssa.
Veure República Cisalpina і Lugano
Marques
Les Marques (Le Marche, en italià) són una regió del centre d'Itàlia.
Veure República Cisalpina і Marques
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure República Cisalpina і Milà
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure República Cisalpina і Napoleó Bonaparte
Nicolas-André Monsiau
''Consulta'' de la República Cisalpina per a rebre el Primer Cònsul de Napoleó, 26 de gener de 1802 (1808) Nicolas-André Monsiau (1754 – 31 de maig de 1837) va ser un pintor francès.
Veure República Cisalpina і Nicolas-André Monsiau
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure República Cisalpina і Península Itàlica
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure República Cisalpina і Primera República Francesa
Província de Novara
La província de Novara és una província que forma part de la regió del Piemont dins d'Itàlia.
Veure República Cisalpina і Província de Novara
República Cispadana
La República Cispadana (en italià: Repubblica Cispadana) fou un república germana de la Primera República Francesa creat pel general Bonaparte el 16 d'octubre de 1796, que va existir al nord de la península Itàlica fins a l'any 1797.
Veure República Cisalpina і República Cispadana
República d'Itàlia
La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.
Veure República Cisalpina і República d'Itàlia
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure República Cisalpina і República de Venècia
República germana
República Francesa. Repúbliques germanes o repúbliques jacobines eren alguns estats recolzats pels exèrcits francesos en els territoris « alliberats » per aquests durant les guerres de la revolució francesa durant el període Directori (1795-1799) de la Primera República Francesa s'anomenen.
Veure República Cisalpina і República germana
República Transpadana
La República Transpadana (en italià Repubblica Transpadana) fou un estat satèl·lit creat per Napoleó de la Primera República Francesa que va existir al nord de la península Itàlica.
Veure República Cisalpina і República Transpadana
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Veure República Cisalpina і Riu Po
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure República Cisalpina і Sacre Imperi Romanogermànic
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Veure República Cisalpina і Seda
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Veure República Cisalpina і Tractat de Campo Formio
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Veure República Cisalpina і Tractat de Lunéville
Valtellina
Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.
Veure República Cisalpina і Valtellina
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Veure República Cisalpina і Vèneto
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure República Cisalpina і 10 d'octubre
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure República Cisalpina і 11 de maig
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure República Cisalpina і 1796
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure República Cisalpina і 1797
1798
;Països Catalans.
Veure República Cisalpina і 1798
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Veure República Cisalpina і 1799
1800
;Països Catalans.
Veure República Cisalpina і 1800
1801
;Països Catalans.
Veure República Cisalpina і 1801
1802
;Països Catalans.
Veure República Cisalpina і 1802
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure República Cisalpina і 1806
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure República Cisalpina і 1808
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure República Cisalpina і 24 de gener
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure República Cisalpina і 26 de gener
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure República Cisalpina і 29 de juny
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure República Cisalpina і 4 de març
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure República Cisalpina і 7 de juliol
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure República Cisalpina і 8 de juny
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure República Cisalpina і 9 de febrer
Vegeu també
Unificació italiana
- Bandera d'Itàlia
- Brigantaggio post-unitat
- Camises vermelles (Itàlia)
- El Gattopardo
- Giuseppe Verdi
- Il gattopardo
- Jove Itàlia
- Llei de garanties papals
- Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia
- Províncies Unides de la Itàlia Central
- Qüestió Romana
- Qüestió meridional
- Regència Italiana del Carnaro
- Regne Llombardovènet
- Regne de les Dues Sicílies
- Regne napoleònic d'Itàlia
- República Cisalpina
- República d'Itàlia
- República romana (segle XIX)
- Unificació italiana