Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Allabria, Andia, Argisti I, Argisti II, Assarhaddon, Assíria, Assurbanipal, Ciaxares de Mèdia, Cimmeris, Deioces de Mèdia, Escites, Gilzan, Hama, Imperi Mede, Karalla, Karallu, Khubuixkia, Mar Càspia, Medes, Menua I, Mutsatsir, Namri, Parsua, Regne d'Elimaida, Rusa I, Sargon II, Síria, Simaixki, Sistan, Tabriz, Tuixpa, Uishdish, Urartu, Urmia, Xahrizur, Zikirtu.
Allabria
Allabria fou un regne situat al sud de Manna, és a dir bastant al sud del llac Urmia, just tocant a Karallu.
Nou!!: Manna і Allabria · Veure més »
Andia
Andia, Andiu (Misianda) fou el nom d'un principat situat entre al nord de Zikurti.
Nou!!: Manna і Andia · Veure més »
Argisti I
Argisti I va ser rei d'Urartu de l'any 785 aC al 753 aC.
Nou!!: Manna і Argisti I · Veure més »
Argisti II
Argisti II va ser rei d'Urartu de l'any 713 aC al 680 aC.
Nou!!: Manna і Argisti II · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Manna і Assarhaddon · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Manna і Assíria · Veure més »
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Nou!!: Manna і Assurbanipal · Veure més »
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Nou!!: Manna і Ciaxares de Mèdia · Veure més »
Cimmeris
Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.
Nou!!: Manna і Cimmeris · Veure més »
Deioces de Mèdia
Deioces fou el suposat primer rei de Mèdia vers el 700 aC.
Nou!!: Manna і Deioces de Mèdia · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Manna і Escites · Veure més »
Gilzan
Gilzan fou un regne del nord-oest del llac Urmia, regió de Salman o de Zaravand, aliat de vegades a Urartu i de vegades sotmès a Assíria.
Nou!!: Manna і Gilzan · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Manna і Hama · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Manna і Imperi Mede · Veure més »
Karalla
Karalla fou un regne a la regió d'Armènia que s'esmenta cap al 2300 aC, quan n'era rei Assur Li I. Potser és el mateix regne que apareix 1500 anys després amb el nom de Karallu.
Nou!!: Manna і Karalla · Veure més »
Karallu
Karallu fou el nom donat pels urartians a un regne situat al sud del regne de Manna, és a dir bastant al sud del llac Urmia.
Nou!!: Manna і Karallu · Veure més »
Khubuixkia
Khubuixkia (o Ḫubuškia, Khubushkia) fou un regne vassall d'Urartu al curs superior del Gran Zab, a la zona que els armenis anomenaran després Petit Albag i és la moderna Çölemerik (Julamerk o Hakkari).
Nou!!: Manna і Khubuixkia · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Manna і Mar Càspia · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Manna і Medes · Veure més »
Menua I
Menua I va ser rei d'Urartu de l'any 805 aC al 788 aC.
Nou!!: Manna і Menua I · Veure més »
Mutsatsir
Mutsatsir (Musasir) fou un regne fidel aliat i vassall d'Urartu que posseïa un santuari dedicat al rei Ardini al qual els reis d'Urartu, que tenien com a déu principal a Khaldi, tenien una gran devoció.
Nou!!: Manna і Mutsatsir · Veure més »
Namri
Namri (Namar) fou un territori oriental d'Assíria.
Nou!!: Manna і Namri · Veure més »
Parsua
Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.
Nou!!: Manna і Parsua · Veure més »
Regne d'Elimaida
El Regne d'Elimaida va ser un estat autònom del segle II aC fins a principis del segle III, sovint un vassall sota control de l'Imperi Part.
Nou!!: Manna і Regne d'Elimaida · Veure més »
Rusa I
Rusa I va ser rei d'Urartu de l'any 735 aC al 713 aC No se sap si era fill o parent de Sarduri II (cosa probable) o bé era un usurpador.
Nou!!: Manna і Rusa I · Veure més »
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Nou!!: Manna і Sargon II · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Manna і Síria · Veure més »
Simaixki
Simaixki va ser un regne de la regió d'Elam, a l'oest de Susa (a l'actual Iran), també anomenat Simaix o Kimaix.
Nou!!: Manna і Simaixki · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Manna і Sistan · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Manna і Tabriz · Veure més »
Tuixpa
Tuixpa fou la segona i última capital del Regne d'Urartu (cap al 830 aC fins cap al 585 aC).
Nou!!: Manna і Tuixpa · Veure més »
Uishdish
Uishdish o Umildish fou una província de Manna, i el nom assiri del modern Azerbaidjan (territori entre Tabriz i Maragha).
Nou!!: Manna і Uishdish · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Manna і Urartu · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Manna і Urmia · Veure més »
Xahrizur
Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).
Nou!!: Manna і Xahrizur · Veure més »
Zikirtu
Zikurti, Zikirti, Zikirtu, Zikirta, Zekertu) fou un antic regne al nord de les muntanyes Zagros a l'est del regne de Manna. Correspon a les modernes comarques de Takab i Sanandaj al nord-oest de l'Iran. Els zikurtis són identificats amb els iranians sagartis o sagartians (asagartiya, antic persa aš-ša-kar-ti-ia, assiri kur-a-ga-ar-ta-a-a, grec Σαγαρτιοι) esmentats per Heròdot i als que es creu que després del 612 aC els medes els van cedir el districte d'Arbela en premi a la seva ajuda en la conquesta de Nínive.
Nou!!: Manna і Zikirtu · Veure més »
