Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Allabria, Amatuní, Andia, Argisti I, Artsakh, Assarhaddon, Assurbanipal, Azerbaidjan, Àzeris iranians, Ciaxares de Mèdia, Dècada del 1640 aC, Deioces de Mèdia, Ecbàtana, Gilzan, Història de l'Azerbaidjan, Història de Mesopotàmia, Imperi Mede, Irànics, Ixpuini, Kakme, Karallu, Kharkhar, Khubuixkia, Kishesim, Llac Urmia, Mahabad, Mandakuni, Manna (desambiguació), Medes, Mutsatsir, Parsua, Període assiri mitjà, Rusa I, Rusa III, Sangibirtu, Sarduri I, Sarduri II, Sargon II, Segle IX aC, Slkuni, Uishdish, Urartu, Urmia, Urmia (regió), Zamua, Zikirtu.
Allabria
Allabria fou un regne situat al sud de Manna, és a dir bastant al sud del llac Urmia, just tocant a Karallu.
Nou!!: Manna і Allabria · Veure més »
Amatuní
Els Amatuní (en armeni Ամատունի) van ser una família de nakharark armenis que posseïen terres a l'Aragatsotn (província d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan o Ošakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del van continuar amb una branca al districte d'Artaz a Vaspurakan, amb centre a Maku (abans Shawarshan) (al nord-est de Vaspurakan a mig camí entre els llacs Van i Urmia), com a vassalls dels Artsruní.
Nou!!: Manna і Amatuní · Veure més »
Andia
Andia, Andiu (Misianda) fou el nom d'un principat situat entre al nord de Zikurti.
Nou!!: Manna і Andia · Veure més »
Argisti I
Argisti I va ser rei d'Urartu de l'any 785 aC al 753 aC.
Nou!!: Manna і Argisti I · Veure més »
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Nou!!: Manna і Artsakh · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Manna і Assarhaddon · Veure més »
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Nou!!: Manna і Assurbanipal · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Manna і Azerbaidjan · Veure més »
Àzeris iranians
Els àzeris o azerbaidjanesos iranians (ایران آذربایجانلیلاری, İran azərbaycanlıları), que són principalment musulmans xiïtes, són el grup ètnic més gran de l'Iran, després dels perses, i es creu que són el 20-24% de la població.
Nou!!: Manna і Àzeris iranians · Veure més »
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Nou!!: Manna і Ciaxares de Mèdia · Veure més »
Dècada del 1640 aC
Formalment, la dècada del 1640 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1649 aC fins al 31 de desembre de 1640 aC.
Nou!!: Manna і Dècada del 1640 aC · Veure més »
Deioces de Mèdia
Deioces fou el suposat primer rei de Mèdia vers el 700 aC.
Nou!!: Manna і Deioces de Mèdia · Veure més »
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Nou!!: Manna і Ecbàtana · Veure més »
Gilzan
Gilzan fou un regne del nord-oest del llac Urmia, regió de Salman o de Zaravand, aliat de vegades a Urartu i de vegades sotmès a Assíria.
Nou!!: Manna і Gilzan · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Manna і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Manna і Història de Mesopotàmia · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Manna і Imperi Mede · Veure més »
Irànics
Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.
Nou!!: Manna і Irànics · Veure més »
Ixpuini
Ixpuini va ser rei d'Urartu (actualment a Armènia) de l'any 824 aC al 806 aC aproximadament.
Nou!!: Manna і Ixpuini · Veure més »
Kakme
Kakme fou un regne probablement irànic del nord-oest de l'Iran a l'est o nord-est del regne de Manna, segurament a l'est del llac Urmia.
Nou!!: Manna і Kakme · Veure més »
Karallu
Karallu fou el nom donat pels urartians a un regne situat al sud del regne de Manna, és a dir bastant al sud del llac Urmia.
Nou!!: Manna і Karallu · Veure més »
Kharkhar
Kharkhar (Ḫaṛḫar) fou un principat de la frontera oriental d'Assíria situat al nord d'Ellipi, entre aquesta regió i Parsua més al nord.
Nou!!: Manna і Kharkhar · Veure més »
Khubuixkia
Khubuixkia (o Ḫubuškia, Khubushkia) fou un regne vassall d'Urartu al curs superior del Gran Zab, a la zona que els armenis anomenaran després Petit Albag i és la moderna Çölemerik (Julamerk o Hakkari).
Nou!!: Manna і Khubuixkia · Veure més »
Kishesim
Kishesim (Kišesim, Kišesi, Kišasa, Kišusimai) fou un principat de la frontera oriental d'Assíria situat al nord d'Ellipi, entre aquesta regió i Parsua (més al nord).
Nou!!: Manna і Kishesim · Veure més »
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Nou!!: Manna і Llac Urmia · Veure més »
Mahabad
La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (1959) Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Manna і Mahabad · Veure més »
Mandakuni
Els Mandakuni (en armeni: Մանդակունի) van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a la comarca de Mandakuniq, al districte d'Arxamunik al Tauruberan.
Nou!!: Manna і Mandakuni · Veure més »
Manna (desambiguació)
* Mannà, aliment enviat per Déu al poble hebreu en el desert.
Nou!!: Manna і Manna (desambiguació) · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Manna і Medes · Veure més »
Mutsatsir
Mutsatsir (Musasir) fou un regne fidel aliat i vassall d'Urartu que posseïa un santuari dedicat al rei Ardini al qual els reis d'Urartu, que tenien com a déu principal a Khaldi, tenien una gran devoció.
Nou!!: Manna і Mutsatsir · Veure més »
Parsua
Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.
Nou!!: Manna і Parsua · Veure més »
Període assiri mitjà
El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.
Nou!!: Manna і Període assiri mitjà · Veure més »
Rusa I
Rusa I va ser rei d'Urartu de l'any 735 aC al 713 aC No se sap si era fill o parent de Sarduri II (cosa probable) o bé era un usurpador.
Nou!!: Manna і Rusa I · Veure més »
Rusa III
Rusa III fou rei d'Urartu des de l'any 670 aC aproximadament, fins al 646 aC.
Nou!!: Manna і Rusa III · Veure més »
Sangibirtu
Sangibirtu o Sangibuti fou un país del nord del llac Urmia que correspon a la regió de Khoy-Marand; estava sota dependència d'Urartu al.
Nou!!: Manna і Sangibirtu · Veure més »
Sarduri I
Sarduri I va ser rei d'Urartu de l'any 844 aC al 828 aC.
Nou!!: Manna і Sarduri I · Veure més »
Sarduri II
Sarduri II va ser rei d'Urartu de l'any 753 aC al 735 aC.
Nou!!: Manna і Sarduri II · Veure més »
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Nou!!: Manna і Sargon II · Veure més »
Segle IX aC
El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'edat del ferro.
Nou!!: Manna і Segle IX aC · Veure més »
Slkuni
Els Slkuni o Slakuni van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a la comarca de Slkuniq, al Tauruberan.
Nou!!: Manna і Slkuni · Veure més »
Uishdish
Uishdish o Umildish fou una província de Manna, i el nom assiri del modern Azerbaidjan (territori entre Tabriz i Maragha).
Nou!!: Manna і Uishdish · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Manna і Urartu · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Manna і Urmia · Veure més »
Urmia (regió)
La regió d'Urmia o Urmiya està situada a l'oest del llac Urmia (que forma el seu límit oriental) i fins a la cadena muntanyosa que separa l'Iran de Turquia.
Nou!!: Manna і Urmia (regió) · Veure més »
Zamua
Zamua fou un regne que existia al a la part oriental d'Assíria, al sud del llac Urmia i fins a les muntanyes de Lullubi vers la regió del Diyala superior.
Nou!!: Manna і Zamua · Veure més »
Zikirtu
Zikurti, Zikirti, Zikirtu, Zikirta, Zekertu) fou un antic regne al nord de les muntanyes Zagros a l'est del regne de Manna. Correspon a les modernes comarques de Takab i Sanandaj al nord-oest de l'Iran. Els zikurtis són identificats amb els iranians sagartis o sagartians (asagartiya, antic persa aš-ša-kar-ti-ia, assiri kur-a-ga-ar-ta-a-a, grec Σαγαρτιοι) esmentats per Heròdot i als que es creu que després del 612 aC els medes els van cedir el districte d'Arbela en premi a la seva ajuda en la conquesta de Nínive.
Nou!!: Manna і Zikirtu · Veure més »
