Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Abbas I el Gran, Amadiya, Arbela, Ardalan, Azerbaidjan Iranià, Babànides, Bagdad, Ctesifont, Diyala, Djaf, Egipte, Gazi Ekrem Hüsrev Paixà, Halabja, Hasanwàyhida, Hülegü, Heracli, Imperi Aquemènida, Imperi Seljúcida, Iraq, Istanbul, Kharigisme, Khurramiyya, Kirkuk, Kobad I, Kurdistan Iraquià, Lullubi, Mossul, Primera Guerra Mundial, Principat de Baban, Rawandiz, Saddam Hussein, Solimà I el Magnífic, Sulaimaniya, Tabriz, Tamerlà, Teòfanes, Tigris, Yaqut al-Hamawí, Yarsanisme, Zamua, Zengita, 1010, 1043, 1226, 1348, 1401, 1537, 1630, 1639, 1644, ..., 1867, 1920, 608, 642, 643. Ampliar l'índex (5 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Xahrizur і Abbas I el Gran · Veure més »
Amadiya
Amadiya (Amedi o Amadia) és una vila del Kurdistan a la governació de Dohuk, a Iraq, a 17 km de la frontera amb Turquia, a la conca del Gara (afluent per la dreta del Gran Zab).
Nou!!: Xahrizur і Amadiya · Veure més »
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Nou!!: Xahrizur і Arbela · Veure més »
Ardalan
Estat dels ardalan Estats kurds al voltant de 1835 Ardalan o Erdelan fou un territori kurd que va existir entre 1169 i 1867 al nord-oest de Pèrsia.
Nou!!: Xahrizur і Ardalan · Veure més »
Azerbaidjan Iranià
L'Azerbaidjan iranià és el territori nacional dels àzeris sota sobirania de l'Iran.
Nou!!: Xahrizur і Azerbaidjan Iranià · Veure més »
Babànides
Babànides fou el nom d'una dinastia kurda de Pijdar, d'obscur origen que es va donar a conèixer al sota Ahmad al-Fakih el fill del qual va esdevenir poderós a la regió de Shahrazur, on el net fou més fot encara.
Nou!!: Xahrizur і Babànides · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Xahrizur і Bagdad · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Xahrizur і Ctesifont · Veure més »
Diyala
El Diyala o Sirwan és un riu de l'Àsia Occidental que neix a l'Iran amb el nom de Sirwan i pren el nom de Diyala en confluir amb el Hulwand, per desaiguar després al Tigris, a l'Iraq.
Nou!!: Xahrizur і Diyala · Veure més »
Djaf
Jaff (kurd: جاف; també Jahf, Jaaf, Jaf, Caf) és la tribu kurda més gran també coneguda com a clan, que viu a les terres frontereres de l'Iran i l'Iraq.
Nou!!: Xahrizur і Djaf · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Xahrizur і Egipte · Veure més »
Gazi Ekrem Hüsrev Paixà
Gazi Ekrem Hüsrev Paixà (transcripció antiga otomana Khosrew Pasha) (+1632) fou un gran visir otomà, d'origen bosnià.
Nou!!: Xahrizur і Gazi Ekrem Hüsrev Paixà · Veure més »
Halabja
Halabja és una ciutat de l'Iraq, capital de la Governació d'Halabja, a l'entitat federal autònoma del Kurdistan iraquià.
Nou!!: Xahrizur і Halabja · Veure més »
Hasanwàyhida
La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.
Nou!!: Xahrizur і Hasanwàyhida · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Xahrizur і Hülegü · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Xahrizur і Heracli · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Xahrizur і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Xahrizur і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Xahrizur і Iraq · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Xahrizur і Istanbul · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Xahrizur і Kharigisme · Veure més »
Khurramiyya
La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.
Nou!!: Xahrizur і Khurramiyya · Veure més »
Kirkuk
Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.
Nou!!: Xahrizur і Kirkuk · Veure més »
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Nou!!: Xahrizur і Kobad I · Veure més »
Kurdistan Iraquià
El Kurdistan del Sud o Regió del Kurdistan és un territori autònom kurd sota administració del Govern Regional del Kurdistan i que forma part de la República de l'Iraq.
Nou!!: Xahrizur і Kurdistan Iraquià · Veure més »
Lullubi
Els lullubi o potser lulubi van ser un grup de tribus que vivien al tercer mil·lenni aC.
Nou!!: Xahrizur і Lullubi · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Xahrizur і Mossul · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Xahrizur і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Principat de Baban
El principat de Baban fou un petit estat autònom kurd regit per diverses nissagues successives sempre anomenades Baban o babànides, sent el feu principal el territori al sud del Petit Zab amb capital a la vila de Dhari-bazer.
Nou!!: Xahrizur і Principat de Baban · Veure més »
Rawandiz
Rawandiz o Rawanduz (en kurd ڕەواندز o Rewandiz, també transcrit Ruwandiz) és una ciutat del Kurdistan al subdistricte de Soran, governació d'Erbil, al Kurdistan Iraquià.
Nou!!: Xahrizur і Rawandiz · Veure més »
Saddam Hussein
Saddam Hussein 'Abd al-Majid al-Tikriti (Tikrit, Iraq, 28 d'abril de 1937 - Bagdad, Iraq, 30 de desembre de 2006) fou un militar i estadista iraquià.
Nou!!: Xahrizur і Saddam Hussein · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Xahrizur і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Sulaimaniya
Sulaimaniya Vista de Sulaimaniya Sulaimaniya és una ciutat del Kurdistan, a l'Iraq.
Nou!!: Xahrizur і Sulaimaniya · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Xahrizur і Tabriz · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Xahrizur і Tamerlà · Veure més »
Teòfanes
* Teòfanes (historiador), historiador romà d'Orient.
Nou!!: Xahrizur і Teòfanes · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Xahrizur і Tigris · Veure més »
Yaqut al-Hamawí
Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí, més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic.
Nou!!: Xahrizur і Yaqut al-Hamawí · Veure més »
Yarsanisme
Tres membres de la fe yarsani o kakaki enfront d'un quadre amb el símbol de la fe a Sulaymaniyya, al Kurdistan, maig de 2007 El yarsanisme (‘Poble de la Veritat’) és una religió provinent d'una secta mística medieval eminentment kurda que hauria estat fundada vers el o XV a Hawraman per Sultan Sehak (Sàyyid Ishaq).
Nou!!: Xahrizur і Yarsanisme · Veure més »
Zamua
Zamua fou un regne que existia al a la part oriental d'Assíria, al sud del llac Urmia i fins a les muntanyes de Lullubi vers la regió del Diyala superior.
Nou!!: Xahrizur і Zamua · Veure més »
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Nou!!: Xahrizur і Zengita · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Xahrizur і 1010 · Veure més »
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Xahrizur і 1043 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Xahrizur і 1226 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Xahrizur і 1348 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Xahrizur і 1401 · Veure més »
1537
Sense descripció.
Nou!!: Xahrizur і 1537 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Xahrizur і 1630 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Xahrizur і 1639 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Xahrizur і 1644 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Xahrizur і 1867 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Xahrizur і 1920 · Veure més »
608
Sense descripció.
Nou!!: Xahrizur і 608 · Veure més »
642
Sense descripció.
Nou!!: Xahrizur і 642 · Veure més »
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Xahrizur і 643 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Shahrazur, Shahrizur, Sharazor, Shehrazor, Sherizor.
