Taula de continguts
32 les relacions: Adolf Hitler, Burgenland, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Crisi dels Sudets, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Invasió de Iugoslàvia, Ion Antonescu, Magiars, Miklós Horthy, Operació Barba-roja, Primer arbitratge de Viena, Primera Guerra Mundial, Primera República Austríaca, Regent, Regne d'Hongria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Rijeka, Romania, Segon arbitratge de Viena, Tercer Reich, Tractat del Trianon, Transcarpàcia, Transsilvània, Txecoslovàquia, Voivodina, 1910, 1920, 1941, 4 de juny.
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Adolf Hitler
Burgenland
Burgenland (croat: Gradišće, hongarès: Felsőőrvidék, Őrvidék, Lajtabánság, eslovè: Gradiščansko) és un dels nou estats federats d'Àustria.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Burgenland
Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Crisi dels Sudets
Partició de Txecoslovàquia el 1938-1939. La crisi dels Sudets (en alemany, Sudetenkrise) és el nom que van rebre els esdeveniments de 1938 iniciats pels "Sudetendeutsche", una minoria ètnica de l'Europa Central formada per alemanys que vivien a Bohèmia, Moràvia i Silèsia oriental.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Crisi dels Sudets
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Croàcia
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Eslovàquia
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Eslovènia
Invasió de Iugoslàvia
La Invasió de Iugoslàvia (nom en clau: Directiva 25), també coneguda com a Guerra d'Abril (hongarès:Travanjski rat; serbi: Aprilski rat; eslovè: aprilska vojna) va ser l'atac de l'Eix contra el Regne de Iugoslàvia el 6 d'abril de 1941, durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Invasió de Iugoslàvia
Ion Antonescu
Ion Antonescu (Piteşti 2 de juny de 1882 - Presó de Jilava, 1 de juny de 1946) fou un mariscal i estadista romanès.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Ion Antonescu
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Magiars
Miklós Horthy
Miklós Horthy, cavaller de Nágybánya, en hongarès Vitéz nágybanyái Horthy Miklós (Kenderes, Hongria, 18 de juny de 1868 – Estoril, Portugal, 9 de febrer de 1957), duc de Szeged i d'Òtranto, va ser un almirall de l'Imperi Austrohongarès i més tard regent del Regne d'Hongria (1920-1944).
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Miklós Horthy
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Operació Barba-roja
Primer arbitratge de Viena
El Primer arbitratge de Viena va ser un acord territorial assolit, per la mediació i la pressió alemanyes, entre Hongria i Txecoslovàquia el novembre de 1938.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Primer arbitratge de Viena
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Primera Guerra Mundial
Primera República Austríaca
La Primera República Austríaca és un període de la història d'Àustria que comprèn des de la caiguda de l'Imperi Austrohongarès fins a l'annexió de la República per part de l'Alemanya Nazi.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Primera República Austríaca
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Regent
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Regne d'Hongria
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Rijeka
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Romania
Segon arbitratge de Viena
El Segon arbitratge de Viena consistí en un acord territorial assolit, per mediació i pressió alemanyes, entre Hongria i Romania, que dividí entre aquestes la regió de Transsilvània, perduda per la primera després de la Primera Guerra Mundial pel tractat de Trianon i que havia pertangut a la segona durant el període d'entreguerres.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Segon arbitratge de Viena
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Tercer Reich
Tractat del Trianon
El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Tractat del Trianon
Transcarpàcia
Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Transcarpàcia
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Transsilvània
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Txecoslovàquia
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і Voivodina
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і 1910
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і 1920
1941
;Països Catalans.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і 1941
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Regne d'Hongria (1920–1946) і 4 de juny