Accés més ràpid que el navegador!
66 les relacions: Alguaire, Alou, Ató de Bigorra, Baén, Banu Qassi, Bernat I de Ribagorça, Bernat II de Tolosa, Bernat Plantapilosa, Berta de Reims, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Lleida, Bisbat de Roda de Ribagorça, Bisbe, Capitular de Quierzy, Carles el Calb, Castell de Castissent, Castell de Sarroca de Bellera, Codi de Recesvint, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Donat I Llop de Bigorra, Esclua, Faquilena de Roergue, França Occidental, Fulcoald de Llemotges, Fulcoald de Roergue, Gualter, Isarn I de Pallars, Josep Maria Salrach i Marès, La Seu d'Urgell, Llista de reis de Navarra, Llop I de Bigorra, Llop I de Pallars, Llop ibn Muhàmmad, Montpedrós, Muhàmmad al-Tawil, Muhàmmad ibn Llop, Muladí, Mutàrrif ibn Llop, Odó I de Tolosa, Oliola, Pallars, Ramon I de Tolosa, Ramon III de Ribagorça, Ribagorça, Roda d'Isàvena, Sanç I de Pamplona, Tudela, Valí, ..., Vescomtat de Llemotges, 1145, 865, 872, 886, 888, 892, 904, 905, 908, 910, 920, 947, 953, 955, 956. Ampliar l'índex (16 més) »
Alguaire
Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià als països catalans.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Alguaire · Veure més »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Alou · Veure més »
Ató de Bigorra
Ató de Bigorra, (?-955) bisbe de Roda d'Isàvena (923-955).
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Ató de Bigorra · Veure més »
Baén
Baén, sovint pronunciat Baién, és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Baén · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Banu Qassi · Veure més »
Bernat I de Ribagorça
Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Bernat I de Ribagorça · Veure més »
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Bernat II de Tolosa · Veure més »
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Bernat Plantapilosa · Veure més »
Berta de Reims
Berta de Reims o Berthe de Reims (c. 814-?) nasqué al voltant de l'any 814, filla de Remy de Reims (790-824) i Arsinde de Ponthieu (798-?).
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Berta de Reims · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Bisbat de Lleida · Veure més »
Bisbat de Roda de Ribagorça
L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Bisbat de Roda de Ribagorça · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Bisbe · Veure més »
Capitular de Quierzy
La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Capitular de Quierzy · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Carles el Calb · Veure més »
Castell de Castissent
El Castell de Castissent (Castell Sent, en documents antics), és un castell medieval, d'època romànica, del poble de Castissent, situat al nord-oest de la plataforma on es drecen també l'església parroquial i el cementiri del poble.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Castell de Castissent · Veure més »
Castell de Sarroca de Bellera
El Castell de Sarroca de Bellera és el castell que es troba en l'origen del poble i terme de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà, al qual pertany.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Castell de Sarroca de Bellera · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Codi de Recesvint · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Comtat de Tolosa · Veure més »
Donat I Llop de Bigorra
Donat Llop I de Bigorra (? - 850).
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Donat I Llop de Bigorra · Veure més »
Esclua
Esclua (Cerdanya, abans del 885 - Cerdanya, 924) va ser un capellà de Cerdanya que el 886 es feu consagrar bisbe d'Urgell i n'expulsà el legítim titular.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Esclua · Veure més »
Faquilena de Roergue
Faquilena de Roergue (840, consultat el 4 de setembre de 2016. - abans del 17 d'abril 865), filla de Ramon I de Tolosa, comte de Tolosa i de Berta de Reims.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Faquilena de Roergue · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і França Occidental · Veure més »
Fulcoald de Llemotges
Blasó històric dels vescomtes de Llemotges Fulcoald o Fulcard de Llemotges (francès Foucher de Limoges, mort el 886), fou un fidelis de Carles II el Calb i fundador de la casa de Llemotges.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Fulcoald de Llemotges · Veure més »
Fulcoald de Roergue
Fulcoald (Fugald o Fulguald) fou comte de Roergue, mort abans de 849.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Fulcoald de Roergue · Veure més »
Gualter
Gualter és una vila i capitalitat de l'extens municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Gualter · Veure més »
Isarn I de Pallars
Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Isarn I de Pallars · Veure més »
Josep Maria Salrach i Marès
Josep Maria Salrach Marès (Llinars del Vallès, 1945) és catedràtic d'Història medieval a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Josep Maria Salrach i Marès · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і La Seu d'Urgell · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Llop I de Bigorra
Llop I de Bigorra o Llop I Donat de Bigorra (845, consultat el 4 de setembre de 2016. - ca. 910) fou comte de Bigorra (ca. 870-ca. 910).
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Llop I de Bigorra · Veure més »
Llop I de Pallars
Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Llop I de Pallars · Veure més »
Llop ibn Muhàmmad
Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »
Montpedrós
* Montpedrós (Conca de Dalt), muntanya de Conca de Dalt.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Montpedrós · Veure més »
Muhàmmad al-Tawil
Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik at-Tawil (? - ca. 913) fou valí de Làrida i Waixqa.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Muhàmmad al-Tawil · Veure més »
Muhàmmad ibn Llop
Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa (? - afores de Saragossa, 898), fou el senyor de les ciutats musulmanes de Saragossa i Lleida.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Muhàmmad ibn Llop · Veure més »
Muladí
Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Muladí · Veure més »
Mutàrrif ibn Llop
Mutàrrif ibn Lubb ibn Mussa ibn Mussa ibn Furtun ibn Qassi ibn Furtun, més conegut com Mutàrrif ibn Llop, fou un membre de la dinastia musulmana muladí dels Banu Qassi.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Mutàrrif ibn Llop · Veure més »
Odó I de Tolosa
Odó I de Tolosa (Eudes, en la seva nominació francesa; 875? – 919) fou comte de Tolosa i Roergue (886- 919), marquès de Gòtia i comte d'Albi per dret uxori, és a dir de la seva muller (860 - 919).
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Odó I de Tolosa · Veure més »
Oliola
Oliola és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Oliola · Veure més »
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Pallars · Veure més »
Ramon I de Tolosa
Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Ramon I de Tolosa · Veure més »
Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Ramon III de Ribagorça · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Ribagorça · Veure més »
Roda d'Isàvena
Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Roda d'Isàvena · Veure més »
Sanç I de Pamplona
Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Sanç I de Pamplona · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Tudela · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Valí · Veure més »
Vescomtat de Llemotges
El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і Vescomtat de Llemotges · Veure més »
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 1145 · Veure més »
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 865 · Veure més »
872
Sense descripció.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 872 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 886 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 888 · Veure més »
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 892 · Veure més »
904
Sense descripció.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 904 · Veure més »
905
Sense descripció.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 905 · Veure més »
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 908 · Veure més »
910
Sense descripció.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 910 · Veure més »
920
Sense descripció.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 920 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 947 · Veure més »
953
Sense descripció.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 953 · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 955 · Veure més »
956
Sense descripció.
Nou!!: Ramon II de Pallars-Ribagorça і 956 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ramon I de Pallars i Ribagorça, Ramon II de Pallars, Ramon II de Pallars i Ribagorça, Rarmon II de Pallars.
