Accés més ràpid que el navegador!
91 les relacions: Abu Said Bahadur Khan, Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí, Al-Muzaffar ben Mansur, Ala Tagh, Ali Padshah, Alishah Tadj al-Din, Amir Coban, Art persa, Art safàvida, Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix, Barles, Batu Khan, Bayan Khan, Büri, Bogeria i deposició de Miran Xah, Burak Khan, Cauterització, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia jalayírida, Djamuqa, Dones a l'antiga Xina, Durlugin, Gansu, Genguis Khan, Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din, Guyuk, Hafiz-i Abru, Hamadan, Història de l'Iraq, Història de les biblioteques, Història de Mongòlia, Horda Blanca, Horda Blava, Ibn al-Fuwatí, Ilke Noyan, Imperi Anuixtigínida, Iqtà, Jami at-Tawàrikh, Kaidu Khan, Kara-khitai, Karaxar Noyan, Kerait, Khan Zade, Khodja, Khutulun, Kubinji, Kutlughkhànida, Kutxan, Kutxlug, Llista d'historiadors musulmans, ..., Llista de filòsofs medievals, Llista de poetes i escriptors en persa, Mahmud Ghazan, Malik Shams al-Din II, Mangits, Maymun-Diz, Miran Xah, Mongke Temur, Musa Khan, Nagapattinam, Naiman, Nisba (onomàstica), Nogai Noyan, Oljeitu, Ongut, Orda Khan, Orghana, Qassar, Raixid-ad-Din (desambiguació), Rashid al-Din (desambiguació), Sairam, Sartak Khan, Sarts, Sasibugha, Simnani, Subotai, Sultaniyya, Tabriz, Tayang, Toktu Khan, Toragana, Tuda Mengü, Tulabugha, Txagatai Khan, Uch, Ulaghji, Ulus de Jotxi, Uriankhai, Wang Khan, Xaraf al-Din Mahmud Xah, Xulistan. Ampliar l'índex (41 més) »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí
Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí o as-Sijistaní fou daï (missioner) persa ismaïlita i autor destacat d'aquest corrent xiïta.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí · Veure més »
Al-Muzaffar ben Mansur
Sharaf al-Din Al-Muzaffar ben Mansur (+1314), fou el primer membre destacat de la dinastia muzaffàrida i qui li va donar el nom.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Al-Muzaffar ben Mansur · Veure més »
Ala Tagh
Ala Tagh o Ala Tak (també Alatagh, Alatak o Alatac) fou una antiga zona de pastura situada al nord-oest de Naxçıvan, que correspon amb les pastures avui dia a Turquia d'Ala Dau.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Ala Tagh · Veure més »
Ali Padshah
Ali Padshah (+ 24 de juliol de 1336) fou un amir mongol, cap dels oirats, governador del Diyarbakir i promotor del kan Musa Khan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Ali Padshah · Veure més »
Alishah Tadj al-Din
Alishah Tadj al-Din fou visir dels kans Il-kan Oldjeitu (1304-1316) i Abu Said Bahadur Khan (1317-1335).
Nou!!: Raixid-ad-Din і Alishah Tadj al-Din · Veure més »
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Nou!!: Raixid-ad-Din і Amir Coban · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Art persa · Veure més »
Art safàvida
llengua.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Art safàvida · Veure més »
Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix
Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix (mort el 1107) fou un daï (missioner) i líder ismaïlita del i començament del XII, del temps del soldà Barkyaruq, i contemporani d'Al-Hàssan as-Sabbah, el cap d'Alamut.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix · Veure més »
Barles
Els barles (llengua txagatai i farsi برلاس Barlās; també apareix com a Berlas o Birlas) foren una tribu mongolaB.F. Manz, The rise and rule of Tamerlan, Cambridge University Press, Cambridge 1989, p. 28: "...
Nou!!: Raixid-ad-Din і Barles · Veure més »
Batu Khan
;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Batu Khan · Veure més »
Bayan Khan
Bayan Khan fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda, fill i successor de Kubunji, que va governar vers 1302 a 1309.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Bayan Khan · Veure més »
Büri
Büri (llop) fou fill de Mutugen i net de Txagatai Khan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Büri · Veure més »
Bogeria i deposició de Miran Xah
La bogeria i deposició de Miran Xah van ser esdeveniments relacionats amb la vida i la carrera política de l'historiador, escriptor i polític croat Miran Xah.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Bogeria i deposició de Miran Xah · Veure més »
Burak Khan
Burak Khan, Barak Khan o Bosak Khan (? - v. 9 d'agost de 1271) fou kan de Txagatai.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Burak Khan · Veure més »
Cauterització
Cauterització és un terme clínic usat per descriure la cremada del cos usada per extreure o tractar una part d'ell.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Cauterització · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Raixid-ad-Din і Dinastia jalayírida · Veure més »
Djamuqa
Djamuqa fou cap de la tribu dels djadjirat, una tribu mongola vers 1175-1204/1208 Vers 1175/1180 Temudjin (el futur Genguis Khan) fou sorprès per una banda de mongols markit i encara que va poder escapar, la seva dona Borte va ser feta presonera; llavors va obtenir l'ajut de Djamuqa dels djadjirat i de Togrul Khan dels kerait, i els markit foren derrotats a la vora del Bu'ura, afluent del Selenga i van haver d'entregar a la presonera.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Djamuqa · Veure més »
Dones a l'antiga Xina
Es va restringir a les dones de l'antiga Xina i de la Xina Imperial a participar en diversos àmbits de la vida social mitjançant estipulacions socials que les feien romandre a la llar, mentre que els assumptes externs eren realitzats per homes.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Dones a l'antiga Xina · Veure més »
Durlugin
Els durlugin (o dürlüqin) són un grup de tribus (ulus) mongoles organitzades després del triomf de Genguis Khan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Durlugin · Veure més »
Gansu
() és una província situada al nord-oest de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Gansu · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Genguis Khan · Veure més »
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din Fadhl Allah (+ 1336) fou un ministre i polític del il-kanat mongol de Pèrsia, fill del historiador i polític Rashid-al-Din al-Hamadani, un jueu convertit al islam.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din · Veure més »
Guyuk
Guyuk o Güyük (ciríl·lic Гүюг хаан) (vers 1206-1248) fou el tercer kagan (kakhan) de l'Imperi Mongol.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Guyuk · Veure més »
Hafiz-i Abru
Abd-Al·lah ibn Luft Al·lah ibn Abd-ar-Raixid, conegut pel làqab de Hafiz-i Abru (? - 1430), fou un historiador persa de l'època timúrida (Tamerlà i Xah Rukh).
Nou!!: Raixid-ad-Din і Hafiz-i Abru · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Hamadan · Veure més »
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Història de l'Iraq · Veure més »
Història de les biblioteques
- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Història de les biblioteques · Veure més »
Història de Mongòlia
La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Història de Mongòlia · Veure més »
Horda Blanca
LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Horda Blanca · Veure més »
Horda Blava
El riu Volga fou usat per l'Horda Blava per expandir-se. L'Horda Blava fou el nom d'una part de l'ulus de Jotxi.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Horda Blava · Veure més »
Ibn al-Fuwatí
Kamal-ad-Din Abu-l-Fadl Abd-ar-Razzaq ibn Àhmad ibn as-Sabuní, conegut com a Ibn al-Fuwatí (Bagdad, 25 de juny de 1244 - 12 de gener de 1323), va ser un bibliotecari i historiador medieval que va escriure molt, però les obres de la qual s'han perdut majoritàriament.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Ibn al-Fuwatí · Veure més »
Ilke Noyan
Ilke Noyan fou un general mongol al servei d'Hulagu.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Ilke Noyan · Veure més »
Imperi Anuixtigínida
L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Imperi Anuixtigínida · Veure més »
Iqtà
Iqtà (de l'àrab اقطاع, Iqṭāʿ) és un terme àrab que s'ha traduït com a feu, però amb un significat de fet lleugerament diferent, ja que una iqtà era en origen una concessió administrativa.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Iqtà · Veure més »
Jami at-Tawàrikh
Jami at-Tawàrikh —en àrab جامع التواريخ, Jāmiʿ at-tawārīkh— o Compendi de cròniques és una crònica escrita pel metge i historiador persa Raixid-ad-Din (1247 - 1318), que explica els fets transcorreguts des d'Adam fins al.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Jami at-Tawàrikh · Veure més »
Kaidu Khan
Kaidu Khan (o Qaidu Khan) (1230-1301) fou un cap de la casa d'Ogodei (ogodeïdes) i efectiu kan del kanat de Txagatai.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Kaidu Khan · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Kara-khitai · Veure més »
Karaxar Noyan
Karaxar Noyan (també Qarachar i Karachar Noyan, sent traduït aproximadament "noyan" com a senyor si bé era un títol militar i civil i equivalia bàsicament al musulmà emir. (vers 1166 - 1243/44 o 1255/56), fou un notable mongol, comandant militar de Genguis Khan, així com un avantpassat patern de Tamerlà. Tot i que es parla poc d'ell en fonts antigues, on només es descriu com a oficial militar, l'enllaç que Karachar proporcionava entre l'antic i la dinastia Timúrida fou primordial per a la història fundacional d'aquesta darrera. El seu paper i el de les seves relacions foren, doncs, fortament estesos i potencialment mitologitzats pels historiadors de la cort timúrida, que el van retratar com a comandant i administrador suprem hereditari dotat d'una intimitat única amb el clan dirigent. Aquesta disparitat d'informació provoca que els detalls reals sobre la seva vida i la seva posició esdevinguin qüestions de disputa entre els acadèmics moderns.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Karaxar Noyan · Veure més »
Kerait
Els keraït o kerait fou un dels principals pobles turcomongols que no se sap prou bé quines terres ocupaven; en general se'ls assigna al sud del riu Selenga, a l'alt Orkhon, el Tula i el Ongkin, però alternativament se suposa que els naiman podrien arribar fins a la regió de Karakorum, i a l'est estarien els karait.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Kerait · Veure més »
Khan Zade
Khan Zade (Sevin Beg Khanzada) (+1411), fou princesa de la dinastia Sufi, filla de Husayn Sufi, casada successivament amb dos fills de Tamerlà.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Khan Zade · Veure més »
Khodja
Khodja (Khoja) o Khwadja és un títol d'origen persa, inicialment donat als mestres i savis, i a ministres i eunucs.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Khodja · Veure més »
Khutulun
Khutulun (ca. 1260), també coneguda com a Aigiarne (literalment significa "llum de lluna"), Aiyurug, Aijaruc o Khotol Tsagaan, fou una princesa mongola del.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Khutulun · Veure més »
Kubinji
Kubinji (Kochi o Kochi Oghul, Köchü, Kanitči, Kapchi o Kapge) fou un kan mongol que va governar a l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda també com a ulus d'Orda.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Kubinji · Veure més »
Kutlughkhànida
La dinastia Kutlughkhànida (dels kutlughkhànides) de vegades també kutlúghida (dels kutúghlides) fou una nissaga de Kirman que va governar la província entre 1222 i 1318.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Kutlughkhànida · Veure més »
Kutxan
Kutxan (قوچان, també romanitzat com a Quchan, Qūchān, Quĉān, Quçan,Gochan o Küčan; nom antic Khabushan o Khudjan) és el nom d'una vila i d'un districte (comtat) iranià al nord de la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Kutxan · Veure més »
Kutxlug
Kutxlug (pot aparèixer també com a Kutchlug o Kuchlug) fou el darrer kan dels kara khitai (de facto 1211-1213, de iure 1213-1218) Era fill de Tayang, el kan dels naiman.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Kutxlug · Veure més »
Llista d'historiadors musulmans
Llista d'historiadors musulmans, des del sorgiment de l'islam fins al, que es poden adscriure a la historiografia islàmica clàssica.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Llista d'historiadors musulmans · Veure més »
Llista de filòsofs medievals
La filosofia medieval es desenvolupa des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476) fins a la caiguda de Constantinoble l'any 1453.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Llista de filòsofs medievals · Veure més »
Llista de poetes i escriptors en persa
La següent llista de poetes i escriptors en persa no és exhaustiva, i inclou escriptors i poetes en llengua persa de l'Iran, l'Iraq, Turquia, Pakistan, Síria, Afganistan, Índia, Turkmenistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Líban, i Azerbaidjan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Llista de poetes i escriptors en persa · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Mahmud Ghazan · Veure més »
Malik Shams al-Din II
Malik Shams al Din II fou malik de la dinastia Kart d'Herat.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Malik Shams al-Din II · Veure més »
Mangits
Mangits són una tribu turcomongola avui a l'Uzbekistan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Mangits · Veure més »
Maymun-Diz
Maymun-Diz fou una fortalesa dels ismaïlites a la regió de l'Elburz al Daylam.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Maymun-Diz · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Miran Xah · Veure més »
Mongke Temur
Mangu Timur, Mangu-Timur o Mungka Timur (a les monedes també Mongke Temur o Mongke-Temur, en mongol Möngke Temur o Möngke-Temur) de mal nom Kuluk (el Gloriós o el Cèlebre) fou kan de l'Horda d'Or del 1267 al 1280.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Mongke Temur · Veure més »
Musa Khan
Musa Khan (mort el 18 de juliol de 1337) fou un kan de Pèrsia, de la dinastia il-kànida tot i no ser pròpiament un il-kànida.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Musa Khan · Veure més »
Nagapattinam
Nagapattinam (tàmil நாகப்பட்டினம்) nākappaṭṭiam, anteriorment Nagapatnam o Negapatam) és una ciutat i municipi de Tamil Nadu, capital del districte de Nagapattinam que fou creat el 18 d'octubre de 1991 segregat del districte de Thanjavur. Altres noms de la ciutat són Naganadu, Cholakula Vallippatinam i Shiva Rajadhani. Nagapattinam fou el port principal de la dinastia Cola. Consta al cens del 2001 amb 92.525 habitants. La població el 1871 era de 48.525 habitants, el 1881 de 53.855, el 1891 de 59.221 i el 1901 de 57.190. La llengua corrent és el tàmil i la religió l'hinduisme.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Nagapattinam · Veure més »
Naiman
Els naiman fou un dels principals pobles turcomongols, que habitaven probablement l'actual districte del Kobdo, i del costat de l'Ubsa Nor, fins a l'Irtix Negre i el Zaisan Nor, i de l'altra part fins al riu Selenga superior.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Naiman · Veure més »
Nisba (onomàstica)
En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Nisba (onomàstica) · Veure més »
Nogai Noyan
Nogai Noyan, Nogai Khan o Nokhai, que vol dir 'gos', tot i que de manera no despectiva, sinó com «llop» o altres animals) fou un noble mongol, cap d'un ulus i per un temps verdader dirigent de l'Horda d'Or. El seu origen està en Teval, el setè fill de Jotxi (fill de Genguis Khan) que va tenir dos fills, Tàtar i Mongkadr. Tàtar va tenir un fill anomenat Nogai que va esdevenir el cap del ulus del seu avi. Les divisions entre els fills no eren territorials sinó tribals: quan un cap moria deixava la seva tribu entre diversos fills, i les seves zones de pastura eren indeterminades. Les tribus que van correspondre a Teval i després a Nogai foren els antic petxenegs. Nogai es va destacar ja ben jove quan Batu el va designar al front de 10.000 homes al que avui dia és Moldàvia per defensar les fronteres. A la mort de Batu Khan (1255) i la pujada de Berke Khan (germà de Batu, 1257), aquest li va començar a atorgar més poder i va esdevenir cap de les forces mongoles; Se l'anomena el 1259 i 1260 junt amb Tulabugha, dirigint un exèrcit mongol que va assolar el Regne de Polònia a les ordes del general Burundai, ràtzia en que foren saquejades Sandomierz, Cracòvia i altres ciutats. Quan va esclatar la guerra entre Berke i Hulagu (1260), Nogai va dirigir l'exèrcit de l'Horda d'Or. El seu pare Tatar hauria mort vers 1260 servin a Berke. El 1262 va derrotar el Terek a un exèrcit ilkhànida invasor. Nogai va adquirir gran influència a l'Horda d'Or i arreu. L'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg (que havia recuperat Constantinoble el 1261) li va demanar en 1265 una aliança contra el Segon Imperi Búlgar de Constantí Tikh, i el va convidar a assolar les ciutats búlgares a la costa de la mar Negra: Mesèmbria, Anquíalos, Sizòpolis, Agatòpolis i Kaistritza; totes foren devastades i Nogai va rebre valuosos regals de l'emperador; la seva filla Eufrosina Paleòleg, fou enviada al cap mongol com esposa (com abans Maria havia estat enviada a l'harem d'Hulagu). La guerra amb Pèrsia va continuar el 1265 entre Berke i Abaqa (successor del seu pare Hulagu) i Nogai va dirigir l'exèrcit que va envair Pèrsia lluitant al riu Aksu on fou ferit a l'ull per una fletxa (prop de Tblisi), i es va haver de retirar sent perseguit més enllà del Kur per Abaqa que no obstant es va aturar quan va saber que s'acostava Berke amb reforços. Berke va morir quan els dos exèrcits estaven un front a l'altra i el seu cos fou portat a Saraitxuk i l'exèrcit es va retirar (1266). Nogai va marxar a la seva yurta al sud de Rússia. Una Saga parla també d'un altre enllaç, una filla de Nogai es va casar amb Feodor Rostislovitch, net de Mitislaf Davidovitch de Smolensk; Feodor tenia alguns drets al tron de Yaroslav pel seu matrimoni amb Maria, l'hereva de l'anterior príncep, però aquesta va morir i els nobles de Yaroslav llavors no van voler reconèixer a Feodor que va optar per casar-se amb la princesa tàrtara que va agafar el nom cristià d'Anna. Nogai li va construir un palau a Sarai, li va cedir les ciutats de Chernigof, Kherson, Kazan i Bolghar, i el va ajudar a obtenir el poder a Yaroslavl. Aquestos fets són llegendaris però amb un rerefons de realitat. La qüestió de si es va fer musulmà sota Berke és discutida, però figura en una llista de conversos enviada al sultà mameluc el 1262/1263 i el 1279/172 el mateix escrivia que era musulmà en una carta al sultà d'Egipte. El 1375 l'exèrcit mongol va fracassar a Lituània i Nogai va enviar un exèrcit de refresc per Galítzia-Volínia (en què les forces d'aquest principat, que era el seu vassall, també foren mobilitzades) i els soldats de Galítzia van assetjar Grodno mentre els tàtars atacaven Novogrodek. Els atacs van aconseguir molt poc. En aquest temps se li havien sotmès els alans i els vlakhs. Poc després Nogai apareix atacant Bulgària on governava Ivan Assèn III, que pretenia alliberar al seu poble del jou tàtar; Miquel VIII Paleòleg li havia donat la mà de la seva filla Maria, vídua de Constantí Assèn I de Bulgària mort per Ivan Assèn III com a mitjà per accedir al tron (1277); Ivan Assèn III fou derrotat en batalla pels tàtars i el príncep Jordi Terter, l'hereu legítim, va pujar al tron. Ivan Assèn III es va refugiar amb Nogai (1280). L'emperador romà d'Orient va enviar a Asanes, casat amb una germana d'Eufrosina (l'esposa de Nogai), per demanar al cap mongol que no donés suport a Ivan Assèn III contra Jordi Terter. Nogai va rebre bé els dos i els va escoltar i llavors va fer matar Ivan Assèn III i va celebrar una festa amb Asanes. A la mort de Möngke Temür de l'Horda d'Or vers 1280 i va començar a aparèixer com a rival més que com a primer vassall del kan; al·legava que el territori que governava no pertanyia al kan sinó que l'havia conquerit per si mateix. Va donar suport al gran príncep Dimitri en contra del seu germà Andreu que tenia el suport de Tuda Mengü (Tuda Mangu) el germà i successor de Mangu Timur. Mercès al seu suport Dimitri va obtenir el tron. Poc després Nogai va començar una guerra amb Tessàlia, en suport del seu sogre Miquel VIII contra el rebel Joan I Ducas el Sebastocrator. Nogai va enviar 4.000 homes; l'exèrcit de Miquel estava acampat prop de Lisimàquia i estava a punt de marxar quan l'emperador va caure malalt sobtadament. Llavors es va saber que els mongols ja arribaven i l'emperador va rebre els missatgers i els va agrair el ràpid enviament d'ajut. Poc després moria Miquel (11 de desembre del 1282) i el va succeir el seu fill Andrònic II Paleòleg que no va voler seguir la guerra; els tàtars no volien tornar amb les mans buides i l'emperador va ordenar al general Miquel Glaba, cap de la cavalleria, d'acompanyar-los al país dels tribal·lis (serbis), vells enemics de l'Imperi, que fou saquejat. El 1284 un cos de tàtars que acampava al Danubi va creuar al riu per anar a saquejar Bulgària governada per Jordi Terter I, arribant fins a Tràcia i Macedònia però foren derrotats pel curopalat Umpertopulos, governador de Mesèmbria. El 1285 els vlacs (vlakhs) que ocupaven les terres entre Constantinoble i Bízie, sospitosos d'haver-se aliat als búlgars, foren deportats a Àsia; el rei Jordi Terter fou obligat pels romans d'Orient a donar la mà de la seva filla Soki al fill de Nogai. A l'Horda d'Or el poder efectiu havia caigut en mans de Tulabugha si bé Tuda Mangu restava com a sobirà; Nogai era de fet independent, i l'hivern del 1285 al 1286 va iniciar l'expedició contra Hongria al costat de Tulabugha. A Hongria regnava Ladislau IV el Cumà, fill d'Esteve IV; la mare de Ladislau era turca; la columna tàrtara era molt forta però va perdre molts homes a causa de les pluges torrencials i les nevades que havien convertit el país en un fangar; a més els guies russos, o alguns, van trair als tàtars; les pèrdues en la retirada foren també notables i es diu que Tulabugha va haver de fugir amb només una dona i una bèstia de càrrega. Nogai, que participava en l'expedició, va patir pèrdues considerables; després d'Hongria, quan els tàtars passaven per Transylvània van haver de combatre al castell de Turusko, al districte habitat pels szeklers d'Aranysos, que els vabn emboscar, i on deu mil tàtars foren fets presoners; no obstant van poder destruir la fortalesa dels saxons a Nukud, la ciutat de Bistritz, el monestir de Sarivar, i algunes altres places; els membres de l'expedició no es van retirar tots, i alguns es van establir al país amb el nom de nogais, a la vora del Theiss (Tisza) on encara queden llocs que ho recorden com Tartar-Falva, Tartar-Szent-Mikklos, Tartar-Szent-Gyorg, Tartaros i Tartarszallasa; en una carta enviada pel papa Honori IV, aquest es queixava al rei hongarès per aliar-se amb l'infidel i es sospita que els tàtars foren cridats a Hongria pel mateix rei, política que finalment li va costar la vida (1290). Probablement les desgràcies d'aquesta expedició van ser una causa important en el trencament entre Tulabugha i Nogai. El 1286 Nogai va forçar al rei Esteve Uroš II Milutin de Sèrbia a reconèixer la seva sobirania. El 1277 un moviment popular a Bulgària dirigida per Ivailo, va derrotar els mongols. El 1287-1288 Tulabugha i Nogai van fer una expedició (la tercera) contra Polònia però el resultat és incert; algunes fonts diuen que van fer 20.000 captius. Pel mateix temps Nogai va derrotar els búlgar i va assetjar a Ivaylo a Silistra. Ivaylo va intentar una aliança amb Nogai però aquest el va matar i va donar el tron a Jordi Terter I que seria el seu vassall. Quan Jordi va fugir a Constantinoble el 1292 Nogai va posar al tron a Smilets. Des del refredament de les relacions amb l'Horda d'Or vers el 1287, el campament de Nogai fou refugi per tots els dissidents entre els quals els fills de Mangu Timur, dirigits per Toktu o Toqtaï, les intrigues del qual van acabar al final amb la deposició i mort de Tulabugha (1290). Toktu (Toqtaï o Toqto’té), va pujar al tron amb el nom de Ghiyath al-Din (1290-1312) sota influència de Nogai. No va pujar el mateix al tron perquè la seva besàvia era una concubina i per tant tenia menys dret, però esperava poder manipular a Toktu. Poc després Nogai enviava a la seva dona Bilak Khatun a la cort de Toktu, com el seu agent a través de la qual esperava exercir influència; però aquesta pretensió de Nogai va molestar a Toktu, que volia governar per a si mateix i es va produir el trencament. Les dues famílies estaven entrellaçades: Kelmish, la germana de Mangu Timur, s'havia casat amb el kunkurat Saljidai Gurkhan; van tenir un fill, Yailak, i una filla, Olju. Yailak es va casar amb Katak, la filla de Nogai i Olju fou l'esposa del seu oncle Mangu Timur i mare de Toktu. Així Yailak era l'oncle de Toktu i el gendre de Nogai. Aquest no havia acabat d'adoptar l'islam com altres prínceps de l'Horda d'Or, però la seva filla Katak si que es va convertir per la força i el seu marit a més la va maltractar. Nogai de fet, fora d'un incerta conversió 25 anys abans probablement per interessos polítics, va romandre xamanista el que li va concedir el suport de molts mongols. Nogai va recordar a Toktu les obligacions que tenia envers ell, sense resultat, ni tampoc una segona ambaixada; després va ordenar als sus fills marxar contra el kan. Marco Polo diu que Toktu fou instigat a la guerra per dos fills de Tuda Mangu que havia estat deposat (i potser mort) per Nogai; i segons Nuwayri, molts caps s'havien refugiat amb Nogai i aquest no els va voler entregar i això sembla que fou una altra causa de la guerra. Segons Nuwayri, Nogai tenia un exèrcit de 200.000 homes; els dos bàndols van lliurar batalla a Yaksi "entre els dos països" (segurament al Dnièper). Toktu fou derrotat i es va retirar i Nogai no el va perseguir i es va retirar amb el botí. Sembla que la causa de no perseguir-lo fou que els genovesos de Crimea havien matat al seu net Agtji mentre recaptava els tributs pel seu avi, i Nogai llavors va anar a les possessions genoveses i les va assolar. Segons Rashid al-Din, Toktu es va presentar al Ozy (Dniper) el 1298 amb 300.000 homes però com que el riu no estava glaçat no el va poder creuar i es va retirar per passar l'estiu al Don. A l'any següent Nogai va creuar el Don i Toktu va reunir el seu exèrcit precipitadament i es va lliurar batalla a un lloc anomenat Tejesmari, al Don, on Toktu fou derrotat i es va retirar a Sarai; dos fills de Tuda Mangu van combatre al costat de Toktu i van fugir junt amb aquest al final de la batalla. Nogai de manera prudent va tornar al darrere el Dnièper saquejant pel camí la ciutat de Krim on van fer molts presoners que Nogai va fer alliberar. Alguns caps de l'exèrcit van escriure a Toktu i li van oferir trair a Nogai i entregar-lo; el complot es va estendre als fills de Nogai i el segon fill, Taga o Teke, al que es va prometre el tron, va entrar en el complot i llavors els conjurats el van fer presoner. Chaga el seu germà gran va marxar contra els revoltats i els va derrotar i Teke va fugir a la nit amb 300 partidaris. Toktu va decidir aprofitar el conflicte i va creuar el Dnièper amb 600.000 mil homes (xifra sens dubte exagerada) i va acampar al riu Berka o Bug prop del campament enemic i quan Nogai es va presentar amb 300.000 homes va fingir que estava malalt i que sempre havia estat lleial als kans i que qualsevol deslleialtat era cosa dels seus fills; mentre Chaga havia creuat el riu a poca distància per sorprendre a l'enemic per darrere; però Toktu se'n va assabentar i va preparar la batalla; la lluita fou ferotge i finalment Toktu va aconseguir la victòria. Aquesta batalla s'hauria llirat al Kagamlik prop del Dnièper. Nogai es va retirar amb mil homes al país dels kelards (hongaresos). En la fugida fou ferit per un rus al servei de Toktu, i va morir en ruta, o segons una altra versió un rus el va ferir i li va demanar ser portat davant Toktu, però l'oficial li va tallar el cap i el va portar al kan, el qual es va queixar que un soldat hagués matat a un noble mongol, i va fer matar el rus. Toktu va tornar a Sarai. Això hauria passat el 1299. L'Horda que va governar va agafar el seu nom. Jordi Paquimeres diu que el Kuzimpaxis (el cap dels xamans) a la mort de Nogai, va agafar la seva dona Chini i fill Buri i va fugir per mar cap a Pèrsia, però a causa de mals vents va arribar a Heraclea Pòntica on fou fet presoner però fou perdonat i alliberat quan va esdevenir cristià; Von Hammer diu que el seu nom era Kasim Beg. Chini i Buri foren acollits per Ghazan. Nogai va deixar tres fills, Chuke (Chaga) el Tzakas dels romans d'Orient, Teke o Taga, i Buri (aquest darrer estava casat amb una filla d'Abaqa de Pèrsia). Va deixar també dues filles, Togulja, casada amb Taz, dill de Munjuk, un oficial de Toktu, que foren els pares d'un fill anomenat Aktaji; i una altra filla de nom Kayan, casada amb Yailak, ja abans esmentada. La mare de Chuke o Chaga es deia Alakka o khatun Alagh (Алаг) i era la seva esposa principal. Fou Chaga el que va succeir al seu pare en el que quedava del seu ulus.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Nogai Noyan · Veure més »
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Oljeitu · Veure més »
Ongut
Els ongut o öngüd (öngüt) foren un poble turc que existia al temps de Genguis Khan (1162–1227),Roux, p.40 en bona part de religió nestoriana.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Ongut · Veure més »
Orda Khan
Orda Khan (Orda-Ichen, Орд эзэн, vers 1204-1251) fou fill de Jotxi i germà de Batu Khan, i primer kan de l'Horda Blava (l'Horda Blava era la que tenia els dominis a l'est i s'esmenta amb aquest color a les fonts turcomongoles i russes però amb el color Blanc a les fonts perses; així moltes obres de referència parlen de l'Horda Blanca però aquí s'ha escollit Horda Blava perquè sembla més proper a la realitat històrica; en alguns fonts de referència s'elimina aquesta dualitat esmentant només l'Horda Occidental o ulus de Batu i l'Horda Oriental o ulus d'Orda).
Nou!!: Raixid-ad-Din і Orda Khan · Veure més »
Orghana
Orghana, Orkina, Arghanah, Orakina o Ergene Khatun fou una princesa oirat de l'Imperi Mongol i governant del Kanat de Txagatai primer en nom del seu marit absent i després del seu fill menor.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Orghana · Veure més »
Qassar
Qassar (o Qasar) fou un dels germans biologics de Genguis Khan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Qassar · Veure més »
Raixid-ad-Din (desambiguació)
* Raixid-ad-Din, historiador persa.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Raixid-ad-Din (desambiguació) · Veure més »
Rashid al-Din (desambiguació)
* Rashid-al-Din Hamadani, historiador persa.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Rashid al-Din (desambiguació) · Veure més »
Sairam
Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".
Nou!!: Raixid-ad-Din і Sairam · Veure més »
Sartak Khan
Sartak Khan (o Sartaq Khan o Sertaq Khan) fou kan de lulus de Jotxi (conegut más tard com Horda d'Or) i de l'Horda Blanca, fill i successor de Batu Khan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Sartak Khan · Veure més »
Sarts
XX (entre 1905 i 1915). Sart és el nom donat a certs habitants instal·lats a l'Àsia Central que ha tingut significats diferents a través dels segles.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Sarts · Veure més »
Sasibugha
Sasibugha (Sasibuqa o Sasibuka) fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Sasibugha · Veure més »
Simnani
Els Simnani o Semnani foren una família o gruo de famílies d'origen geogràfic a Simnan, que també es coneixia amb el sobrenom de Dar al-Wuzarap.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Simnani · Veure més »
Subotai
Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Subotai · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Sultaniyya · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Tabriz · Veure més »
Tayang
Tayang o Taiboga Khan (Taïbuqa o Balbuqa) fou kan dels naiman vers 1197-1204.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Tayang · Veure més »
Toktu Khan
Toktu Khan, Toktu, Toktogu, Toqtaï, Toqto’té, Tokhta, Toqta, Tokhtai o Tokhtogha (segle XII), fou un kan de l'Horda d'Or, fill de Mongke Temur i successor de Tulabugha.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Toktu Khan · Veure més »
Toragana
Toragana o Töregene Khatun, a les fonts musulmanes Turakina (?–1265) fou una princesa (khatun) i regent de l'Imperi Mongol entre 1242 i 1246.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Toragana · Veure més »
Tuda Mengü
Tuda Mengü, Tuda Mangu o Tode Mongke (mongol: Тодмөнх) fou kan de l'Horda d'Or del 1280 al 1287.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Tuda Mengü · Veure més »
Tulabugha
Tulabugha (Tula Buqa o Tula Buka) fou un cap mongol, potser fins i tot kan de l'Horda d'Or o que almenys la va dirigir amb amplis poders des de 1280 i amb plens poder dels 1287 al 1290.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Tulabugha · Veure més »
Txagatai Khan
Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Txagatai Khan · Veure més »
Uch
Uch o Uchch (apareix també com Uchh) o "Lloc Alt", modernament Uch Sharif (.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Uch · Veure més »
Ulaghji
Ulaghji fou un fill de Batu Khan i germà de Sartak Khan,suposat kan de l'ulus de Jotxi (després conegut com a Horda d'Or) i de l'Horda Blanca.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Ulaghji · Veure més »
Ulus de Jotxi
L'ulus de Jotxi fou la divisió tribal assignada a Jotxi, fill de Genguis Khan.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Ulus de Jotxi · Veure més »
Uriankhai
Uriankhai (Урианхай) o Uriankhan o Uriankhat, és un terme aplicat a diversos grups ètnics veïns.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Uriankhai · Veure més »
Wang Khan
Togrul Khan (~1130-1203), conegut pel seu títol xinès de Wang Khan (xinès: 王汗, pinyin: Wáng Hàn, Rei Wang) i també com Ong Khan, fou kan dels kerait, una tribu mongola.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Wang Khan · Veure més »
Xaraf al-Din Mahmud Xah
Xaraf al-Din Mahmud Xah fou el fundador de la dinastia coneguda com a indjúida que va regnar al Fars, Isfahan i Luristan al.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »
Xulistan
Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.
Nou!!: Raixid-ad-Din і Xulistan · Veure més »
Redirigeix aquí:
Raixid al-Din, Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní, Rashid al-Din, Rashid-al-Din Hamadani, Rashid-al-Din al-Hamadani.
