Taula de continguts
25 les relacions: Arcadi, Arcàdia (filla d'Arcadi), Aspar (militar), August (títol), Èlia Eudòxia, Catolicisme, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Església Ortodoxa, Eudòxia Augusta, Grec antic, Huns, Imperi Romà d'Orient, Llatí, Marcià, Marina (filla d'Arcadi), Mestre dels soldats, Suïdas, Teodosi II el Jove, Valentinià III, William Smith (lexicògraf), 10 de setembre, 18 de febrer, 23 de setembre, 4 de juliol, 414.
- Gens Èlia
- Regents de l'Imperi Romà d'Orient
- Romans d'Orient del segle IV
- Sants constantinopolitans
- Sants romans d'Orient
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Veure Pulquèria і Arcadi
Arcàdia (filla d'Arcadi)
Arcàdia, en llatí Arcadia, en grec antic Άρκάδια, va ser una dama romana que formava part de la Dinastia teodosiana.
Veure Pulquèria і Arcàdia (filla d'Arcadi)
Aspar (militar)
Aspar o Flavi Ardabur Aspar (en Flavius Ardabur Aspar) va ser un patrici d'ascendència alana i goda.
Veure Pulquèria і Aspar (militar)
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Veure Pulquèria і August (títol)
Èlia Eudòxia
Eudòxia, en llatí Eudoxia, o Èlia Eudòxia, Aelia Eudocia, en grec antic Αἰλία Εὐδοξία, fou una princesa romana d'Orient, filla del franc Bautó (mestre dels soldats de l'imperi), i esposa de l'emperador Arcadi amb el que es va casar amb la cooperació de l'eunuc Eutropi, el 27 d'abril del 395 i amb el que va tenir quatre filles, Flaccil·la (o Falcília), Pulquèria, Arcàdia, i Marina, i un fill, Teodosi (futur Teodosi II o Jove), a més d'uns altres dos embarassos que no van acabar.
Veure Pulquèria і Èlia Eudòxia
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Pulquèria і Catolicisme
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Veure Pulquèria і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Pulquèria і Església Ortodoxa
Eudòxia Augusta
Eudòxia Augusta o Èlia Eudòxia, en Evdokia, (Atenes, ~401 - 20 d'octubre de 461) fou la dona de l'emperador Teodosi II.
Veure Pulquèria і Eudòxia Augusta
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Pulquèria і Grec antic
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Pulquèria і Huns
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Pulquèria і Imperi Romà d'Orient
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Pulquèria і Llatí
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Veure Pulquèria і Marcià
Marina (filla d'Arcadi)
Marina va ser una princesa, filla de l'emperador romà d'Orient Arcadi (r. 383-408) i de la seva esposa, l'emperadriu Èlia Eudòxia (r. 395-408).
Veure Pulquèria і Marina (filla d'Arcadi)
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Veure Pulquèria і Mestre dels soldats
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Veure Pulquèria і Suïdas
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Veure Pulquèria і Teodosi II el Jove
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Veure Pulquèria і Valentinià III
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Veure Pulquèria і William Smith (lexicògraf)
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Pulquèria і 10 de setembre
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Pulquèria і 18 de febrer
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Pulquèria і 23 de setembre
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Pulquèria і 4 de juliol
414
El 414 (CDXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Pulquèria і 414
Vegeu també
Gens Èlia
- Èlia Anastàsia
- Èlia Ariadna
- Èlia Eudòxia
- Èlia Petina
- Èlia Verina
- Antoní Pius
- Còmmode
- Deci Triccià
- Eli Antípatre
- Eli Aristides
- Eli Dionisi
- Eli Donat
- Eli Gal (prefecte)
- Eli Herodià
- Eli Marcià
- Eli Promot
- Eli Teó
- Eudòxia Augusta
- Flaccil·la
- Galè
- Gens Èlia
- Hadrià
- Luci Eli Cèsar
- Luci Eli Làmia (cònsol)
- Luci Eli Làmia Emilià
- Luci Eli Preconi Estiló
- Luci Eli Sejà
- Luci Eli Tuberó
- Luci Ver
- Marc Aureli
- Nicó de Pèrgam
- Publi Eli Lígur
- Publi Eli Petus (cònsol 201 aC)
- Pulquèria
- Pulquèria (filla de Teodosi I)
- Quint Eli Tuberó (cònsol i jurista)
- Sext Eli Catus
- Sext Eli Petus Catus
- Sofia (emperadriu)
Regents de l'Imperi Romà d'Orient
- Aleix Comnè (protosebast)
- Andrònic IV Paleòleg
- Anna Dalassena
- Antemi (prefecte del pretori)
- Bardas
- Basili Lecapè
- Caterina de Bulgària
- Constantí XI Paleòleg
- Estilià Zaützes
- Gregòria (emperadriu)
- Helena Dragaš
- Irene Ducena
- Irene d'Atenes
- Joan Ducas (cèsar)
- Joan VI Cantacuzè
- Joan VII Paleòleg
- Joan XIV de Constantinoble
- Joana de Savoia
- Josep Bringas
- Maria d'Antioquia
- Martina
- Miquel VIII Paleòleg
- Nicolau I el Místic
- Pau II de Constantinoble
- Pulquèria
- Romà I Lecapè
- Sergi I de Constantinoble
- Sergi Nicetiata
- Sofia (emperadriu)
- Teoctist
- Teodora l'Armènia
- Tiberi II
- Zoè Carbonopsina
Romans d'Orient del segle IV
- Antemi (prefecte del pretori)
- Arseni el Gran
- Estrateg Musonià
- Himeri de Prusa
- Ormisdes
- Pulquèria
- Rufí (ministre)
Sants constantinopolitans
- Anastàsia, patrícia
- Cassiana de Constantinoble
- Cir de Constantinoble
- Estaqui
- Gregori de Nazianz
- Isaac de Tiphre
- Jeremies I
- Joan Crisòstom
- Marcià
- Menes I
- Metròfanes de Bizanci
- Nefó II
- Nicareta de Nicomèdia
- Olímpia la diaconessa
- Procle de Constantinoble
- Pulquèria
- Simeó el Nou Teòleg
- Simeó el Pietós
- Tarasi
- Teòfanes el Confessor
- Teodor Estudita
Sants romans d'Orient
- Abba Isaiah
- Anastàsia, patrícia
- Basili de Cesarea
- Cesari de Nazianz
- Constantí I el Gran
- Diòscor II d'Alexandria
- Efraïm d'Antioquia
- Eufrosina d'Alexandria
- Gregenti
- Gregori de Nazianz el Vell
- Gregori de Nissa
- Hipaci de Cilícia
- Irene d'Atenes
- Joan Càrpat
- Joan Damascè
- Joan II de Jerusalem (patriarca)
- Joan Mosc
- Màxim el Confessor
- Macrina la Jove
- Metodi I de Constantinoble
- Nicèfor I de Constantinoble
- Nil d'Ancira
- Nil de Rossano
- Papa Zacaries
- Paraskeva
- Pere de Sebaste
- Porfiri de Gaza
- Pulquèria
- Romà el Melode
- Saba de Mutalasca
- Simeó Estilita el Vell
- Sofroni de Jerusalem
També conegut com Santa Pulquèria.