Taula de continguts
18 les relacions: Acèfal (religió), Anacoreta, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Foci I de Constantinoble, Heracli, Jerusalem, Joan Damascè, Joan l'Almoiner, Jordà (riu), Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Monestir de Sant Saba, Monjo, Patriarca de Jerusalem, Romans d'Orient, Sofroni de Jerusalem, William Smith (lexicògraf), 620.
- Escriptors romans d'Orient del segle VII
- Sants romans d'Orient
- Teòlegs romans d'Orient
Acèfal (religió)
Els acèfals formaven part d'un corrent religiós cristià considerat herètic.
Veure Joan Mosc і Acèfal (religió)
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Veure Joan Mosc і Anacoreta
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Veure Joan Mosc і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Veure Joan Mosc і Foci I de Constantinoble
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Joan Mosc і Heracli
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Joan Mosc і Jerusalem
Joan Damascè
Joan de Damasc o Joan Damascè (Ioannes Damascenus) va ser un monjo, sacerdot i apologeta cristià.
Veure Joan Mosc і Joan Damascè
Joan l'Almoiner
Joan de les Almoines o Joan V d'Alexandria (Amathus, Xipre, segona meitat del segle V - Xipre, 619) fou Patriarca Ortodox d'Alexandria.
Veure Joan Mosc і Joan l'Almoiner
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Veure Joan Mosc і Jordà (riu)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Joan Mosc і Llatí
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Joan Mosc і Llista d'emperadors romans d'Orient
Monestir de Sant Saba
Monestir de Sant Saba (Монастырь святого Саввы Освященного) és un monestir ortodox masculí a la ciutat de Melitòpol.
Veure Joan Mosc і Monestir de Sant Saba
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Veure Joan Mosc і Monjo
Patriarca de Jerusalem
El patriarca de Jerusalem és el títol tradicional del bisbe de Jerusalem, una antiga diòcesi cristiana que aviat va canviar el rang de bisbe pel de patriarca pel fet d'estar situada a Terra Santa.
Veure Joan Mosc і Patriarca de Jerusalem
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Veure Joan Mosc і Romans d'Orient
Sofroni de Jerusalem
Sofroni va ser Patriarca de Jerusalem des del 629 al 638.
Veure Joan Mosc і Sofroni de Jerusalem
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Veure Joan Mosc і William Smith (lexicògraf)
620
El 620 (DCXX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Joan Mosc і 620
Vegeu també
Escriptors romans d'Orient del segle VII
- Alexandre de Tral·les
- Andreu de Cesarea
- Cassià Bas
- Esteve d'Alexandria
- Joan Clímac
- Joan Damascè
- Joan Mosc
- Jordi de Pisídia
- Lleonci de Neàpolis
- Màxim el Confessor
- Macari d'Antioquia
- Pau d'Egina
- Sofroni de Jerusalem
- Teòfil el Protoespatari
Sants romans d'Orient
- Abba Isaiah
- Anastàsia, patrícia
- Basili de Cesarea
- Cesari de Nazianz
- Constantí I el Gran
- Diòscor II d'Alexandria
- Efraïm d'Antioquia
- Eufrosina d'Alexandria
- Gregenti
- Gregori de Nazianz el Vell
- Gregori de Nissa
- Hipaci de Cilícia
- Irene d'Atenes
- Joan Càrpat
- Joan Damascè
- Joan II de Jerusalem (patriarca)
- Joan Mosc
- Màxim el Confessor
- Macrina la Jove
- Metodi I de Constantinoble
- Nicèfor I de Constantinoble
- Nil d'Ancira
- Nil de Rossano
- Papa Zacaries
- Paraskeva
- Pere de Sebaste
- Porfiri de Gaza
- Pulquèria
- Romà el Melode
- Saba de Mutalasca
- Simeó Estilita el Vell
- Sofroni de Jerusalem
Teòlegs romans d'Orient
- Èutiques de Constantinoble
- Andrònic Camàter
- Andreu de Cesarea
- Anià (monjo)
- Aretes de Cesarea
- Atanasi d'Atos
- Ciril i Metodi
- Demetri Cidoni
- Ecumeni
- Eusebi d'Alexandria
- Eustaci de Tessalònica
- Eutimi II
- Eutimi Zigabè
- Filip Solitari
- Foci I de Constantinoble
- Gennadi II de Constantinoble
- Gregori Acindí
- Gregori Palamàs
- Joan Crisòstom
- Joan Damascè
- Joan Mosc
- Joan XI de Constantinoble
- Joan Zonaràs
- Joan d'Escitòpolis
- Jordi Gemist Pletó
- Jordi Paquimeres
- Jordi Sincel·le
- Josep Brienni
- Lleonci de Constantinoble
- Màxim el Confessor
- Manuel Calecas
- Miquel Glicas
- Nicèfor Blemmides
- Nicèfor Cumnos
- Nicetes Pectorat
- Nicolau Cabasiles
- Nicolau I el Místic
- Nicolau de Metone
- Nil Cabasiles
- Planudes
- Sant Sava
- Sofroni de Jerusalem
- Teodor Dafnopates
- Teodor Estudita
- Teodor Raituense
- Teodor de Melitene
- Yahya al-Antakí