Accés més ràpid que el navegador!
26 les relacions: Ab Urbe Condita, Brutis, Cònsol romà, Censor romà, Crotona, Dictador romà, Edil romà, Epidèmia, Gens Licínia, Gladiador, Hanníbal Barca (247 aC), Llatí, Magistratura curul, Mestre de la cavalleria, Plebs, Pontífex Màxim, Pretor, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC), Publi Semproni Tudità, Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC), Roma, Senat Romà, Titus Livi, Valeri Màxim, Vestal.
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Ab Urbe Condita · Veure més »
Brutis
Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Brutis · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Cònsol romà · Veure més »
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Censor romà · Veure més »
Crotona
Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Crotona · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Dictador romà · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Edil romà · Veure més »
Epidèmia
Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Epidèmia · Veure més »
Gens Licínia
La gens Licínia - Licinia gens - era una gens romana d'ascendència plebea, una de les que més va influir perquè els plebeus poguessin participar en el consolat.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Gens Licínia · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Gladiador · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Llatí · Veure més »
Magistratura curul
Una magistratura curul era, a l'antiga Roma, la que permetia als magistrats seure en una cadira especial anomenada cadira curul (sella curulis), cadira que acompanyava el magistrat.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Magistratura curul · Veure més »
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Mestre de la cavalleria · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Plebs · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Pontífex Màxim · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Pretor · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC)
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives) va ser germà del pretor Marc Licini Cras (Marcus Licinius Crassus) i pare del triumvir Cras.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC) · Veure més »
Publi Semproni Tudità
Publi Semproni Tudità (Publius Sempronius Tuditanus) va ser un magistrat romà que va tenir activitat durant el.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Publi Semproni Tudità · Veure més »
Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC)
Quint Fulvi Flac (en Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus) va ser un magistrat romà que exercí de cònsol en diverses ocasions i dictador romà entre altres magistratures al segle III aC.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC) · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Roma · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Senat Romà · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Titus Livi · Veure més »
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Valeri Màxim · Veure més »
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Nou!!: Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC) і Vestal · Veure més »
