Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn
La teva pròpia Uniopèdia amb el teu logotip i domini, a partir de 9,99 USD/mes
Crea el meu Uniopèdia

Proca

Índex Proca

D'acord amb la mitologia romana, Proca va ser un rei d'Alba Longa.

Taula de continguts

  1. 37 les relacions: Agripa d'Alba, Alba Longa, Alba Silvius, Amuli (rei), Anquises, Ares, Ascani, Atis Silvius, Aventí Silvi, Brutus de Bretanya, Capet Silvi, Capis Silvi, Creüsa (filla de Príam), Dècada del 810 aC, Dionisi d'Halicarnàs, Edicions 62, Enees, Enees Silvi, Eneida, Hersília, Latinus, Latinus Silvius, Lavínia, Mart (mitologia), Mitologia romana, Monarca, Monarquia, Numítor, Pare, Ròmul i Rem, Ròmul Silvi, Rea Sílvia, Silvius, Tiberí, Tresor, Venus (mitologia), Virgili.

  2. Reis d'Alba Longa

Agripa d'Alba

Agripa Silvi (en llatí: Agrippa Silvius) fou un mític rei d'Alba Longa.

Veure Proca і Agripa d'Alba

Alba Longa

Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.

Veure Proca і Alba Longa

Alba Silvius

Alba Silvi (en llatí: Alba Silvius) fou un dels reis mítics d'Alba Longa que va regnar també sobre les colònies d'aquesta, com Alba Pompeia.

Veure Proca і Alba Silvius

Amuli (rei)

Amuli (en llatí Amulius), segons la mitologia romana fou el rei d'Alba Longa, fill de Proca i germà menor de Numítor a qui va enderrocar.

Veure Proca і Amuli (rei)

Anquises

Fugida de Troia, Schönbrunn Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.

Veure Proca і Anquises

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Veure Proca і Ares

Ascani

Eneas i Ascani. Museu Britànic Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC) Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia).

Veure Proca і Ascani

Atis Silvius

Atis Silvi (en llatí: Atys Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa i les seves colònies.

Veure Proca і Atis Silvius

Aventí Silvi

Aventí Silvi (en llatí: Aventinus Silvius) fou un mític rei d'Alba Longa (Latium).

Veure Proca і Aventí Silvi

Brutus de Bretanya

Brutus de Bretanya o Brutus de Troia és un personatge mitològic, descendent de l'heroi troià Enees, el qual apareix en les llegendes medievals britàniques com a fundador i primer rei de Bretanya.

Veure Proca і Brutus de Bretanya

Capet Silvi

Capet Silvi (en llatí: Capetus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa.

Veure Proca і Capet Silvi

Capis Silvi

Capis Silvi (en llatí: Capys Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa, fill d'Atis Silvi, avantpassat de l'emperador August.

Veure Proca і Capis Silvi

Creüsa (filla de Príam)

XVI). Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que estava casada amb l'heroi Enees, hereu del rei de Dardània Anquises.

Veure Proca і Creüsa (filla de Príam)

Dècada del 810 aC

La dècada del 810 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 819 aC fins al 31 de desembre del 810 aC.

Veure Proca і Dècada del 810 aC

Dionisi d'Halicarnàs

Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.

Veure Proca і Dionisi d'Halicarnàs

Edicions 62

Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.

Veure Proca і Edicions 62

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Veure Proca і Enees

Enees Silvi

Silvius, imatge del ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' Enees Silvi (en llatí: Aeneas Silvius) fou, segons la mitologia romana, el tercer rei d'Alba Longa al Latium.

Veure Proca і Enees Silvi

Eneida

Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Veure Proca і Eneida

Hersília

Hersília entre Titus Taci i Ròmul. Jacques-Louis David 1799 Hersília (en llatí Hersilia) va ser la dona de Ròmul, segons indiquen els escriptors Titus Livi i Plutarc, però que d'altres (Dionís d'Halicarnàs, Macrobi i el mateix Plutarc en un segon relat) la fan la muller d'Host Hostili, avi de Tul·li Hostili, quart rei de Roma.

Veure Proca і Hersília

Latinus

"Enees a la cort del rei Latinus", pintura de Ferdinand Bol (1661 o 1663), Rijksmuseum (Amsterdam). Segons la mitologia romana, Latinus o Llatí era rei del Latium (actual Laci) durant l'arribada d'Enees, el príncep de Troia, a Itàlia.

Veure Proca і Latinus

Latinus Silvius

Latinus Silvius o Llatí Silvi fou, segons la mitologia romana, el quart rei d'Alba Longa al Latium.

Veure Proca і Latinus Silvius

Lavínia

''Lavínia a l'altar'', pintura de Mirabello Cavalori (1565), representant el moment en què els cabells de Lavínia s'encenen Segons la mitologia romana, Lavínia era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium.

Veure Proca і Lavínia

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Veure Proca і Mart (mitologia)

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Veure Proca і Mitologia romana

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Veure Proca і Monarca

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Veure Proca і Monarquia

Numítor

Segons la mitologia romana, Numítor va ser rei d'Alba Longa, fill primogènit de Proca.

Veure Proca і Numítor

Pare

Un pare amb el seu fill El pare és l'individu mascle dels animals que fertilitza un ou o un òvul que dona lloc a un nou individu, que és el seu fill.

Veure Proca і Pare

Ròmul i Rem

En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.

Veure Proca і Ròmul i Rem

Ròmul Silvi

Ròmul Silvi (en llatí: Romulus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa, descendent del mític EneesTitus Livi, Ab Urbe condita I. 3.8 i avantpassat d'August.

Veure Proca і Ròmul Silvi

Rea Sílvia

Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

Veure Proca і Rea Sílvia

Silvius

Segons la mitologia romana, Silvius fou rei d'Alba Longa.

Veure Proca і Silvius

Tiberí

Tiberí (en llatí: Tiberinus) va ser, segons la mitologia romana, un rei dels reis d'Alba Longa, el desè descendent d'Eneas, i també un déu de la mitologia romana, el protector del riu Tíber.

Veure Proca і Tiberí

Tresor

citació.

Veure Proca і Tresor

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Veure Proca і Venus (mitologia)

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Veure Proca і Virgili

Vegeu també

Reis d'Alba Longa