Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Plutoni

Índex Plutoni

El plutoni és l'element químic de símbol Pu i nombre atòmic 94.

Taula de continguts

  1. 93 les relacions: Actinoide, Al·lotropia, Americi, Amfòter, Argentat (color), Arma nuclear, Ausònia, Òxid, Bari (element), Carboni, Cassini-Huygens, Càncer, Central nuclear, Ciclotró, Combustible nuclear, Contaminació radioactiva, Criptó, Densitat, Desintegració β, Deuteri, Diòxid de plutoni, Edwin McMillan, Element químic, Energia elèctrica, Enrico Fermi, Estats Units d'Amèrica, Fat Man, Fissió espontània, Fissió nuclear, Força electromotriu, Galileo (sonda), Generador elèctric, Generador termoelèctric per radioisòtops, Glenn Theodore Seaborg, Guerra Freda, Halogen, Hidrogen, Hidrur, Ida Noddack, Isòtops de l'americi, Itàlia, Laboratori nacional de Lawrence Berkeley, Llustre, Medul·la òssia, Metall, MOX, Mutació, Nagasaki, NASA, Natura, ... Ampliar l'índex (43 més) »

  2. Actínids
  3. Materials nuclears
  4. Projecte Manhattan

Actinoide

La sèrie dels actinoides o actínids comprèn els 15 elements de l'actini fins al lawrenci (nombres atòmics del 89 al 103, ambdós inclosos), que són: actini (Ac), tori (Th), protoactini (Pa), urani (U), neptuni (Np), plutoni (Pu), americi (Am), curi (Cm), berkeli (Bk), californi (Cf), einsteini (Es), fermi (Fm), mendelevi (Md), nobeli (No) i lawrenci (Lr).

Veure Plutoni і Actinoide

Al·lotropia

grafit són dos al·lòtrops del carboni, dues formes d'un element químic pur que difereix en la seva estructura cristal·lina. L'al·lotropia és la facultat que tenen certs elements químics d'existir en dues o més formes en el mateix estat físic amb propietats físiques diferents i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.

Veure Plutoni і Al·lotropia

Americi

L'americi és un element sintètic que té com a símbol Am i nombre atòmic 95.

Veure Plutoni і Americi

Amfòter

El terme amfòter aplicat a la química, descriu una substància que pot reaccionar indistintament amb un àcid o amb una base.

Veure Plutoni і Amfòter

Argentat (color)

El color argentat o platejat correspon a un color gris metàl·lic, semblant al que presenta el metall homònim: l'argent.

Veure Plutoni і Argentat (color)

Arma nuclear

Núvol radioactiu després de l'explosió de la bomba atòmica de Nagasaki (1945) Una arma nuclear és una arma que genera una gran quantitat d'energia a partir d'una reacció de fissió o de fusió nuclear.

Veure Plutoni і Arma nuclear

Ausònia

Ausònia és el nom amb què és conegut el país dels antics ausons a la Campània (Itàlia).

Veure Plutoni і Ausònia

Òxid

Un òxid és un compost químic que conté un o diversos àtoms d'oxigen, presentant l'oxigen un estat d'oxidació -2, i altres elements.

Veure Plutoni і Òxid

Bari (element)

El bari és l'element químic de símbol Ba i nombre atòmic 56.

Veure Plutoni і Bari (element)

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Veure Plutoni і Carboni

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.

Veure Plutoni і Cassini-Huygens

Càncer

El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).

Veure Plutoni і Càncer

Central nuclear

Central nuclear a Rio de Janeiro. Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural o bé enriquit amb una proporció de l'isòtop urani 235 més alta que la natural.

Veure Plutoni і Central nuclear

Ciclotró

un ciclotró de 1939 En la física de partícules, cíclotro és un equipament en el qual un feix partícules pateix l'acció d'un camp elèctric amb una freqüència alta i constant i un camp magnètic perpendicular estàtic.

Veure Plutoni і Ciclotró

Combustible nuclear

Una pastilla de combustible nuclear, feta amb òxids d'urani Feix de barres, típicament fetes amb zircaloy, dins de les quals s'apilen les pastilles de combustible. Les barres s'agrupen en feixos anomenats ''elements de combustible''. Cicle de vida del combustible nuclear.

Veure Plutoni і Combustible nuclear

Contaminació radioactiva

L'urani és un contaminant radiactiu La contaminació radioactiva és la contaminació consistent en la presència no desitjada de radioactivitat natural o artificial.

Veure Plutoni і Contaminació radioactiva

Criptó

El criptó és l'element químic de símbol Kr i nombre atòmic 36.

Veure Plutoni і Criptó

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Veure Plutoni і Densitat

Desintegració β

Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.

Veure Plutoni і Desintegració β

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Veure Plutoni і Deuteri

Diòxid de plutoni

El diòxid de plutoni o òxid de plutoni(IV) és un òxid de l'element químic plutoni al qual aquest actua amb valència IV, enllaçant amb dos àtoms d'oxigen, és a dir amb la fórmula química PuO₂.

Veure Plutoni і Diòxid de plutoni

Edwin McMillan

Edwin Mattison McMillan (Redondo Beach, EUA 1907 - El Cerrito 1991) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1951.

Veure Plutoni і Edwin McMillan

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Veure Plutoni і Element químic

Energia elèctrica

Instal·lació d'energia solar fotovoltaica sobre la teulada d'un habitatge, per a la producció d'energia elèctrica. L'energia elèctrica és la forma d'energia que resulta d'una diferència de potencial entre dos punts, la qual cosa permet establir un corrent elèctric entre ambdós quan se'ls posa en contacte per mitjà d'un conductor elèctric.

Veure Plutoni і Energia elèctrica

Enrico Fermi

fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.

Veure Plutoni і Enrico Fermi

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Plutoni і Estats Units d'Amèrica

Fat Man

Fat Man (en català: Home Gras) va ser el nom clau utilitzat per al dispositiu nuclear que va ser fet detonar a Nagasaki, Japó pels Estats Units el 9 d'agost de 1945.

Veure Plutoni і Fat Man

Fissió espontània

La fissió espontània (FE, o SF, de l'anglès spontaneous fission) és una forma de desintegració radioactiva característica d'isòtops pesats.

Veure Plutoni і Fissió espontània

Fissió nuclear

Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.

Veure Plutoni і Fissió nuclear

Força electromotriu

La força electromotriu (fem, FEM o \mathcal) és una característica de qualsevol generador elèctric, bateria elèctrica, dispositiu termoelèctric o transformador elèctric; es defineix com el treball que el dispositiu elèctric realitza per fer passar pel seu interior una unitat de càrrega positiva, del pol negatiu al pol positiu, dividit pel valor d'aquesta càrrega.

Veure Plutoni і Força electromotriu

Galileo (sonda)

La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.

Veure Plutoni і Galileo (sonda)

Generador elèctric

Generadors elèctrics d'una central hidroelèctrica antiga.Generador elèctric de gasolina. Un generador elèctric és un giny capaç de transformar algun tipus d'energia, que pot ser química, mecànica o lluminosa, en electricitat.

Veure Plutoni і Generador elèctric

Generador termoelèctric per radioisòtops

sonda Cassini Un generador termoelèctric de radioisòtops o RTG (de l'anglès Radioisotope Thermoelectric Generator) és un generador elèctric simple que obté la seva energia de l'alliberada per la desintegració radioactiva de determinats elements.

Veure Plutoni і Generador termoelèctric per radioisòtops

Glenn Theodore Seaborg

Glenn Theodore Seaborg (Ishperming, Michigan, 1912 - Lafayette, Califòrnia, 1999) fou un físic, químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1951.

Veure Plutoni і Glenn Theodore Seaborg

Guerra Freda

El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.

Veure Plutoni і Guerra Freda

Halogen

Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts).

Veure Plutoni і Halogen

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Veure Plutoni і Hidrogen

Hidrur

Fitxer:Arsine-3D-balls.png|Model de boles de la molècula d'arsà AsH3 Fitxer:Arsine.png|Estructura de la molècula d'arsà AsH3 Un hidrur és un compost químic constituït per la combinació de l'hidrogen amb un o més elements diferents.

Veure Plutoni і Hidrur

Ida Noddack

Ida Noddack, nascuda Ida Eva Tacke, i citada en alguns casos com Ida Noddack-Tacke (Wesel, 25 de febrer de 1896 - Bad Neuenahr-Ahrweiler, 29 d'octubre de 1978), fou una química i física alemanya.

Veure Plutoni і Ida Noddack

Isòtops de l'americi

L'americi (Am) no té cap isòtop estable.

Veure Plutoni і Isòtops de l'americi

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Plutoni і Itàlia

Laboratori nacional de Lawrence Berkeley

Laboratori nacional de Lawrence Berkeley, normalment anomenada Berkeley Lab, és un laboratori nacional dels EUA amb seu a Berkeley Hills a prop de Berkeley, Califòrnia que realitza recerca i desenvolupament en nom del departament d'energia dels EUA (DOE).

Veure Plutoni і Laboratori nacional de Lawrence Berkeley

Llustre

Llustre El llustre és una propietat òptica que indica com de bé una superfície reflecteix la llum en una direcció especular (com la de mirall).

Veure Plutoni і Llustre

Medul·la òssia

Representació simplificada de la medul·la òssiaLa medul·la òssia o moll de l'os és un tipus de teixit esponjós que es troba a l'interior dels grans ossos, com el crani, les vèrtebres (que són ossos irregulars), les costelles, l'estèrnum, la cintura escapular i la cintura pelviana.

Veure Plutoni і Medul·la òssia

Metall

pàgines.

Veure Plutoni і Metall

MOX

El MOX (en anglès: Mixed Oxide Fuel) és un combustible nuclear per a centrals nuclears que es fa amb un 7% de plutoni, en forma de diòxid de plutoni, i un 93% d'urani empobrit, en forma de diòxid d'urani.

Veure Plutoni і MOX

Mutació

En biologia, una mutació és una alteració de la seqüència de nucleòtids del genoma d'un organisme, virus o ADN extracromosòmic.

Veure Plutoni і Mutació

Nagasaki

Nagasaki (長崎市, Nagasaki-shi) és la capital i la ciutat més gran de la Prefectura de Nagasaki.

Veure Plutoni і Nagasaki

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Veure Plutoni і NASA

Natura

La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.

Veure Plutoni і Natura

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Plutoni і Neptú (planeta)

Neptuni

El neptuni és l'element químic de símbol Np i nombre atòmic 93.

Veure Plutoni і Neptuni

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Veure Plutoni і Neutró

New Horizons

La New Horizons (en anglès, la traducció al català és 'Nous Horitzons') és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats.

Veure Plutoni і New Horizons

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Veure Plutoni і Nitrogen

Nombre atòmic

Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.

Veure Plutoni і Nombre atòmic

Nombre màssic

El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.

Veure Plutoni і Nombre màssic

Paramagnetisme

El paramagnetisme és la tendència dels moments magnètics lliures (espín o orbitals) a alinear-se paral·lelament a un camp magnètic.

Veure Plutoni і Paramagnetisme

Partícula α

Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.

Veure Plutoni і Partícula α

Partícula β

Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.

Veure Plutoni і Partícula β

Període de semidesintegració

Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.

Veure Plutoni і Període de semidesintegració

Piroforicitat

La piroforicitat del plutoni pot causar que es vegi com una brasa ardent sota certes condicions. La piroforicitat (del grec πυροφορος, purophoros, "portador del foc") és una propietat de les substàncies que fa que puguin inflamar-se espontàniament a l'aire.

Veure Plutoni і Piroforicitat

Planeta nan

Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.

Veure Plutoni і Planeta nan

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Veure Plutoni і Plutó (planeta nan)

Programa Apollo

El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.

Veure Plutoni і Programa Apollo

Programa Pioneer

El programa Pioneer és un conjunt de missions espacials no tripulades dels Estats Units, dissenyades per a l'exploració planetària.

Veure Plutoni і Programa Pioneer

Programa Voyager

Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.

Veure Plutoni і Programa Voyager

Projecte Manhattan

El Laboratori Nacional de Los Alamos l'any 1995. El Projecte Manhattan era el nom en clau d'un projecte d'investigació desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial pels Estats Units amb ajuda parcial del Regne Unit i Canadà.

Veure Plutoni і Projecte Manhattan

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Veure Plutoni і Química

Radó

El radó és l'element químic de símbol Rn i nombre atòmic 86.

Veure Plutoni і Radó

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Veure Plutoni і Radioactivitat

Radioisòtop

Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.

Veure Plutoni і Radioisòtop

Radioisòtop sintètic

Els radioisòtops sintètics són isòtops radioactius que no es troben de manera natural a la Terra, però que es poden crear per mitjà de reaccions nuclears.

Veure Plutoni і Radioisòtop sintètic

Radioisòtop traça

Un radioisòtop traça és un radioisòtop que existeix naturalment en quantitats extremament baixes.

Veure Plutoni і Radioisòtop traça

Reacció en cadena

Funcionament d'una reacció en cadena Una reacció en cadena és una reacció química o nuclear en què el producte de la qual és alhora un dels substrats, donant lloc a una successió de noves reaccions i a una progressió exponencial del nombre de reaccions al llarg del temps.

Veure Plutoni і Reacció en cadena

Reactor nuclear

Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.

Veure Plutoni і Reactor nuclear

Samari

El samari és un element químic el símbol del qual és Sm i el seu nombre atòmic és 62.

Veure Plutoni і Samari

Símbol químic

Els símbols químics són els diferents signes abreviats, d'una o dues lletres, que s'utilitzen per identificar i evitar la representació gràfica dels àtoms d'un element en lloc dels seus noms complets.

Veure Plutoni і Símbol químic

Sòlid

Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.

Veure Plutoni і Sòlid

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Plutoni і Segona Guerra Mundial

Silici

El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.

Veure Plutoni і Silici

Sonda espacial

Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.

Veure Plutoni і Sonda espacial

Toxicitat

miniatura La toxicitat és la mesura del grau en el qual una substància és tòxica o verinosa.

Veure Plutoni і Toxicitat

Trinity (assaig nuclear)

Trinity va ser el nom en clau de la primera detonació d'una arma nuclear, realitzada per l'exèrcit dels Estats Units a les 5:29 a.m. MWT (11:29:21 GMT) el 16 de juliol de 1945, com a part del Projecte Manhattan.

Veure Plutoni і Trinity (assaig nuclear)

Universitat de Califòrnia a Berkeley

La Universitat de Califòrnia a Berkeley (sovint abreujada UC Berkeley) és una universitat pública situada a Berkeley, a l'Àrea de la Badia de San Francisco (Califòrnia, Estats Units).

Veure Plutoni і Universitat de Califòrnia a Berkeley

Universitat de Roma La Sapienza

La Universitat de Roma La Sapienza, anomenada també col·loquialment La Sapienza, és una universitat situada a Roma, Itàlia.

Veure Plutoni і Universitat de Roma La Sapienza

Urani

L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.

Veure Plutoni і Urani

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Plutoni і Urà (planeta)

Viking 1

La Viking 1 va ser una sonda espacial destinada a l'estudi del planeta Mart.

Veure Plutoni і Viking 1

Vol espacial

transbordador espacial ''Atlantis'' emprenent el vol. Un vol espacial és l'acció de viatjar a o a través de l'espai exterior i es duu a terme amb una nau espacial que pot dur humans a bord o no dur-ne.

Veure Plutoni і Vol espacial

1941

;Països Catalans.

Veure Plutoni і 1941

1945

;Països Catalans.

Veure Plutoni і 1945

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Veure Plutoni і 9 d'agost

Vegeu també

Actínids

Materials nuclears

Projecte Manhattan

També conegut com Element 94, Hesperi (element), Pu.

, Neptú (planeta), Neptuni, Neutró, New Horizons, Nitrogen, Nombre atòmic, Nombre màssic, Paramagnetisme, Partícula α, Partícula β, Període de semidesintegració, Piroforicitat, Planeta nan, Plutó (planeta nan), Programa Apollo, Programa Pioneer, Programa Voyager, Projecte Manhattan, Química, Radó, Radioactivitat, Radioisòtop, Radioisòtop sintètic, Radioisòtop traça, Reacció en cadena, Reactor nuclear, Samari, Símbol químic, Sòlid, Segona Guerra Mundial, Silici, Sonda espacial, Toxicitat, Trinity (assaig nuclear), Universitat de Califòrnia a Berkeley, Universitat de Roma La Sapienza, Urani, Urà (planeta), Viking 1, Vol espacial, 1941, 1945, 9 d'agost.