Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Persecució dels pagans

Índex Persecució dels pagans

'''Triomf del Cristianisme''', de '''Tommaso Laureti''', de la sala de Constantí del Palau Vaticà. Ceres desfigurat i llançat a una font del monestir de Montier-en-Der, on va ser trobat. Interior del Panteó d'Agripa, temple romà reconvertit en església.

Taula de continguts

  1. 33 les relacions: Alexandria, Arcadi, August, Èlia Capitolina, Bacus, Calígula, Claudi, Codi Teodosià, Constanci II, Constantí I, Cristianisme a l'Imperi Romà, Flavi Gracià, Guerres judeo-romanes, Hadrià, Interpretatio graeca, Itàlia, Jerusalem, Judaisme, Judea, Palestina (província romana), Persecució de Dioclecià, Persecució dels cristians, Plini el Vell, Roma, Segle III, Temple de Jerusalem, Teodosi I, Teodosi II el Jove, Tiberi, Valent, Valentinià I, Valentinià II, 1640.

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Veure Persecució dels pagans і Alexandria

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Veure Persecució dels pagans і Arcadi

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Persecució dels pagans і August

Èlia Capitolina

Mosaic del segle VI de Jerusalem Èlia Capitolina (en llatí: Colònia Aelia Capitolina) era una ciutat construïda per l'emperador Adrià l'any 131 per ser ocupada com colònia, posició diferent a la de polis; la construí sobre l'antiga Jerusalem, que estava en runes quan ell visità la província de Síria Palestina.

Veure Persecució dels pagans і Èlia Capitolina

Bacus

* Mitologia: Bacus o Dionís, déu del vi en les mitologia grecollatines.

Veure Persecució dels pagans і Bacus

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Veure Persecució dels pagans і Calígula

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Persecució dels pagans і Claudi

Codi Teodosià

El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.

Veure Persecució dels pagans і Codi Teodosià

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Veure Persecució dels pagans і Constanci II

Constantí I

* Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 272 - Ancycrona, Pont, 337), emperador romà.

Veure Persecució dels pagans і Constantí I

Cristianisme a l'Imperi Romà

Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.

Veure Persecució dels pagans і Cristianisme a l'Imperi Romà

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Veure Persecució dels pagans і Flavi Gracià

Guerres judeo-romanes

Guerres judeo-romanes és un terme per a referir-se a les revoltes dels jueus en la província de Judea contra l'Imperi Romà.

Veure Persecució dels pagans і Guerres judeo-romanes

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Veure Persecució dels pagans і Hadrià

Interpretatio graeca

Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.

Veure Persecució dels pagans і Interpretatio graeca

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Persecució dels pagans і Itàlia

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Veure Persecució dels pagans і Jerusalem

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Persecució dels pagans і Judaisme

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Veure Persecució dels pagans і Judea

Palestina (província romana)

Palestina o Síria-Palestina, per bé que el primer nom és el més comunament usat, fou una província romana establerta probablement després de la revolta jueva de Bar Kokhebà aplacada l'any 135.

Veure Persecució dels pagans і Palestina (província romana)

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes.

Veure Persecució dels pagans і Persecució de Dioclecià

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Veure Persecució dels pagans і Persecució dels cristians

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Veure Persecució dels pagans і Plini el Vell

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Persecució dels pagans і Roma

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Veure Persecució dels pagans і Segle III

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides.

Veure Persecució dels pagans і Temple de Jerusalem

Teodosi I

* Teodosi I el Gran (347, Cauca, Hispània - 395, Mediolanum), emperador romà (375-395) venerat com a sant a l'església Ortodoxa.

Veure Persecució dels pagans і Teodosi I

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Veure Persecució dels pagans і Teodosi II el Jove

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Veure Persecució dels pagans і Tiberi

Valent

Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.

Veure Persecució dels pagans і Valent

Valentinià I

Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.

Veure Persecució dels pagans і Valentinià I

Valentinià II

Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.

Veure Persecució dels pagans і Valentinià II

1640

;Països Catalans.

Veure Persecució dels pagans і 1640