Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Adelaida de Melguèlh, Agnès d'Aquitània (emperadriu consort), Agnès d'Aquitània (reina consort d'Aragó i Navarra), Alcubierre, Alfons el Bataller, Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín, Barbastre, Batalla d'Alcoraç, Batalla de Bairén, Bernat I de Foix, Bernat II de Bigorra, Bernat Tallaferro, Casa reial d'Aragó, Clemència de Bigorra, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Constança de Besalú, Dei gratia, Dinastia Ximena, Ermengol I d'Urgell, Ermengol II d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ermessenda de Bigorra, Gandia, Garcia Sanxes II de Pamplona, Garsenda de Bigorra, Guillem VIII d'Aquitània, Isabel d'Urgell, Jaca, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Navarra, María Rodriguez, Monegres, Montsó, Osca, Pere I de Savoia, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Regne d'Aragó, Regne de Montsó, Regne de Navarra, Rodrigo Díaz de Vivar, Roger I de Carcassona, Sanç III de Pamplona, Sanç Ramires, Saragossa, Sarinyena, Setge d'Osca, Setge de Montsó (1089), Tamarit de Llitera, ..., Vall d'Aran, Ximena Fernández, 1069, 1076, 1085, 1086, 1089, 1092, 1094, 1095, 1097, 1098, 1100, 1101, 1103, 1104, 16 d'agost, 27 de setembre, 4 de juny. Ampliar l'índex (19 més) »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: Pere el d'Osca і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)
Agnès d'Aquitània (Poitiers, vers 1025 - Roma, 14 de desembre de 1077), també coneguda com a Agnès de Poitiers o Emperadriu Agnès, va ser emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic del seu casament amb Enric III el 1043 fins a enviudar el 1056, i governà com a regent pel seu fill Enric IV des del 1056 fins al 1062.
Nou!!: Pere el d'Osca і Agnès d'Aquitània (emperadriu consort) · Veure més »
Agnès d'Aquitània (reina consort d'Aragó i Navarra)
Agnès d'Aquitània (?-1097) va ser filla del duc d'Aquitània Guillem VIII i la seva tercera esposa Hildegarda de Borgonya.
Nou!!: Pere el d'Osca і Agnès d'Aquitània (reina consort d'Aragó i Navarra) · Veure més »
Alcubierre
Alcubierre és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.
Nou!!: Pere el d'Osca і Alcubierre · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Pere el d'Osca і Alfons el Bataller · Veure més »
Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín
Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf ibn Hud al-Mustaín bi-L·lah, més conegut com a Àhmad (II) ibn Yússuf al-Mustaín (II), Àhmad II o al-Mustaín (II), fou emir de Saraqusta del 1085 a 1110.
Nou!!: Pere el d'Osca і Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Pere el d'Osca і Barbastre · Veure més »
Batalla d'Alcoraç
La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Pere el d'Osca і Batalla d'Alcoraç · Veure més »
Batalla de Bairén
La batalla de Bairén fou un enfrontament entre les forces de Rodrigo Díaz de Vivar i Pere I d'Aragó, i les almoràvits de Abul-Hasan Ali al-Hajj.
Nou!!: Pere el d'Osca і Batalla de Bairén · Veure més »
Bernat I de Foix
Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).
Nou!!: Pere el d'Osca і Bernat I de Foix · Veure més »
Bernat II de Bigorra
Bernat II (vers 1014 - † 1077) fou comte de Bigorra de 1038 a 1077, fill de Bernat Roger, comte de Foix i de Coserans, i de Garsenda, comtessa de Bigorra.
Nou!!: Pere el d'Osca і Bernat II de Bigorra · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: Pere el d'Osca і Bernat Tallaferro · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Pere el d'Osca і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Clemència de Bigorra
Clemència de Bigorra (? - ca. 1063) va ser una noble aquitana, comtessa consort d'Urgell.
Nou!!: Pere el d'Osca і Clemència de Bigorra · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Pere el d'Osca і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Nou!!: Pere el d'Osca і Comtat de Sobrarb · Veure més »
Constança de Besalú
Constança Belasquita de Besalú (s.XI) va ser comtessa consort d'Urgell en esdevenir esposa d'Ermengol II.
Nou!!: Pere el d'Osca і Constança de Besalú · Veure més »
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Nou!!: Pere el d'Osca і Dei gratia · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: Pere el d'Osca і Dinastia Ximena · Veure més »
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Nou!!: Pere el d'Osca і Ermengol I d'Urgell · Veure més »
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Nou!!: Pere el d'Osca і Ermengol II d'Urgell · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: Pere el d'Osca і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Bigorra
Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.
Nou!!: Pere el d'Osca і Ermessenda de Bigorra · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Pere el d'Osca і Gandia · Veure més »
Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).
Nou!!: Pere el d'Osca і Garcia Sanxes II de Pamplona · Veure més »
Garsenda de Bigorra
Garsenda (995-1038) fou comtessa de Bigorra (vers 1000-1038) filla i successora de Garcia Arnau I de Bigorra.
Nou!!: Pere el d'Osca і Garsenda de Bigorra · Veure més »
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Nou!!: Pere el d'Osca і Guillem VIII d'Aquitània · Veure més »
Isabel d'Urgell
Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.
Nou!!: Pere el d'Osca і Isabel d'Urgell · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Pere el d'Osca і Jaca · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Pere el d'Osca і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Pere el d'Osca і Llista de reis de Navarra · Veure més »
María Rodriguez
María Rodriguez (1080 - 1105) fou comtessa consort de Barcelona (1098-1105) pel seu matrimoni amb Ramon Berenguer III.
Nou!!: Pere el d'Osca і María Rodriguez · Veure més »
Monegres
Els Monegres (Monegros en castellà) és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Pere el d'Osca і Monegres · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Pere el d'Osca і Montsó · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Pere el d'Osca і Osca · Veure més »
Pere I de Savoia
Pere I de Savoia (1048 - 9 de juliol de 1078) fou el comte de Savoia i Marquès de Torí entre 1060 i 1078.
Nou!!: Pere el d'Osca і Pere I de Savoia · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Pere el d'Osca і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Pere el d'Osca і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Pere el d'Osca і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Montsó
El Regne de Montsó (en aragonès: Reino de Monzón) fou un regne creat per a l'infant Pere Sanxes, futur rei Pere I d'Aragó i fill primogènit del rei d'Aragó i Pamplona Sanç Ramires.
Nou!!: Pere el d'Osca і Regne de Montsó · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Pere el d'Osca і Regne de Navarra · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Pere el d'Osca і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: Pere el d'Osca і Roger I de Carcassona · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Pere el d'Osca і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Pere el d'Osca і Sanç Ramires · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Pere el d'Osca і Saragossa · Veure més »
Sarinyena
Sarinyena o Sariñena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres, de la qual n'és la capital.
Nou!!: Pere el d'Osca і Sarinyena · Veure més »
Setge d'Osca
El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Pere el d'Osca і Setge d'Osca · Veure més »
Setge de Montsó (1089)
El setge de Montsó fou una de les batalles de la Reconquesta.
Nou!!: Pere el d'Osca і Setge de Montsó (1089) · Veure més »
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Nou!!: Pere el d'Osca і Tamarit de Llitera · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Pere el d'Osca і Vall d'Aran · Veure més »
Ximena Fernández
Ximena Fernández (? - ca. 1035) fou reina consort de Navarra (994-1004).
Nou!!: Pere el d'Osca і Ximena Fernández · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1069 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1076 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1085 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1086 · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1089 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1092 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1094 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1095 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1097 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1098 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1100 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1101 · Veure més »
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1103 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Pere el d'Osca і 1104 · Veure més »
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere el d'Osca і 16 d'agost · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere el d'Osca і 27 de setembre · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere el d'Osca і 4 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pere I d'Aragó, Pere I d'Aragó i Pamplona, Pere I de Navarra, Pere I d’Aragó.
