Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Alfons el Benigne, Alfons IV de Ribagorça, Arxidiòcesi de València, Avinyó, Barcelona, Baronia d'Entença, Bisbe, Blanca de Nàpols, Castelló d'Empúries, Cisma d'Occident, Comtat d'Empúries, Comtat de Prades, Comtat de Ribagorça, Corona d'Aragó, Dénia, Elionor d'Aragó, senyora de Valls, Elionor de Castella i de Portugal, Gastó I de Foix, Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant, Hug VI d'Empúries, Infant d'Espanya, Jaume de Prades i de Foix, Jaume el Just, Joan de Prades, Joana de Foix, L'Hospitalet de l'Infant, Llista de bisbes de Tortosa, Llista de comtes d'Empúries, Papa, Papa Urbà V, Pere el Cerimoniós, Pere I de Xipre, Pisa, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Ramon Muntaner, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, República de Pisa, Roma, Saragossa, Senescal de Barcelona, Senyoriu de Gandia, 12 de maig, 1305, 1323, 1325, ..., 1328, 1331, 1332, 1333, 1335, 1341, 1353, 1358, 1359, 1381, 1388, 1412, 1414, 1416, 20 de març. Ampliar l'índex (15 més) »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Arxidiòcesi de València · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Avinyó · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Barcelona · Veure més »
Baronia d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Baronia d'Entença · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Bisbe · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Blanca de Nàpols · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Castelló d'Empúries · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Cisma d'Occident · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Comtat de Prades · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Corona d'Aragó · Veure més »
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Dénia · Veure més »
Elionor d'Aragó, senyora de Valls
Escut del comtat de Prades Elionor Maria d'Aragó, reina consort de Xipre (1359-1369), era filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Elionor d'Aragó, senyora de Valls · Veure més »
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Elionor de Castella i de Portugal · Veure més »
Gastó I de Foix
Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Gastó I de Foix · Veure més »
Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant
L'Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant, o Hospital del Coll de Balaguer, és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant · Veure més »
Hug VI d'Empúries
Hug VI d'Empúries i I de Cardona (?, ?) fou comte d'Empúries (1322-1325), vescomte de Cardona (1332-1334) i primer baró de Guadalest (Marina Baixa).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Hug VI d'Empúries · Veure més »
Infant d'Espanya
Corona d'infant.Infant d'Espanya és un títol que s'atorga al Regne d'Espanya als fills no primogènits del rei, amb el tractament d'Altesa Reial.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Infant d'Espanya · Veure més »
Jaume de Prades i de Foix
Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Jaume el Just · Veure més »
Joan de Prades
Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Joan de Prades · Veure més »
Joana de Foix
Joana de Foix (? - 1358), infanta de Foix i comtessa consort de Ribagorça (1331-1358), d'Empúries (1331-1341) i Prades (1349-1358).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Joana de Foix · Veure més »
L'Hospitalet de l'Infant
L'Hospitalet de l'Infant és un centre urbà de la costa tarragonina, integrat al terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i situat a l'extrem sud-occidental de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і L'Hospitalet de l'Infant · Veure més »
Llista de bisbes de Tortosa
Aquesta llista de bisbes de Tortosa representa una recopilació dels titulars del Bisbat de Tortosa dels quals hi ha constància, ordenats de més antic a més recent.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Llista de bisbes de Tortosa · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Papa · Veure més »
Papa Urbà V
Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Papa Urbà V · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere I de Xipre
Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Pere I de Xipre · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Pisa · Veure més »
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Ramon Muntaner · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Regne de Sicília · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Regne de València · Veure més »
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і República de Pisa · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Roma · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Saragossa · Veure més »
Senescal de Barcelona
El senescal de Barcelona era el màxim oficial del Casal de Barcelona i tenia en les seves atribucions l'exercici del govern i la guerra.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Senescal de Barcelona · Veure més »
Senyoriu de Gandia
El senyoriu, senyoria o senyoratge de Gandia fou títol nobiliari concedit per Jaume II el Just al seu fill, l'infant Pere de Ribagorça, el 1323.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Senyoriu de Gandia · Veure més »
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 12 de maig · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1305 · Veure més »
1323
;Països Catalans.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1323 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1325 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1328 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1331 · Veure més »
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1332 · Veure més »
1333
Sense descripció.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1333 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1335 · Veure més »
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1341 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1353 · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1358 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1359 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1381 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1388 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1412 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1414 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 1416 · Veure més »
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і 20 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pere I d'Empúries, Pere IV de Ribagorça, Pere d’Aragó i d’Anjou, Ramon Berenguer de Prades.
