Taula de continguts
72 les relacions: Abu-Zayd, Alcanyís, Alforja, Andreu d'Albalat, Aragonès, Arquebisbat de Tarragona, Arxidiòcesi de València, Balaguer, Balànsiya, Barcelona, Benet d'Albalat, Benet de Rocabertí, Berenguer de Castellbisbal, Bisbat de Mallorca, Bisbat de Vic, Cambrils, Catedral de Tarragona, Catedral de València, Catolicisme, Concili, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Conveni de Tàrrega, Cortiella, Corts Catalanes, Cristianisme, Els Banys i Palaldà, Els Domenys, Església (arquitectura), Família benedictina, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gregori IX, Guillem de Montgrí, Innocenci IV, Jaume el Conqueridor, La Quadra dels Tascals, Les Borges del Camp, Lió, Lleida, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista d'emirs de Balansiya, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Lleida, Llista de comtes d'Urgell, Llista de topònims de Riudecols, Mesquita, Monestir, Monestir de Santa Maria de Bonrepòs, Papa, ... Ampliar l'índex (22 més) »
Abu-Zayd
Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.
Veure Pere d'Albalat і Abu-Zayd
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Veure Pere d'Albalat і Alcanyís
Alforja
Alforja (de l'àrab Alfurg o al-furga "obertura" o "separació", a causa de la seva situació en el coll que uneix Reus i el Camp amb el Priorat) és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Pere d'Albalat і Alforja
Andreu d'Albalat
Andreu d'Albalat, el seu nom en llatí medieval eclesiàstic va ser Andreas Albalatus fou bisbe de València des de 1248 a 1276.
Veure Pere d'Albalat і Andreu d'Albalat
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Pere d'Albalat і Aragonès
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Veure Pere d'Albalat і Arquebisbat de Tarragona
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Veure Pere d'Albalat і Arxidiòcesi de València
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Pere d'Albalat і Balaguer
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Veure Pere d'Albalat і Balànsiya
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Pere d'Albalat і Barcelona
Benet d'Albalat
''Entrada triomfal del rei Jaume I a la ciutat de València'', quadre de 1884 del pintor Fernando Richart Montesinos. '''Benet d'Albalat''' subjecta les regnes del cavall del rei. Escut de Benet d'Albalat Benet d'Albalat, noble i cavaller de Tarragona al servei de Jaume el Conqueridor.
Veure Pere d'Albalat і Benet d'Albalat
Benet de Rocabertí
Benet de Rocabertí (? 1200 - Tarragona 1268) va ser un sacerdot català, arquebisbe de Tarragona.
Veure Pere d'Albalat і Benet de Rocabertí
Berenguer de Castellbisbal
Berenguer de Castellbisbal (?- ciutat de Nàpols, 6 de febrer de 1254) fou un frare dominic que fou bisbe de Girona.
Veure Pere d'Albalat і Berenguer de Castellbisbal
Bisbat de Mallorca
El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.
Veure Pere d'Albalat і Bisbat de Mallorca
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Veure Pere d'Albalat і Bisbat de Vic
Cambrils
Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.
Veure Pere d'Albalat і Cambrils
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure Pere d'Albalat і Catedral de Tarragona
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Veure Pere d'Albalat і Catedral de València
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Pere d'Albalat і Catolicisme
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Veure Pere d'Albalat і Concili
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Veure Pere d'Albalat і Conquesta de la ciutat de Balansiya
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Veure Pere d'Albalat і Conquesta de Mallorca
Conveni de Tàrrega
El Conveni de Tàrrega signat per Jaume el Conqueridor i Ponç de Cabrera el 1236 establí que el Comtat d'Urgell esdevenia vassall del Comtat de Barcelona.
Veure Pere d'Albalat і Conveni de Tàrrega
Cortiella
Cortiella és un despoblat dins el terme d'Alforja, al Baix Camp.
Veure Pere d'Albalat і Cortiella
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Veure Pere d'Albalat і Corts Catalanes
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Pere d'Albalat і Cristianisme
Els Banys i Palaldà
Els Banys d'Arles i Palaldà, o, simplificadament, els Banys i Palaldà (o, oficialment i en francès Amélie-les-Bains-Palalda) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Pere d'Albalat і Els Banys i Palaldà
Els Domenys
Els Domenys o els Domenges és un despoblat de l'antic terme d'Alforja.
Veure Pere d'Albalat і Els Domenys
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Pere d'Albalat і Església (arquitectura)
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Veure Pere d'Albalat і Família benedictina
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Pere d'Albalat і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Pere d'Albalat і Gregori IX
Guillem de Montgrí
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.
Veure Pere d'Albalat і Guillem de Montgrí
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Veure Pere d'Albalat і Innocenci IV
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Pere d'Albalat і Jaume el Conqueridor
La Quadra dels Tascals
La Quadra dels Tascals és un antic nucli de població, actualment en terme de Botarell, que havia format part de la senyoria dels Arcs.
Veure Pere d'Albalat і La Quadra dels Tascals
Les Borges del Camp
Les Borges del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situada a l'extrem occidental del Camp de Tarragona, al peu dels contraforts de la Serra de la Mussara i les muntanyes de Prades.
Veure Pere d'Albalat і Les Borges del Camp
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Pere d'Albalat і Lió
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Pere d'Albalat і Lleida
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Veure Pere d'Albalat і Llista d'arquebisbes de Tarragona
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Veure Pere d'Albalat і Llista d'arquebisbes de Toledo
Llista d'emirs de Balansiya
A continuació, es presenta una llista de reis musulmans de la taifa de Balansiya, des de la caiguda del califat de Còrdova fins a la conquesta de Jaume I: Taifes a l'any 1031.
Veure Pere d'Albalat і Llista d'emirs de Balansiya
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Veure Pere d'Albalat і Llista de bisbes d'Urgell
Llista de bisbes de Lleida
Aquesta és la llista dels bisbes de Lleida, que recull els bisbes tan documentats com els que inclou l'episcopologi actual del bisbat.
Veure Pere d'Albalat і Llista de bisbes de Lleida
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Veure Pere d'Albalat і Llista de comtes d'Urgell
Llista de topònims de Riudecols
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Riudecols, al Baix Camp.
Veure Pere d'Albalat і Llista de topònims de Riudecols
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Pere d'Albalat і Mesquita
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Pere d'Albalat і Monestir
Monestir de Santa Maria de Bonrepòs
L'antic Monestir de Santa Maria de Bonrepòs o Monestir de Bonrepòs, actualment Mas de Sant Blai, fou una comunitat monàstica erigida a la Morera de Montsant (Priorat).
Veure Pere d'Albalat і Monestir de Santa Maria de Bonrepòs
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Pere d'Albalat і Papa
Patent de cors
Patent de cors francesa de 1809 Una patent de cors (del llatí cursus, 'carrera') era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutats estat pel qual el beneficiari (el corsari) obtenia llicència de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics d'aquells.
Veure Pere d'Albalat і Patent de cors
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure Pere d'Albalat і Pisa
Ponç de Vilamur
Ponç de Vilamur o Ponç de Vilamur i Pallars (?, ~1196 — ?, ~1257) fou un bisbe d'Urgell (1230-1255/1257).
Veure Pere d'Albalat і Ponç de Vilamur
Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell)
Ponç IV de Cabrera, III d'Àger, I d'Urgell, per conjunció: Ponç de Cabrera i Urgell (1216 - 1243) fou comte d'Urgell (1236-1243) i vescomte d'Àger (1229-1243).
Veure Pere d'Albalat і Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell)
Ramon de Torroella
Ramon de Torroella (Torroella de Montgrí, 1213 — Mallorca, 11 de juny de 1266) fou el primer bisbe efectiu de Mallorca.
Veure Pere d'Albalat і Ramon de Torroella
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Pere d'Albalat і Regne d'Aragó
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Pere d'Albalat і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Riudecols
Riudecols és un municipi de Catalunya situat al Camp de Tarragona, a la comarca del Baix Camp.
Veure Pere d'Albalat і Riudecols
Rodrigo Jiménez de Rada
Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès.
Veure Pere d'Albalat і Rodrigo Jiménez de Rada
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Pere d'Albalat і Roma
Sant Bernat Calvó
Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Pere d'Albalat і Sant Bernat Calvó
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Veure Pere d'Albalat і Sant Joan del Laterà
Setge de Xàtiva (1240)
El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.
Veure Pere d'Albalat і Setge de Xàtiva (1240)
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Pere d'Albalat і Tarragona
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Pere d'Albalat і Teologia
Trobes de mossèn Jaume Febrer
Les Trobes de mossèn Jaume Febrer és un poema que descriu els blasons de cavallers valencians, escrit teòricament al.
Veure Pere d'Albalat і Trobes de mossèn Jaume Febrer
Vinyols i els Arcs
Vinyols i els Arcs (del llatí Vineolis "a les vinyetes", referit al cultiu de la vinya) és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Pere d'Albalat і Vinyols i els Arcs
Visitador
Un visitador (del llatí visitator) en l'església catòlica és un clergue secular o regular carregat de visites d'inspecció o de reconeixement.
Veure Pere d'Albalat і Visitador
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Pere d'Albalat і 1237
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Veure Pere d'Albalat і 1238
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Pere d'Albalat і 1246
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Veure Pere d'Albalat і 1251