Accés més ràpid que el navegador!
192 les relacions: A Greek-English Lexicon, Acme, Aeci, Afrodita, Al·legoria, Alcmeó de Crotona, Alexandre d'Afrodísies, Anance, Anatomia, Anaxàgores, Anaxímenes, Anaximandre, Antiga Atenes, Antiga Grècia, Apol·lo, Apol·lodor d'Atenes, Apol·loni de Rodes, Aporia, Aquil·les, Aristòfanes, Aristòtil, Ateneu, Ateneu de Nàucratis, Atomisme, Èsquil, Èter (element), Èter (mitologia), Baruch Spinoza, Basili de Cesarea, Buit, Cambises II de Pèrsia, Cambridge University Press, Cas acusatiu, Cas datiu, Cílix (ceràmica), Cítara, Cízic, Cel, Celi Aurelià, Ceràmica de figures negres, Ceràmica de figures vermelles, Ciceró, Climent d'Alexandria, Colonització grega, Conjunció (gramàtica), Cosmologia, Damasci, Dècada del 500 aC, Dècada del 510 aC, Dècada del 520 aC, ..., Dècada del 530 aC, Dècada del 540 aC, Dècada del 570 aC, Demòcrit, Determinisme, Diògenes Laerci, Dice, Eclíptica, Els ocells (obra de teatre), Embriologia, Empèdocles, Eos, Epimènides (historiador), Eros (fill d'Ares), Escola de Milet, Escola eleàtica, Escola peripatètica, Esfera armil·lar, Espeusip, Estrabó, Eusebi de Cesarea, Faetont, Fedre (diàleg), Ferecides de Siros, Filolau, Filologia clàssica, Fisiologia, Floruit, Focea, Fondo de Cultura Económica, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Galè, Geografia d'Estrabó, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Grec antic, Grec homèric, Hades, Hèctor, Hèstia, Helíades, Heli, Heraclit, Heròdot, Hermann Alexander Diels, Hesíode, Hexàmetre, Hipòlit de Roma, Història de la Guerra del Peloponnès, Homer, Hores, Idealisme, Infinitiu, Jocs Olímpics, José Gaos, Lactanci, Leucip, Llatí, Lluna, Magna Grècia, Marina cartaginesa, Martin Heidegger, Melissos de Samos, Metafísica, Moires, Monisme, Muses, Museu Britànic, Nausica, Nàucratis, Neoplatonisme, Ocèan, Odisseu, Olimp, Ontologia, Orfeu, Orfisme, Oxford University Press, Paleografia, Panatenees, Parmènides (diàleg), Participi, Píndar, Percepció, Pitagòrics, Pitàgores, Plató, Plini el Vell, Plotí, Plutarc de Queronea, Positivisme, Presocràtics, Principi de raó suficient, Procle, Proemi, Pronom, Província de Salern, Quadriga, Raó, Raffaello Sanzio, Reducció a l'absurd, Renaixement, Sòcrates, Sòfocles, Sensació, Sext Empíric, Simplici (filòsof), Sirena, Sol, Suïdes, Subjecte (sintaxi), Tales de Milet, Tautologia (retòrica), Tàrtar (mitologia), Temis, Teodoret de Cir, Teofrast, Teogonia, Teologia natural, Terminus ante quem, Terra, Tondo, Troia, Trop (retòrica), Tucídides, Vèlia, Veritat, Via Làctia, Volci, Walther Kranz, Werner Jaeger, Xamanisme, Xenòfanes de Colofó, Zenó d'Èlea, Zeus, 399 aC, 430 aC, 440 aC, 450 aC, 468 aC, 469 aC, 475 aC, 490 aC. Ampliar l'índex (142 més) »
A Greek-English Lexicon
A Greek–English Lexicon ("Un diccionari grec-anglès") és una obra lexicogràfica estàndard del grec antic.
Nou!!: Parmènides і A Greek-English Lexicon · Veure més »
Acme
Publicitat d'una empresa real anomenada ACME, que venia encluses.Acme Corporation és una empresa fictícia que apareixeia als curtmetratges animats de Warner Brothers Looney Tunes, especialment els protagonitzats per Wile E. Coyote i el Correcamins, on els productes Acme eren un gag recurrent.
Nou!!: Parmènides і Acme · Veure més »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Parmènides і Aeci · Veure més »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Parmènides і Afrodita · Veure més »
Al·legoria
Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.
Nou!!: Parmènides і Al·legoria · Veure més »
Alcmeó de Crotona
Alcmeó de Crotona en grec antic, fou fill d'Amfiaraos i Eurífile i germà d'Amfíloc.
Nou!!: Parmènides і Alcmeó de Crotona · Veure més »
Alexandre d'Afrodísies
''Commentaria in Analytica priora Aristotelis'', 1549 Alexandre d'Afrodísies (en Alexander Aphrodisiensis) va ser un escriptor de l'antiga Grècia nascut a Afrodísias de Cària, que va viure al final del i començaments del.
Nou!!: Parmènides і Alexandre d'Afrodísies · Veure més »
Anance
Ananke de Gilbert Bayes. Anance (en grec antic ἀνάγκη), era, en mitologia grega, la Necessitat, la personificació de l'obligació absoluta, i de la força inevitable del destí.
Nou!!: Parmènides і Anance · Veure més »
Anatomia
''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.
Nou!!: Parmènides і Anatomia · Veure més »
Anaxàgores
Anaxàgores o Anaxàgoras (Anaxagoras, en Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.
Nou!!: Parmènides і Anaxàgores · Veure més »
Anaxímenes
Anaxímenes (en Ἀναξιμένης «Anaximénēs»; Milet, ca. 585 aC - ca. 524 aC) fou un filòsof presocràtic grec contemporani de Tales de Milet i Anaximandre.
Nou!!: Parmènides і Anaxímenes · Veure més »
Anaximandre
Anaximandre (en Ἀναξίμανδρος, «Anaxímandros») va ser un filòsof, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.
Nou!!: Parmènides і Anaximandre · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Parmènides і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Parmènides і Antiga Grècia · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Parmènides і Apol·lo · Veure més »
Apol·lodor d'Atenes
Apol·lodor d'Atenes, dit també el Gramàtic (Apollodorus), fou un gramàtic atenès, fill de cert Asclepíades i deixeble d'Aristarc de Samotràcia, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.
Nou!!: Parmènides і Apol·lodor d'Atenes · Veure més »
Apol·loni de Rodes
Apol·loni de Rodes (Ἀπολλώνιος ὁ Ῥόδιος; Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) va ser un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.
Nou!!: Parmènides і Apol·loni de Rodes · Veure més »
Aporia
Una aporia és una situació argumental en què s'arriba a un atzucac, com el d'afirmar i negar alhora el mateix enunciat.
Nou!!: Parmènides і Aporia · Veure més »
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Nou!!: Parmènides і Aquil·les · Veure més »
Aristòfanes
Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.
Nou!!: Parmènides і Aristòfanes · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Parmènides і Aristòtil · Veure més »
Ateneu
L'Ateneu de València Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.
Nou!!: Parmènides і Ateneu · Veure més »
Ateneu de Nàucratis
Ateneu (en; en) fou un gramàtic i literat natural de Nàucratis, una colònia grega a Egipte fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil.
Nou!!: Parmènides і Ateneu de Nàucratis · Veure més »
Atomisme
Demòcrit L'atomisme és un sistema filosòfic que considera que la natura està constituïfa per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir).
Nou!!: Parmènides і Atomisme · Veure més »
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Nou!!: Parmènides і Èsquil · Veure més »
Èter (element)
Lèter (del llatí Aether i, al seu torn, del grec αἰθήρ aithēr, 'substància etèria; part més alta del firmament') era el cinquè element clàssic, una hipotètica substància extremadament lleugera que es creia que ocupava tots els espais buits com un fluid.
Nou!!: Parmènides і Èter (element) · Veure més »
Èter (mitologia)
Èter, (en grec antic Αἰθήρ, Aizer), segons la mitologia grega, és la personificació del cel superior, on la llum és més pura que la part del cel més propera a la terra.
Nou!!: Parmènides і Èter (mitologia) · Veure més »
Baruch Spinoza
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.
Nou!!: Parmènides і Baruch Spinoza · Veure més »
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Nou!!: Parmènides і Basili de Cesarea · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Parmènides і Buit · Veure més »
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Nou!!: Parmènides і Cambises II de Pèrsia · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Parmènides і Cambridge University Press · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Parmènides і Cas acusatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Parmènides і Cas datiu · Veure més »
Cílix (ceràmica)
500 aC) del Museu Britànic, Londres Una cílix (en català també conegut com a cílica, del grec κύλιξ, 'copa') és una copa per a beure vi, amb un cos relativament poc profund i ample, aixecat sobre un peu i amb dues nanses disposades simètricament.
Nou!!: Parmènides і Cílix (ceràmica) · Veure més »
Cítara
La cítara és un instrument musical, o més aviat un conjunt molt gran i divers d'instruments musicals, de corda, pertanyents a la família dels instruments de corda polsada.
Nou!!: Parmènides і Cítara · Veure més »
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Nou!!: Parmènides і Cízic · Veure més »
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Nou!!: Parmènides і Cel · Veure més »
Celi Aurelià
Celi Aurelià (Cælius Aurelianus) va ser un metge romà d'època incerta: hi ha autors que el situen al i altres, com que no és mencionat per Galè, el fan nascut al.
Nou!!: Parmènides і Celi Aurelià · Veure més »
Ceràmica de figures negres
Recipient de ceràmica grega pertanyent a l'estil de figures negres. Al vestit d'Atena s'aprecien les incisions característiques d'aquest estil per a dibuixar els detalls, que queden en color clar sobre la pintura negra. La ceràmica de figures negres o ceràmica melanogràficaLèxic d'art, de Rosina Lajo, pàgs 77-78.
Nou!!: Parmènides і Ceràmica de figures negres · Veure més »
Ceràmica de figures vermelles
Exemple de ceràmica grega de l'estil dit "de figures vermelles". Es caracteritzen pel color vermellós dels dibuixos sobre fons negre La ceràmica de figures vermelles és un estil figuratiu de la ceràmica grega que va néixer a Atenes cap al 530 aC, substituint l'estil anterior, la ceràmica de figures negres, i que es va utilitzar fins al.
Nou!!: Parmènides і Ceràmica de figures vermelles · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Parmènides і Ciceró · Veure més »
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Nou!!: Parmènides і Climent d'Alexandria · Veure més »
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Nou!!: Parmènides і Colonització grega · Veure més »
Conjunció (gramàtica)
La conjunció és una de les categories gramaticals tradicionals.
Nou!!: Parmènides і Conjunció (gramàtica) · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Parmènides і Cosmologia · Veure més »
Damasci
Damasci conegut com el Sirià va ser un filòsof de Siría nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes.
Nou!!: Parmènides і Damasci · Veure més »
Dècada del 500 aC
Sense descripció.
Nou!!: Parmènides і Dècada del 500 aC · Veure més »
Dècada del 510 aC
Sense descripció.
Nou!!: Parmènides і Dècada del 510 aC · Veure més »
Dècada del 520 aC
Sense descripció.
Nou!!: Parmènides і Dècada del 520 aC · Veure més »
Dècada del 530 aC
Sense descripció.
Nou!!: Parmènides і Dècada del 530 aC · Veure més »
Dècada del 540 aC
Sense descripció.
Nou!!: Parmènides і Dècada del 540 aC · Veure més »
Dècada del 570 aC
Sense descripció.
Nou!!: Parmènides і Dècada del 570 aC · Veure més »
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Nou!!: Parmènides і Demòcrit · Veure més »
Determinisme
En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.
Nou!!: Parmènides і Determinisme · Veure més »
Diògenes Laerci
Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.
Nou!!: Parmènides і Diògenes Laerci · Veure més »
Dice
Dice (Δίκη Díkē; 'justícia') va ser una de les Hores.
Nou!!: Parmènides і Dice · Veure més »
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Nou!!: Parmènides і Eclíptica · Veure més »
Els ocells (obra de teatre)
Teatre de Dionís al peu de l'Acròpolis. S'hi representaven les comèdies aristofàniques Els ocells (en grec antic: Ὄρνιθες) és una comèdia escrita per Aristòfanes.
Nou!!: Parmènides і Els ocells (obra de teatre) · Veure més »
Embriologia
L'embriologia és la branca de la biologia del desenvolupament que estudia els embrions animals i la seva morfogènesi.
Nou!!: Parmènides і Embriologia · Veure més »
Empèdocles
Empèdocles（Ἐμπεδοκλῆς, Empedoklḗs; Acragant, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.
Nou!!: Parmènides і Empèdocles · Veure més »
Eos
En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.
Nou!!: Parmènides і Eos · Veure més »
Epimènides (historiador)
Epimènides (en llatí Epimenides, en grec antic Ἐπιμενίδης) fou un historiador grec que va escriure una Història de Rodes en dialecte dòric.
Nou!!: Parmènides і Epimènides (historiador) · Veure més »
Eros (fill d'Ares)
Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.
Nou!!: Parmènides і Eros (fill d'Ares) · Veure més »
Escola de Milet
Localització geogràfica de Milet a la costa oest d'Anatòlia Lescola de Milet també anomenada Escola jònica per incloure posteriorment altres pensadors, va ser una escola de pensament fundada al a la ciutat jònica de Milet, a la costa egea d'Anatòlia, i representada pels filòsofs Tales de Milet, Anaximandre i Anaxímenes.
Nou!!: Parmènides і Escola de Milet · Veure més »
Escola eleàtica
Zenó mostra les portes a la veritat i la falsedat (Veritas et Falsitas). Fresc a la Biblioteca de l'Escorial, Madrid. Lescola eleàtica va ser una escola de filosofia que existí sobretot el anomenada així perquè va néixer i es va desenvolupar a la ciutat d'Èlea, a la Magna Grècia.
Nou!!: Parmènides і Escola eleàtica · Veure més »
Escola peripatètica
Escola d'Aristòtil, de Gustav Adolph Spangenberg L'escola peripatètica va ser una escola de filosofia de l'antiga Grècia que, bàsicament, seguia la doctrina d'Aristòtil, el seu fundador.
Nou!!: Parmènides і Escola peripatètica · Veure més »
Esfera armil·lar
Una esfera armil·lar és un instrument astronòmic format per cèrcols (anomenats armil·les) que representen els cercles més importants que es poden considerar sobre l'esfera celeste.
Nou!!: Parmènides і Esfera armil·lar · Veure més »
Espeusip
Espeusip (Speusippus; entre els anys 393 aC i 339 aC) va ser un filòsof grec deixeble de Plató, nadiu d'Atenes i fill d'Eurimedó i Potona, la germana de Plató.
Nou!!: Parmènides і Espeusip · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Parmènides і Estrabó · Veure més »
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Nou!!: Parmènides і Eusebi de Cesarea · Veure més »
Faetont
''La caiguda de '''Faetont''''', relleu en marbre de Simone Mosca, Museu Bode, Berlín Segons la mitologia grega, Faetont (en grec antic Φαέθων) o també Faetó, va ser un heroi, fill d'Hèlios, el Sol, i de l'oceànida Clímene (encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).
Nou!!: Parmènides і Faetont · Veure més »
Fedre (diàleg)
Plató a la Glyptothek de Múnic Fedre és un diàleg platònic posterior a La República que presenta moltes afinitats temàtiques amb El convit.
Nou!!: Parmènides і Fedre (diàleg) · Veure més »
Ferecides de Siros
Ferecides de Siros (Pherekýdēs), fill de Babis, va ser un filòsof grec, escriptor i endeví, nadiu de l'illa de Siros, a despit que alguns pensin que és un error per "Síria" o "Assíria".
Nou!!: Parmènides і Ferecides de Siros · Veure més »
Filolau
Filolau (Φιλόλαoς, Philólaos; Crotona, vers 480 aC) fou un matemàtic i filòsof pitagòric grec.
Nou!!: Parmènides і Filolau · Veure més »
Filologia clàssica
La filologia clàssica és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de les llengües clàssiques, especialment del llatí i del grec antic i del textos que s'hi escrigueren.
Nou!!: Parmènides і Filologia clàssica · Veure més »
Fisiologia
La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).
Nou!!: Parmènides і Fisiologia · Veure més »
Floruit
Floruit (sovint abreujat «fl.» o, ocasionalment, «flor.», sense cursiva) és un mot llatí que es refereix a un període durant el qual es té la certesa que una persona, una escola o un moviment estava en actiu.
Nou!!: Parmènides і Floruit · Veure més »
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Nou!!: Parmènides і Focea · Veure més »
Fondo de Cultura Económica
El Fondo de Cultura Económica de México és un grup editorial en castellà, el més important de Mèxic.
Nou!!: Parmènides і Fondo de Cultura Económica · Veure més »
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Nou!!: Parmènides і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Nou!!: Parmènides і Galè · Veure més »
Geografia d'Estrabó
La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà.
Nou!!: Parmènides і Geografia d'Estrabó · Veure més »
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Nou!!: Parmènides і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Parmènides і Grec antic · Veure més »
Grec homèric
El grec homèric és la forma de grec antic que va usar Homer a la Ilíada i l'Odissea.
Nou!!: Parmènides і Grec homèric · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Parmènides і Hades · Veure més »
Hèctor
Hèctor s'acomiada d'Andròmaca i d'Astíanax. Albert Maignan En la mitologia grega, Hèctor (en grec antic Ἕκτωρ) era príncep de Troia i un dels herois que van lluitar en la Guerra de Troia.
Nou!!: Parmènides і Hèctor · Veure més »
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Nou!!: Parmènides і Hèstia · Veure més »
Helíades
Els Helíades i les Helíades (en grec antic Ἡλιάδες) són els fills i les filles d'Hèlios, el Sol.
Nou!!: Parmènides і Helíades · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Parmènides і Heli · Veure més »
Heraclit
Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Parmènides і Heraclit · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Parmènides і Heròdot · Veure més »
Hermann Alexander Diels
Hermann Alexander Diels (Biebrich, barri de Wiesbaden, 18 de maig de 1848 - Berlin-Dahlem 4 de juny de 1922), filòleg hel·lenista i historiador de filosofia especialitzat en filòsofs presocràtics, pare del botànic Friedrich Ludwig Emil Diels.
Nou!!: Parmènides і Hermann Alexander Diels · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Parmènides і Hesíode · Veure més »
Hexàmetre
Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.
Nou!!: Parmènides і Hexàmetre · Veure més »
Hipòlit de Roma
Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.
Nou!!: Parmènides і Hipòlit de Roma · Veure més »
Història de la Guerra del Peloponnès
Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.
Nou!!: Parmènides і Història de la Guerra del Peloponnès · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Parmènides і Homer · Veure més »
Hores
Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.
Nou!!: Parmènides і Hores · Veure més »
Idealisme
L'idealisme en filosofia és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.
Nou!!: Parmènides і Idealisme · Veure més »
Infinitiu
L'infinitiu és una de les formes verbals no finites o no personals del verb.
Nou!!: Parmènides і Infinitiu · Veure més »
Jocs Olímpics
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern.
Nou!!: Parmènides і Jocs Olímpics · Veure més »
José Gaos
José Gaos i González Pola (Gijón, Espanya, 26 de desembre de 1900 - Mèxic D.F., 10 de juny de 1969) va ser un filòsof espanyol, exiliat o "transterrat" (com ell mateix es va denominar) a Mèxic després de la Guerra Civil Espanyola.
Nou!!: Parmènides і José Gaos · Veure més »
Lactanci
Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.
Nou!!: Parmènides і Lactanci · Veure més »
Leucip
Leucip (Leucippus) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.
Nou!!: Parmènides і Leucip · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Parmènides і Llatí · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Parmènides і Lluna · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Parmènides і Magna Grècia · Veure més »
Marina cartaginesa
Imperi marítim cartaginès. La marina cartaginesa era en el seu moment d'esplendor la més potent del món conegut.
Nou!!: Parmènides і Marina cartaginesa · Veure més »
Martin Heidegger
Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/); (1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del.
Nou!!: Parmènides і Martin Heidegger · Veure més »
Melissos de Samos
Melissos de Samos fou un filòsof de l'escola d'Elea i almirall de Samos, que visqué al.
Nou!!: Parmènides і Melissos de Samos · Veure més »
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Nou!!: Parmènides і Metafísica · Veure més »
Moires
Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.
Nou!!: Parmènides і Moires · Veure més »
Monisme
El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria, i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arque o substància primària anterior a les seves parts.
Nou!!: Parmènides і Monisme · Veure més »
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Nou!!: Parmènides і Muses · Veure més »
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Nou!!: Parmènides і Museu Britànic · Veure més »
Nausica
'''Odisseu i Nausica''' — de Charles Gleyre En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté.
Nou!!: Parmènides і Nausica · Veure més »
Nàucratis
Nàucratis fou una colònia grega fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil a Egipte, entre Memfis i Alexandria, propera a Sais.
Nou!!: Parmènides і Nàucratis · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Parmènides і Neoplatonisme · Veure més »
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Nou!!: Parmènides і Ocèan · Veure més »
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Nou!!: Parmènides і Odisseu · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Parmènides і Olimp · Veure més »
Ontologia
Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.
Nou!!: Parmènides і Ontologia · Veure més »
Orfeu
Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.
Nou!!: Parmènides і Orfeu · Veure més »
Orfisme
Orfeu toca la lira entre els tracis Lorfisme (en grec antic Ὀρφικά 'orfiká') va ser un moviment religiós mistèric de l'antiga Grècia, que es remunta almenys al o. La seva fundació es va atribuir al mític poeta i músic Orfeu (fill de la musa Cal·líope), que en els seus himnes (Himnes òrfics) narra el nucli mític de la creença.
Nou!!: Parmènides і Orfisme · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Parmènides і Oxford University Press · Veure més »
Paleografia
La paleografia (del grec "escriptura antiga") és una ciència auxiliar de la història que estudia les escriptures (història de l'escriptura) i, en concret, l'origen i l'evolució de les formes dels signes gràfics, de cara a poder interpretar bé els documents escrits.
Nou!!: Parmènides і Paleografia · Veure més »
Panatenees
Representació de les Panatenees en un vas grec Les Panatenees (en grec antic τὰ Παναθήναια) era el més gran festival de l'Àtica en honor d'Atena Pòlias, protectora de la ciutat.
Nou!!: Parmènides і Panatenees · Veure més »
Parmènides (diàleg)
Parmènides és un dels diàlegs de Plató.
Nou!!: Parmènides і Parmènides (diàleg) · Veure més »
Participi
El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.
Nou!!: Parmènides і Participi · Veure més »
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Nou!!: Parmènides і Píndar · Veure més »
Percepció
La percepció, dins del sistema general de processament de la informació, o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.
Nou!!: Parmènides і Percepció · Veure més »
Pitagòrics
Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.
Nou!!: Parmènides і Pitagòrics · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Parmènides і Pitàgores · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Parmènides і Plató · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Parmènides і Plini el Vell · Veure més »
Plotí
Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.
Nou!!: Parmènides і Plotí · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Parmènides і Plutarc de Queronea · Veure més »
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
Nou!!: Parmènides і Positivisme · Veure més »
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Nou!!: Parmènides і Presocràtics · Veure més »
Principi de raó suficient
El principi de raó suficient és un principi filosòfic segons el qual tot el que passa té una raó suficient per a ser així i no d'una altra manera; en altres paraules, tot té una explicació suficient.
Nou!!: Parmènides і Principi de raó suficient · Veure més »
Procle
Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.
Nou!!: Parmènides і Procle · Veure més »
Proemi
S'anomena proemi el preludi d'un cant, exordi d'un discurs o preàmbul d'una obra.
Nou!!: Parmènides і Proemi · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Parmènides і Pronom · Veure més »
Província de Salern
La Província de Salern és una província que forma part de la regió de Campània a Itàlia.
Nou!!: Parmènides і Província de Salern · Veure més »
Quadriga
Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.
Nou!!: Parmènides і Quadriga · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Parmènides і Raó · Veure més »
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Nou!!: Parmènides і Raffaello Sanzio · Veure més »
Reducció a l'absurd
En matemàtica, la demostració per contradicció o per reducció a l'absurd (o en llatí, reductio ad absurdum) és un mètode indirecte.
Nou!!: Parmènides і Reducció a l'absurd · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Parmènides і Renaixement · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: Parmènides і Sòcrates · Veure més »
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Nou!!: Parmènides і Sòfocles · Veure més »
Sensació
La sensació és la impressió que produeixen les coses per mitjà dels sentits i que arriba al sistema nerviós central, és l'encarregada de donar resposta immediata als òrgans dels sentits enfront de l'estímul que rep d'estos, i d'altra banda, la percepció serà la interpretació de les mencionades sensacions a l'atribuir-los no sols significat sinó també organitzar-les.
Nou!!: Parmènides і Sensació · Veure més »
Sext Empíric
Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el.
Nou!!: Parmènides і Sext Empíric · Veure més »
Simplici (filòsof)
Simplici (Simplicius) va ser un filòsof grec nadiu de Cilícia deixeble d'Ammoni a Alexandria.
Nou!!: Parmènides і Simplici (filòsof) · Veure més »
Sirena
Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.
Nou!!: Parmènides і Sirena · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Parmènides і Sol · Veure més »
Suïdes
Suïdes va ser un lexicògraf grec del.
Nou!!: Parmènides і Suïdes · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Parmènides і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Nou!!: Parmènides і Tales de Milet · Veure més »
Tautologia (retòrica)
La tautologia és una figura de dicció que consisteix en l'ús de diferents paraules per expressar un idèntic significat.
Nou!!: Parmènides і Tautologia (retòrica) · Veure més »
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Nou!!: Parmènides і Tàrtar (mitologia) · Veure més »
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Nou!!: Parmènides і Temis · Veure més »
Teodoret de Cir
Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Nou!!: Parmènides і Teodoret de Cir · Veure més »
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Nou!!: Parmènides і Teofrast · Veure més »
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Nou!!: Parmènides і Teogonia · Veure més »
Teologia natural
La teologia natural, també anomenada teologia racional, és l'intent de trobar proves de Déu sense recorre a cap revelació sobrenatural.
Nou!!: Parmènides і Teologia natural · Veure més »
Terminus ante quem
En arqueologia, filologia i altres disciplines, quan es requereix estimar la data o datació relativa d'un objecte, els experts es valen de diversos mètodes que tenen per finalitat establir un lapse delimitat per dates.
Nou!!: Parmènides і Terminus ante quem · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Parmènides і Terra · Veure més »
Tondo
''Verge del Magníficat'', un tondo de Botticelli El tondo és una composició pictòrica que està realitzada en forma de disc, i no en rectangle, com és tradicional.
Nou!!: Parmènides і Tondo · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Parmènides і Troia · Veure més »
Trop (retòrica)
Un trop del grec τρόπος - tropos "Gir, direcció, camí", relacionats amb l'arrel del verb τρέπειν (trepein), "girar, dirigir, alterar, canviar"., és un ornament que fa que el llenguatge s'allunyi de l'ordinari.
Nou!!: Parmènides і Trop (retòrica) · Veure més »
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Nou!!: Parmènides і Tucídides · Veure més »
Vèlia
Vèlia o Èlea (Velia, en Ἐλέα o Ὑέλη; gentilici: Veliensis, en Ἐλεάτης o Ὑελήτης, en català elèata o velienc) era una ciutat de la Magna Grècia, una de les principals colònies gregues d'Itàlia a la vora de la mar Tirrena, entre Posidònia i Pixos.
Nou!!: Parmènides і Vèlia · Veure més »
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Nou!!: Parmènides і Veritat · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Parmènides і Via Làctia · Veure més »
Volci
Volci va ser una ciutat d'Etrúria situada en una plana a la riba dreta del riu Armina (avui Fiora), a uns 15 km de la desembocadura.
Nou!!: Parmènides і Volci · Veure més »
Walther Kranz
Walther Kranz (23 de novembre de 1884, Georgsmarienhütte – 18 de setembre de 1960, Bonn) va ser doctor en filologia clàssica i historiador de la filosofia antiga d'occident.
Nou!!: Parmènides і Walther Kranz · Veure més »
Werner Jaeger
fou un filòleg clàssic alemany.
Nou!!: Parmènides і Werner Jaeger · Veure més »
Xamanisme
El xamanisme és un conjunt de creences i pràctiques tradicionals centrades en la comunicació amb el món dels esperits.
Nou!!: Parmènides і Xamanisme · Veure més »
Xenòfanes de Colofó
Xenòfanes (en Xenophanes; vers 570 aC - 475 aC) va ser un poeta i filòsof de l'antiga Grècia nadiu de Colofó.
Nou!!: Parmènides і Xenòfanes de Colofó · Veure més »
Zenó d'Èlea
Zenó d'Èlea (Zenon; 490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Èlea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Èlea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.
Nou!!: Parmènides і Zenó d'Èlea · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Parmènides і Zeus · Veure més »
399 aC
El 399 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Parmènides і 399 aC · Veure més »
430 aC
El 430 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Parmènides і 430 aC · Veure més »
440 aC
El 440 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Parmènides і 440 aC · Veure més »
450 aC
El 450 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Parmènides і 450 aC · Veure més »
468 aC
Sense descripció.
Nou!!: Parmènides і 468 aC · Veure més »
469 aC
Sense descripció.
Nou!!: Parmènides і 469 aC · Veure més »
475 aC
Sense descripció.
Nou!!: Parmènides і 475 aC · Veure més »
490 aC
El 490 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Parmènides і 490 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Parmènides d'Elea, Parmènides d’Elea.
