Taula de continguts
68 les relacions: Andrea Palladio, Aqüeducte Carolí, Àngels i dimonis (pel·lícula), Àustria, Barroc, Benet XIV, Benito Mussolini, Bernardo Tanucci, Carles III d'Espanya, Caserta, Ciutat del Vaticà, Classicisme, Claudio Monteverdi, Congrés de Viena, Despotisme il·lustrat, Dinastia borbònica, Dinastia Savoia, El codi Da Vinci, Estats Pontificis, Estils pompeians, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran VI d'Espanya, Florència, França, George Lucas, Guerra de Successió Espanyola, Hèrcules Farnese, Il·lustració, Jardí anglès, Jardí italià, Jeffrey Jacob Abrams, Josep Bonaparte, Joseph Banks, Luigi Vanvitelli, Maria Antonieta d'Àustria, Missió: Impossible III, Napoleó Bonaparte, Nàpols, Neoclassicisme, Nicola Salvi, Oscar Luigi Scalfaro, Pactes de Família, Palau de Capodimonte, Palau de Versalles, Palau del Buen Retiro, Palau Reial d'Aranjuez, Palau Reial de Madrid, Palau Reial de Nàpols, Palau Reial de Portici, Peterhof, ... Ampliar l'índex (18 més) »
Andrea Palladio
Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.
Veure Palau Reial de Caserta і Andrea Palladio
Aqüeducte Carolí
LAqüeducte Carolí o aqüeducte de Vanvitelli és l'aqüeducte que proporcionava l'aigua al Palau Reial de Caserta, (província de Caserta) prenent l'aigua de les fonts de la muntanya Taburno i transportant-la al llarg d'un traçament que discorre, en la seva major part enterrat, al llarg de 38 quilòmetres i que alimenta també el complex de San Leucio.
Veure Palau Reial de Caserta і Aqüeducte Carolí
Àngels i dimonis (pel·lícula)
Àngels i dimonis (en anglès, Angels & Demons) és una pel·lícula que s'estrenà als Estats Units i a Espanya el 15 de maig de 2009, basada en la novel·la Àngels i dimonis de Dan Brown.
Veure Palau Reial de Caserta і Àngels i dimonis (pel·lícula)
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Palau Reial de Caserta і Àustria
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Palau Reial de Caserta і Barroc
Benet XIV
Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.
Veure Palau Reial de Caserta і Benet XIV
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Veure Palau Reial de Caserta і Benito Mussolini
Bernardo Tanucci
miniatura Bernardo Tanucci (20 de febrer, 1698 - 29 d'abril, de 1783) era un estadista italià, que donava govern instruït al Regne de les Dues Sicílies de Carles III d'Espanya i al seu fill Ferran I de les Dues Sicílies.
Veure Palau Reial de Caserta і Bernardo Tanucci
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Palau Reial de Caserta і Carles III d'Espanya
Caserta
Caserta és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la província de Caserta.
Veure Palau Reial de Caserta і Caserta
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Palau Reial de Caserta і Ciutat del Vaticà
Classicisme
Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.
Veure Palau Reial de Caserta і Classicisme
Claudio Monteverdi
Claudio Giovanni Antonio Monteverdi (Cremona, Llombardia, 15 de maig de 1567- 29 de novembre de 1643) va ser un compositor, cantor, gambista i mestre de capella italià.
Veure Palau Reial de Caserta і Claudio Monteverdi
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Palau Reial de Caserta і Congrés de Viena
Despotisme il·lustrat
Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.
Veure Palau Reial de Caserta і Despotisme il·lustrat
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Palau Reial de Caserta і Dinastia borbònica
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Veure Palau Reial de Caserta і Dinastia Savoia
El codi Da Vinci
El codi Da Vinci és una novel·la de misteri, pertanyent a la literatura popular, escrita per Dan Brown i publicada per primera vegada per Random House el 2003.
Veure Palau Reial de Caserta і El codi Da Vinci
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Palau Reial de Caserta і Estats Pontificis
Estils pompeians
vil·la dels Misteris Els estils pompeians són els referits a la pintura de les parets de les cases de Pompeia del període comprès entre el final del i l'any 79 de la nostra era i, en general, són extensibles a tota la pintura mural romana d'aquella època.
Veure Palau Reial de Caserta і Estils pompeians
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Veure Palau Reial de Caserta і Ferran I de les Dues Sicílies
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Veure Palau Reial de Caserta і Ferran VI d'Espanya
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Palau Reial de Caserta і Florència
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Palau Reial de Caserta і França
George Lucas
George Walton Lucas, Jr. (Modesto, Califòrnia, 14 de maig de 1944) és un llicenciat en cinema per la Universitat del Sud de Califòrnia i director, productor i guionista estatunidenc creador del reeixit fenomen fílmic de La Guerra de les Galàxies (Star Wars) i posteriorment dIndiana Jones, com a productor.
Veure Palau Reial de Caserta і George Lucas
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Palau Reial de Caserta і Guerra de Successió Espanyola
Hèrcules Farnese
LHèrcules Farnese (o Hèracles Farnese) és una còpia romana de marbre de començament del, obra d'un tal Glicó, de l'escultura original de bronze creada per Lisip al.
Veure Palau Reial de Caserta і Hèrcules Farnese
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Palau Reial de Caserta і Il·lustració
Jardí anglès
El jardí anglès, o millor jardí a l'anglesa, amb les seves formes irregulars, és sovint oposat al «jardí francès», del qual pren el contrapunt estèticament i simbòlica.
Veure Palau Reial de Caserta і Jardí anglès
Jardí italià
Jardí italià del Château d'Ambleville (França) El jardí italià o jardí a la italiana (Giardino all'italiana) neix sobre els turons que voregen l'Arno, a la regió de Florència, al començament del Renaixement italià, inspirat pels jardins romans i napolitans i sintetitzant llurs noves maneres.
Veure Palau Reial de Caserta і Jardí italià
Jeffrey Jacob Abrams
Jeffrey Jacob Abrams (Nova York, 27 de juny del 1966) és un productor, guionista, actor, compositor i director de cinema i televisió estatunidenc.
Veure Palau Reial de Caserta і Jeffrey Jacob Abrams
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Veure Palau Reial de Caserta і Josep Bonaparte
Joseph Banks
Sir Joseph Banks, 1er.Baronet (Londres, 13 de febrer de 1743 - 19 de juny de 1820), va ser un naturalista, explorador i botànic anglès que va viatjar junt amb James Cook al seu primer gran viatge (1768- 1771).
Veure Palau Reial de Caserta і Joseph Banks
Luigi Vanvitelli
Luigi Vanvitelli (Nàpols, 12 de maig de 1700 - Caserta, 1 de març de 1773) va ser un enginyer i arquitecte italià.
Veure Palau Reial de Caserta і Luigi Vanvitelli
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Veure Palau Reial de Caserta і Maria Antonieta d'Àustria
Missió: Impossible III
Missió: Impossible III a Ésadir (títol original en anglès: Mission: Impossible III) és una pel·lícula estatunidenca de l'any 2006 d'acció i espionatge, la pel·lícula va ser dirigida per JJ Abrams en el seu característic debut com a director, escrits per Abrams, Alex Kurtzman i Roberto Orci, i protagonitzant Tom Cruise, qui també va servir com a productor, en el paper d'un agent de l'IMF Ethan Hunt.
Veure Palau Reial de Caserta і Missió: Impossible III
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Palau Reial de Caserta і Napoleó Bonaparte
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Palau Reial de Caserta і Nàpols
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Veure Palau Reial de Caserta і Neoclassicisme
Nicola Salvi
va ser un arquitecte italià conegut per haver dissenyat la Fontana de Trevi.
Veure Palau Reial de Caserta і Nicola Salvi
Oscar Luigi Scalfaro
Oscar Luigi Scalfaro (AFI) (Novara, 1918 - Roma 2012) fou un polític italià, President de la República Italiana (1992-1999), membre del partit de la Democràcia Cristiana, (DC).
Veure Palau Reial de Caserta і Oscar Luigi Scalfaro
Pactes de Família
Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.
Veure Palau Reial de Caserta і Pactes de Família
Palau de Capodimonte
El palau de Capodimonte és un palau amb un parc annex situat a la zona de Capodimonte de Nàpols, Itàlia.
Veure Palau Reial de Caserta і Palau de Capodimonte
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Veure Palau Reial de Caserta і Palau de Versalles
Palau del Buen Retiro
El palau del Buen Retiro va ser un conjunt arquitectònic palatí de grans dimensions situat a la vila de Madrid, construït per Alonso Carbonel, probablement sota les idees de l'arquitecte italià Giovanni Battista Crescenzi, que va servir de segona residència i lloc d'esbarjo del rei Felip IV de Castella.
Veure Palau Reial de Caserta і Palau del Buen Retiro
Palau Reial d'Aranjuez
El Palau Reial d'Aranjuez és una de les residències de la Família Reial Espanyola.
Veure Palau Reial de Caserta і Palau Reial d'Aranjuez
Palau Reial de Madrid
El Palau Reial de Madrid és, amb 135 000 m² de superfície i més de 3418 habitacions, el palau més gran d'Europa.
Veure Palau Reial de Caserta і Palau Reial de Madrid
Palau Reial de Nàpols
El Palau Reial de Nàpols és un edifici històric situat a la plaça del Plebiscit, al centre històric de Nàpols.
Veure Palau Reial de Caserta і Palau Reial de Nàpols
Palau Reial de Portici
El palau reial de Portici (Reggia di Portici en italià) és un palau situat a la ciutat de Portici a la regió italiana de Campània.
Veure Palau Reial de Caserta і Palau Reial de Portici
Peterhof
Peterhof (en rus, Петергоф; Petergof) és una ciutat dins del districte Petrodvortsovi de la ciutat federal de Sant Petersburg a la riba meridional del golf de Finlàndia.
Veure Palau Reial de Caserta і Peterhof
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Veure Palau Reial de Caserta і Pompeia
Portici
Portici és un municipi de la Ciutat metropolitana de Nàpols a la Campània (Itàlia).
Veure Palau Reial de Caserta і Portici
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Palau Reial de Caserta і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Palau Reial de Caserta і Regne de Nàpols
República Partenopea
La República Partenopea o República Napolitana (en italià: Repubblica Partenopea o Repubblica Napoletana) fou un estat republicà instituït breument a la part continental del Regne de Nàpols l'any 1799 durant la invasió francesa de la península Itàlica, ajudada per moviments jacobins locals.
Veure Palau Reial de Caserta і República Partenopea
Rococó
Palau del Marqués de Dosaigües, a València, reformat a estil rococó en el segle XVIII El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.
Veure Palau Reial de Caserta і Rococó
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Palau Reial de Caserta і Roma
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Veure Palau Reial de Caserta і Seda
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Palau Reial de Caserta і Sicília
Star Wars Episode I: The Phantom Menace
Star Wars Episode I: The Phantom Menace (literalment en català Star Wars episodi I: L'amenaça fantasma) és una pel·lícula de ciència-ficció de l'any 1999 dirigida i escrita per George Lucas.
Veure Palau Reial de Caserta і Star Wars Episode I: The Phantom Menace
Star Wars episodi II: L'atac dels clons
Star Wars episodi II: L'atac dels clons (títol original en anglès: Star Wars Episode II: Attack of the Clones) és una pel·lícula de ciència-ficció de l'any 2002 dirigida per George Lucas i escrita per ell mateix i Jonathan Hales.
Veure Palau Reial de Caserta і Star Wars episodi II: L'atac dels clons
Teatro San Carlo
El Real Teatro di San Carlo (en napolità: Rial Triato 'e San Carlo), més conegut com el Teatro San Carlo, és el teatre d'òpera de Nàpols, un dels més antics en funcionament ininterromput des de la seva fundació.
Veure Palau Reial de Caserta і Teatro San Carlo
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Palau Reial de Caserta і UNESCO
Víctor Manuel III d'Itàlia
Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.
Veure Palau Reial de Caserta і Víctor Manuel III d'Itàlia
Versalles
Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.
Veure Palau Reial de Caserta і Versalles
Vesuvi
El Vesuvi (en Vesuvio; en Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), situada a uns 12 km al sud-est de Nàpols.
Veure Palau Reial de Caserta і Vesuvi
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Palau Reial de Caserta і 1752
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Veure Palau Reial de Caserta і 20 de gener
També conegut com Palau de Caserta.