Taula de continguts
37 les relacions: Adam, Antic Testament, Ascetisme, Bíblia, Caín, Caïnites, Cristianisme, Déu, Demiürg, Diable, Egipte, Encratit, Epifani I de Constància, Eucaristia, Eva, Gnosi, Gnosticisme, Ireneu de Lió, Isis, Jahvè (nom propi de Déu), Manuscrits de Nag Hammadi, Misantropia, Missa, Mitologia, Naasens, Orígenes, Orient, Pare de l'Església, Sant Hipòlit, Síria, Secta, Serps, Set (Gènesi), Setians, Tacià, Valentí Gnòstic, 100.
- Gnòstics
Adam
Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.
Veure Ofites і Adam
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Veure Ofites і Antic Testament
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Veure Ofites і Ascetisme
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Ofites і Bíblia
Caín
s) Caín, segons l'Antic Testament, fou la primera persona nascuda i no pas creada, puix que era fill d'Adam i Eva, el primer home i la primera dona.
Veure Ofites і Caín
Caïnites
Els caïnites eren una branca dels ofites, situada també al, que venerava Caín per ser un reprovat del Déu dels jueus.
Veure Ofites і Caïnites
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Ofites і Cristianisme
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Ofites і Déu
Demiürg
Demiürg, déu creador amb cara de lleó. El demiürg (en grec significa "artesà"), en la filosofia idealista de Plató, és considerat un déu creador del cosmos.
Veure Ofites і Demiürg
Diable
Representació del Diable com es veu en el ''Còdex Gigas''. Diables - un detall del fresc del Monestir de RilaEl diable(en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb ''διαβάλλω'' « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.
Veure Ofites і Diable
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Ofites і Egipte
Encratit
Encratit és el membre de la secta dels encratits (del grec Εγκράτεους Enkrateus que vol dir "abstinents" o persones que practiquen la continència).
Veure Ofites і Encratit
Epifani I de Constància
Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església.
Veure Ofites і Epifani I de Constància
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Veure Ofites і Eucaristia
Eva
Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.
Veure Ofites і Eva
Gnosi
La gnosi (del grec γνῶσις gnōsis, 'coneixement') és la coneixença espiritual intuïtiva i perfecta, adquirida per mitjà d'una experimentació interna directa, i que proporciona una comprensió transcendental i aperceptiva.
Veure Ofites і Gnosi
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Veure Ofites і Gnosticisme
Ireneu de Lió
va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.
Veure Ofites і Ireneu de Lió
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Veure Ofites і Isis
Jahvè (nom propi de Déu)
tetragrama en els manuscrits del Mar Mort en hebreu antic Jahvè és una transliteració de la paraula hebrea יהוה, formada per quatre lletres.
Veure Ofites і Jahvè (nom propi de Déu)
Manuscrits de Nag Hammadi
Els Manuscrits de Nag Hammadi són una col·lecció de texts gnòstics dels primers cristians descoberts per uns pagesos de Nag Hammadi (Egipte) l'any 1945.
Veure Ofites і Manuscrits de Nag Hammadi
Misantropia
La misantropia és una tendència social i/o psicològica caracteritzada per una antipatia general cap a l'espècie humana.
Veure Ofites і Misantropia
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Veure Ofites і Missa
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Ofites і Mitologia
Naasens
Els Naasens (de l'hebreu נָחָשׁ na'asch.
Veure Ofites і Naasens
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Veure Ofites і Orígenes
Orient
Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).
Veure Ofites і Orient
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Veure Ofites і Pare de l'Església
Sant Hipòlit
* Hagiografies.
Veure Ofites і Sant Hipòlit
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Ofites і Síria
Secta
Catàleg de sectes presents a Anglaterra i altres nacions segons un document del 1647. Una secta és un subgrup d'un sistema de creences religioses, polítiques, o filosòfiques, habitualment procedent d'un grup més gran.
Veure Ofites і Secta
Serps
Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.
Veure Ofites і Serps
Set (Gènesi)
Set és el tercer fill d'Adam i Eva engendrat després de la mort d'Abel.
Veure Ofites і Set (Gènesi)
Setians
Els Setians van ser una secta religiosa, un grup de tendència gnòstica que va sorgir cap al segle II a la part oriental de l'Imperi Romà.
Veure Ofites і Setians
Tacià
Tacià (en llatí Tatianus, en grec Τατιανός) va ser un escriptor romà cristià del, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.
Veure Ofites і Tacià
Valentí Gnòstic
Valentí (Valentinus) fou un famós gnòstic i heresiarca egipci del.
Veure Ofites і Valentí Gnòstic
100
; Països Catalans.
Veure Ofites і 100
Vegeu també
Gnòstics
- Alogi
- Basilides d'Alexandria
- Bogomilisme
- Caïnites
- Carpòcrates
- Carpocracians
- Catarisme
- Cerdó
- Cerint
- Dositeu de Samaria
- Drusos
- Encratit
- Epífanes (gnòstic)
- Euquites
- Heracleó (gnòstic)
- Luci Carí
- Mandeisme
- Maniqueisme
- Marc el Mag
- Marcel·lina (gnòstica)
- Marció
- Menandre (gnòstic)
- Ofites
- Ptolemeu (gnòstic)
- Setians
- Simó el Mag
- Teudas (gnòstic)
- Valentí Gnòstic
- Valentinians