Taula de continguts
24 les relacions: Adam, Adversus haereses, Ankara, Cilícia, Eucaristia, Evangeli, Fets dels Apòstols, Galàcia, Grec koiné, Hèrmies Sozomen, Ireneu de Lió, Isàuria, Julià l'Apòstata, Justí el Màrtir, Maniqueisme, Marció, Pamfília, Pisídia, Regió de Frígia, Saturní (gnòstic), Tacià, Teodosi I el Gran, Valentinians, 382.
- Gnòstics
Adam
Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.
Veure Encratit і Adam
Adversus haereses
Adversus haereses (Contra les heretgies) és una obra de cinc volums escrita per Ireneu de Lió al.
Veure Encratit і Adversus haereses
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Veure Encratit і Ankara
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Encratit і Cilícia
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Veure Encratit і Eucaristia
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Veure Encratit і Evangeli
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Veure Encratit і Fets dels Apòstols
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Encratit і Galàcia
Grec koiné
El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.
Veure Encratit і Grec koiné
Hèrmies Sozomen
Salamini Hermies Sozòmenos o Salamanes Hermies Sozomen (en llatí Salaminius Hermeias Sozomenus o Salamanes Hermeias Sozemenus, en grec) (vers 400-450) fou un historiador de l'església.
Veure Encratit і Hèrmies Sozomen
Ireneu de Lió
va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.
Veure Encratit і Ireneu de Lió
Isàuria
Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.
Veure Encratit і Isàuria
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Encratit і Julià l'Apòstata
Justí el Màrtir
Justí (Iustinus) (Flàvia Neàpolis, actual Nablus, c. 100 - Roma, c. 165), també anomenat Justí Màrtir i Justí el Filòsof, fou un dels primers apologistes cristians.
Veure Encratit і Justí el Màrtir
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Veure Encratit і Maniqueisme
Marció
Marció (en Marcion, en Μαρκίων) va ser un famós heretge del, nascut al Pont, ben segur a Sinope.
Veure Encratit і Marció
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Veure Encratit і Pamfília
Pisídia
Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.
Veure Encratit і Pisídia
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Veure Encratit і Regió de Frígia
Saturní (gnòstic)
Saturní (o Satornil) fou un gnòstic sirià (s. II) de l'escola dualista, deixeble de Menandre i contemporani de Carpòcrates d'Alexandria i Basilides d'Alexandria.
Veure Encratit і Saturní (gnòstic)
Tacià
Tacià (en llatí Tatianus, en grec Τατιανός) va ser un escriptor romà cristià del, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.
Veure Encratit і Tacià
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Veure Encratit і Teodosi I el Gran
Valentinians
Els Valentinians van ser un dels principals moviments cristians gnòstics.
Veure Encratit і Valentinians
382
El 382 (CCCLXXXII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Encratit і 382
Vegeu també
Gnòstics
- Alogi
- Basilides d'Alexandria
- Bogomilisme
- Caïnites
- Carpòcrates
- Carpocracians
- Catarisme
- Cerdó
- Cerint
- Dositeu de Samaria
- Drusos
- Encratit
- Epífanes (gnòstic)
- Euquites
- Heracleó (gnòstic)
- Luci Carí
- Mandeisme
- Maniqueisme
- Marc el Mag
- Marcel·lina (gnòstica)
- Marció
- Menandre (gnòstic)
- Ofites
- Ptolemeu (gnòstic)
- Setians
- Simó el Mag
- Teudas (gnòstic)
- Valentí Gnòstic
- Valentinians
També conegut com Encratits.