Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Alemany, Alemany silesià, Alemanys ètnics, Alemanys de Polònia, Świętochłowice, Òder, Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Legnica, Baviera, Bielsko-Biała, Bohèmia, Boleslau I de Polònia, Boleslau III de Polònia, Breslau, Bretislau I, Bytom, Carbó, Casimir II de Polònia, Casimir III, Chorzów, Dècada del 1970, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Jagelló, Dinastia Piast, Dinastia Premíslida, Enric el Barbut, Enric II el Pietós, Eslovàquia, Ferro, Gdańsk, Ginebra, Gliwice, Gran Moràvia, Gran Polònia, Guerra dels Set Anys, Guerres hussites, Imperi Alemany, Invasions bàrbares, Jastrzębie Zdrój, Joan el Cec, Katowice, Ladislau II de Polònia, Llengua materna, Lluís II d'Hongria, Maties Corví, Miecislau I de Polònia, Miecislau IV de Polònia, Mineria, Moràvia, Opole, ..., Ostrava, Ostsiedlung, Pesta Negra, Petita Polònia, Polans occidentals, Polònia, Polonès, Potsdam, Prússia Oriental, Primera Guerra Mundial, Província d'Alta Silèsia, Prudnik, Racibórz, Reforma Protestant, Regió d'Olomouc, Regió de Hlučín, Regió de Moràvia i Silèsia, Regne de Bohèmia, Regne de Polònia, Regne de Prússia, República Democràtica Alemanya, República Popular de Polònia, Ruda Śląska, Rudolf Virchow, Rybnik, Sacre Imperi Romanogermànic, Segona Guerra Mundial, Segona República Polonesa, Silèsia, Silèsia prussiana, Silesià, Sudets, Svatopluk I, Txèquia, Txec, Txecoslovàquia, Tychy, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Unió personal, Vístula, Voivodat, Voivodat d'Opole, Voivodat de la Baixa Silèsia, Voivodat de Silèsia, Vratislau I, Zabrze, 1172, 1202, 1281, 15 de maig, 1742, 1815, 906, 990. Ampliar l'índex (55 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Alta Silèsia і Alemany · Veure més »
Alemany silesià
Alemany silesià (Schläsche Sproache/Schläs'sche Sproche, Schlesisch), és una varietat lingüística de l'alemany parlada a Silèsia.
Nou!!: Alta Silèsia і Alemany silesià · Veure més »
Alemanys ètnics
Els alemanys ètnics (alemany: Volksdeutsche) o simplement alemanys són aquells que es consideren ètnicament alemanys però que no viuen a Alemanya, ni necessàriament tenen la seva ciutadania.
Nou!!: Alta Silèsia і Alemanys ètnics · Veure més »
Alemanys de Polònia
Els Alemanys de Polònia (alemany Deutsche Minderheit in Polen) és una minoria nacional de Polònia reconeguda legalment des de 1991.
Nou!!: Alta Silèsia і Alemanys de Polònia · Veure més »
Świętochłowice
Świętochłowice (pronunciat; en alemany: Schwientochlowitz) és un poble del sud de Polònia amb 55.000 habitants (2005).
Nou!!: Alta Silèsia і Świętochłowice · Veure més »
Òder
Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.
Nou!!: Alta Silèsia і Òder · Veure més »
Batalla de la Muntanya Blanca
La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Alta Silèsia і Batalla de la Muntanya Blanca · Veure més »
Batalla de Legnica
La batalla de Legnica (en polonès: Bitwa pod Legnicą) va tenir lloc prop de la ciutat del mateix nom a Silèsia el 9 d'abril de 1241.
Nou!!: Alta Silèsia і Batalla de Legnica · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Alta Silèsia і Baviera · Veure més »
Bielsko-Biała
Bielsko-Biała és una ciutat del sud de Polònia.
Nou!!: Alta Silèsia і Bielsko-Biała · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Alta Silèsia і Bohèmia · Veure més »
Boleslau I de Polònia
Boleslau I el Valent (en polonès: Bolesław I Chrobry; 966 o 967 - 17 de juny de 1025), en el passat també conegut com a Boleslau I el Gran (en polonès: Bolesław I Wielki), de la Dinastia Piast.
Nou!!: Alta Silèsia і Boleslau I de Polònia · Veure més »
Boleslau III de Polònia
Boleslau III el Bocatorta (en polonès: Bolesław III Krzywousty; 1085 - 1138) va ser duc de Polònia des de 1102.
Nou!!: Alta Silèsia і Boleslau III de Polònia · Veure més »
Breslau
Breslau, Wrocław,, Breslau, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí, és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).
Nou!!: Alta Silèsia і Breslau · Veure més »
Bretislau I
Il·lustració de la Crònica de Dalimil de principis del segle XIV Bretislau I — — 1002/1005–10 de gener del 1055), conegut com l'"Aquil·les Bohemi", de la casa del Dinastia Premíslida, fou Duc de Bohèmia des del 1035 fins a la seva mort. Bretislau segrestant la seva muller futura Judit de Schweinfurt d'un monestir, de la ''Crònica de Dalimil'' Bretislau es casà amb Judit, filla de marcgravi Enric de Schweinfurt. La Dinastia Premíslida desitjava confirmar la seva bona relació amb els Babenberg a través d'un matrimoni amb Judit el 1020. Judit era una núvia desitjable, però Oldřich només tingué un fill, Bretislav, de naixement il·legítim, per això complicà la perspectiva d'un matrimoni amb Judit nascuda d'alt llinatge. Bretislau solucionà el problema segrestant a Judit d'un monestir a Schweinfurt, tot i que mai va ser castigat per aquest crim.Herwig Wolfram, Conrad II, 990-1039: Emperor of Three Kingdoms, transl. Denise A. Kaiser, (The Pennsylvania State University Press, 2006), 226. Es casà amb Judit algun temps més tard. Els fills mascles dels que hi ha constància foren.
Nou!!: Alta Silèsia і Bretislau I · Veure més »
Bytom
Bytom (en alemany Beuthen) és la ciutat al sud de Polònia, amb 174.724 habitants (2013).
Nou!!: Alta Silèsia і Bytom · Veure més »
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Nou!!: Alta Silèsia і Carbó · Veure més »
Casimir II de Polònia
Casimir II de Polònia Casimir II el Just (en polonès: Kazimierz II Sprawiedliwy; 1138 - 5 de maig de 1194), de la Dinastia Piast, era el fill més jove de Boleslau III de Polònia i Salomé de Berg, filla d'Enric, duc de Berg.
Nou!!: Alta Silèsia і Casimir II de Polònia · Veure més »
Casimir III
Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Entre 1340 i 1352 es van lliurar diverses guerres per la successió Galítsia-Volínia. Després que Bolesław Jerzy de Mazovia fos enverinat pels nobles rutens locals el 1340, tant Casimir III de Polònia i Gediminas, el gran duc de Lituània van reclamar el regne. Després d'un conflicte prolongat, Galítsia-Volínia es va dividir entre Polònia (Galítsia) i Lituània (Volínia) i en 1352 Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, Lutsk i Belz), Podíl·lia i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i Podlàquia esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. Rutènia va deixar d'existir com a estat independent. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona de Lituània, la filla de Gediminas de Lituània. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria.
Nou!!: Alta Silèsia і Casimir III · Veure més »
Chorzów
Chorzów (en alemany Königshütte, fins al 1934, Fàbrica Reial) és una ciutat de Polònia que està ubicada a l'Alta Silèsia, al Voivodat de Silèsia, al centre de l'Àrea Industrial de Silèsia Superior.
Nou!!: Alta Silèsia і Chorzów · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Alta Silèsia і Dècada del 1970 · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Alta Silèsia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Jagelló
La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el i el.
Nou!!: Alta Silèsia і Dinastia Jagelló · Veure més »
Dinastia Piast
La dinastia Piast és una descendència de reis i de ducs que van governar Polònia des de la seva aparició en tant que Estat independent fins al 1370.
Nou!!: Alta Silèsia і Dinastia Piast · Veure més »
Dinastia Premíslida
Escut d'armes dels premíslides La dinastia Premíslida (txec: Přemyslovci, polonès: Przemyślidzi, alemany: Premysliden) va ser una nissaga que regnà a Bohèmia des del i a Polònia des de l'any 1300, fins a la seva extinció, l'any 1306.
Nou!!: Alta Silèsia і Dinastia Premíslida · Veure més »
Enric el Barbut
Enric el Barbut pintat per Jan Matejko Enric el Barbut (en polonès Henryk Brodaty) o Enric I (cap a 1170 - 19 de març de 1238, Krosno Odrzańskie) fou duc de Wrocław, de la dinastia Piast, el 8 de desembre de 1201 i duc de Cracòvia el 1232.
Nou!!: Alta Silèsia і Enric el Barbut · Veure més »
Enric II el Pietós
Enric II el Piadós (polonès Henryk Pobożny II), de la dinastia Piast, va néixer pels volts de 1191 i va morir el 9 d'abril 1241 a Legnica.
Nou!!: Alta Silèsia і Enric II el Pietós · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Alta Silèsia і Eslovàquia · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Alta Silèsia і Ferro · Veure més »
Gdańsk
Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.
Nou!!: Alta Silèsia і Gdańsk · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Alta Silèsia і Ginebra · Veure més »
Gliwice
Gliwice (en silesià Glywicy, en alemany Gleiwitz) és una ciutat del voivodat de Silèsia, al sud de Polònia, a uns 30 km de Katowice.
Nou!!: Alta Silèsia і Gliwice · Veure més »
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Nou!!: Alta Silèsia і Gran Moràvia · Veure més »
Gran Polònia
Mapa de la Gran Polònia, realitzat el 1881 pel Dr. T. Szulc i inclòs en el quart volum del ''Codex diplomaticus Maioris Poloniae''. La Gran Polònia (polonès Wielkopolska, (Großpolen, llatí: Polonia Maior) és una regió històrica del centre-oest de Polònia. La seva ciutat principal és Poznań. Administrativament, la majoria de la regió és part del Voivodat de Gran Polònia (en polonès województwo wielkopolskie), encara que algunes parts estan en els voivodats de Lubusz, en el de Cuiàvia i Pomerània o en el de Łódź.
Nou!!: Alta Silèsia і Gran Polònia · Veure més »
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Nou!!: Alta Silèsia і Guerra dels Set Anys · Veure més »
Guerres hussites
Les croades contra els hussites, també anomenades guerres hussites o guerres de Bohèmia fou un seguit de campanyes militars entre les forces de l'emperador Segismon i altres monarques fidels a l'Església Catòlica contra els partidaris de Jan Hus a Bohèmia, entre el 1420 i el 1434.
Nou!!: Alta Silèsia і Guerres hussites · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: Alta Silèsia і Imperi Alemany · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Alta Silèsia і Invasions bàrbares · Veure més »
Jastrzębie Zdrój
Jastrzębie-Zdrój Bad Königsdorff-Jastrzemb, originàriament Jastrzemb, és una ciutat del sud de Polònia amb 92,462 habitants (31.12.2010).
Nou!!: Alta Silèsia і Jastrzębie Zdrój · Veure més »
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Nou!!: Alta Silèsia і Joan el Cec · Veure més »
Katowice
Katowice (en txec: Katovice, en alemany: Kattowitz) és la desena ciutat més gran de Polònia així com la capital de la regió de Silèsia, al sud de Polònia, a la vora dels rius Kłodnica i Rawa.
Nou!!: Alta Silèsia і Katowice · Veure més »
Ladislau II de Polònia
Ladislau l'Exiliat —Władysław II Wygnaniec— (Cracòvia, Polònia, 1105 - 30 de maig de 1159, Altenburg, Alemanya) va ser duc de Polònia, 1138-1146.
Nou!!: Alta Silèsia і Ladislau II de Polònia · Veure més »
Llengua materna
Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.
Nou!!: Alta Silèsia і Llengua materna · Veure més »
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Nou!!: Alta Silèsia і Lluís II d'Hongria · Veure més »
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Nou!!: Alta Silèsia і Maties Corví · Veure més »
Miecislau I de Polònia
Miecislau I o Mieszko I (vers 935 - 25 de maig de 992), fill del semillegendari Siemomysł, va ser el primer duc Piast històricament conegut del polans, que donaven el seu nom al país que més tard s'anomenaria "Polònia".
Nou!!: Alta Silèsia і Miecislau I de Polònia · Veure més »
Miecislau IV de Polònia
Miecislau IV el Camatort (en polonès: Mieszko IV Plątonogi) (v.1138 - Cracòvia, 16 de maig de 1211) va ser duc de Cracòvia de 1210 a 1211.
Nou!!: Alta Silèsia і Miecislau IV de Polònia · Veure més »
Mineria
La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.
Nou!!: Alta Silèsia і Mineria · Veure més »
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Nou!!: Alta Silèsia і Moràvia · Veure més »
Opole
Opole és una ciutat del sud de Polònia, a la vora del riu Oder.
Nou!!: Alta Silèsia і Opole · Veure més »
Ostrava
Ostrava Ostrava (en alemany: Ostrau) és la tercera ciutat més gran de la República Txeca amb una població de 320.000 habitants.
Nou!!: Alta Silèsia і Ostrava · Veure més »
Ostsiedlung
Evolució de l'àrea lingüística alemanya des de l'any 900 fins al 1400 Ostsiedlung és el terme alemany per a designar la colonització alemanya a l'Europa Central i Oriental que va començar al i va concloure al, encara que amb eventuals episodis els segles i. Aquesta colonització fou majoritàriament revertida a la fi de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Alta Silèsia і Ostsiedlung · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Alta Silèsia і Pesta Negra · Veure més »
Petita Polònia
Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.
Nou!!: Alta Silèsia і Petita Polònia · Veure més »
Polans occidentals
Tribus eslaves occidentals els segles IX i X. Els polans occidentals (nom que deriva del protoeslau pole, és a dir "camp" o "plana", amb el sentit de "pòlie") foren una tribu eslava occidental, part del grup lekhític, que habitava la conca del riu Varta, a la regió històrica de la Gran Polònia, al.
Nou!!: Alta Silèsia і Polans occidentals · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Alta Silèsia і Polònia · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Alta Silèsia і Polonès · Veure més »
Potsdam
Potsdam és una ciutat alemanya, capital del land de Brandenburg, amb 146.635 habitants (2005).
Nou!!: Alta Silèsia і Potsdam · Veure més »
Prússia Oriental
La Prússia Oriental (en alemany Ostpreußen; en lituà Rytų Prūsija o Rytprūsiai; en polonès Prusy Wschodnie; en rus Восточная Пруссия, Vostótxnaia Prússia) va ser una província del Regne de Prússia (entre 1772–1824 i 1871–1919) i posteriorment de l'Estat Lliure de Prússia (1919-1945).
Nou!!: Alta Silèsia і Prússia Oriental · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Alta Silèsia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província d'Alta Silèsia
La Província d'Alta Silèsia (Provinz Oberschlesien) va ser una província de l'Estat Lliure de Prússia de 1919 a 1938 i de 1941 a 1945.
Nou!!: Alta Silèsia і Província d'Alta Silèsia · Veure més »
Prudnik
Prudnik (Neustadt, Neustadt in Oberschlesien, txec: Prudník, Prudnicium, Neostadium) és una ciutat situada al sud-oest de Polònia, a la vora del riu Prudnik, al Voivodat d'Opole, amb una població de 21.237 habitants (2017).
Nou!!: Alta Silèsia і Prudnik · Veure més »
Racibórz
miniatura Racibórz és la segona ciutat al sud de Polònia, a la regió de Silèsia i és la capital del poviat de Racibórz.
Nou!!: Alta Silèsia і Racibórz · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Alta Silèsia і Reforma Protestant · Veure més »
Regió d'Olomouc
La Regió d'Olomouc (txec: Olomoucký kraj) és una subdivisió (kraj) de la República Txeca, que antigament formà part de la regió històrica de Moràvia, llevat una petita part de Silèsia.
Nou!!: Alta Silèsia і Regió d'Olomouc · Veure més »
Regió de Hlučín
Mapa de la Regió de Hlučín La Regió de Hlučín (txec: Hlučínsko (familiarment Prajzsko); alemany: Hultschiner Ländchen; polonès: Kraik hulczyński) és una part de la Silèsia txeca a la Regió de Moràvia i Silèsia de la República Txeca.
Nou!!: Alta Silèsia і Regió de Hlučín · Veure més »
Regió de Moràvia i Silèsia
La Regió de Moràvia i Silèsia (en txec: Moravskoslezský kraj) és una subdivisió (kraj) de la República Txeca, situada al nord-oest de la regió històrica de Moràvia.
Nou!!: Alta Silèsia і Regió de Moràvia i Silèsia · Veure més »
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Nou!!: Alta Silèsia і Regne de Bohèmia · Veure més »
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Nou!!: Alta Silèsia і Regne de Polònia · Veure més »
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Nou!!: Alta Silèsia і Regne de Prússia · Veure més »
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Nou!!: Alta Silèsia і República Democràtica Alemanya · Veure més »
República Popular de Polònia
La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.
Nou!!: Alta Silèsia і República Popular de Polònia · Veure més »
Ruda Śląska
Ruda Śląska (en silesià Ślůnsko Ruda) és una ciutat del voivodat de Silèsia, al sud de Polònia.
Nou!!: Alta Silèsia і Ruda Śląska · Veure més »
Rudolf Virchow
Rudolf Ludwig Karl Virchow (13 d'octubre de 1821, Schievelbein, Pomerània, Prússia - 5 de setembre de 1902, Berlín), fou un metge prussià considerat com un dels més prominents patòlegs del.
Nou!!: Alta Silèsia і Rudolf Virchow · Veure més »
Rybnik
Rybnik és una ciutat del sud-oest de Polònia en el Voivodat de Silèsia.
Nou!!: Alta Silèsia і Rybnik · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Alta Silèsia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Alta Silèsia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Segona República Polonesa
La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.
Nou!!: Alta Silèsia і Segona República Polonesa · Veure més »
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Nou!!: Alta Silèsia і Silèsia · Veure més »
Silèsia prussiana
La terra reial de Silèsia fins al 1742 (pintat en cian) i la província de Silèsia des de 1815 (marcada en vermell), superposada amb les fronteres internacionals modernes La Silèsia Prussiana o Província de Silèsia (Provinz Schlesien) fou una de les províncies del Regne de Prússia existent des de 1815 fins a 1919.
Nou!!: Alta Silèsia і Silèsia prussiana · Veure més »
Silesià
El silesià o alt silesià (en silesià: ślůnsko godka, en polonès: język śląski, en txec: slezština) és un idioma de Silèsia.
Nou!!: Alta Silèsia і Silesià · Veure més »
Sudets
Una vista des del refugi Zygmuntówka, Góry Sowie Els Sudets (Sudeten en alemany, Sudety en txec i polonès) és una cadena muntanyosa situada a Centreeuropa, entre Bohèmia i Silèsia.
Nou!!: Alta Silèsia і Sudets · Veure més »
Svatopluk I
Svatopluk I (o Sventopluk) (830?-894), inicialment governador del Principat de Nitra, va dirigir la revolució que va enderrocar al seu oncle Ratislau I i es va convertir en el segon rei de Gran Moràvia.
Nou!!: Alta Silèsia і Svatopluk I · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: Alta Silèsia і Txèquia · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Alta Silèsia і Txec · Veure més »
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Nou!!: Alta Silèsia і Txecoslovàquia · Veure més »
Tychy
Tychy (en alemany Tichau) és la ciutat al sud de Polònia, a la regió de Silèsia.
Nou!!: Alta Silèsia і Tychy · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Alta Silèsia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Alta Silèsia і Unió Europea · Veure més »
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Nou!!: Alta Silèsia і Unió personal · Veure més »
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Nou!!: Alta Silèsia і Vístula · Veure més »
Voivodat
Els voivodats de Polònia segons la reorganització administrativa del 1999 Pomerània Occidental - oficina a Szczecin Un voivodat (en ucraïnès: воєводство, transcrit: voievodstvo; en romanès voievodat; en polonès województwo; en serbi vojvodina (војводина), vojvodstvo (војводство) o vojvodovina (војводовина); en hongarès vajdaság; en lituà vaivadija) és una unitat geogràfica administrava que es remunta a l'edat mitjana, existent històricament a Ucraïna, Romania, Hongria, Polònia, Lituània, Letònia, Rússia i Sèrbia, governada per un voivoda (voivode, wojewoda).
Nou!!: Alta Silèsia і Voivodat · Veure més »
Voivodat d'Opole
Opole (polonès województwo opolskie, alemany Woiwodschaft Oppeln/Oppelner Schlesien) és un dels 16 voivodats que conformen Polònia, segons la divisió administrativa del 1998.
Nou!!: Alta Silèsia і Voivodat d'Opole · Veure més »
Voivodat de la Baixa Silèsia
La Baixa Silèsia (en polonès Dolny Śląsk) és un dels 16 voivodats de Polònia, segons la nova divisió administrativa del 1998.
Nou!!: Alta Silèsia і Voivodat de la Baixa Silèsia · Veure més »
Voivodat de Silèsia
Voivodat de Silèsia, o Província Silèsia (en polonès, województwo śląskie), és un voivodat, o província, a la Polònia del sud, centrat sobre la regió històrica coneguda com a Alta Silèsia (Górny Śląsk), amb la capital a Katowice.
Nou!!: Alta Silèsia і Voivodat de Silèsia · Veure més »
Vratislau I
Vratislau I —Vratislav I — (888 - 13 de febrer de 921) fou duc de Bohèmia, casat amb Drahomíra princesa de Lutitz.
Nou!!: Alta Silèsia і Vratislau I · Veure més »
Zabrze
Zabrze és una ciutat situada a l'Alta Silèsia, en el sud de Polònia, prop de Katowice.
Nou!!: Alta Silèsia і Zabrze · Veure més »
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Alta Silèsia і 1172 · Veure més »
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Alta Silèsia і 1202 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Alta Silèsia і 1281 · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alta Silèsia і 15 de maig · Veure més »
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Alta Silèsia і 1742 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Alta Silèsia і 1815 · Veure més »
906
El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Alta Silèsia і 906 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Alta Silèsia і 990 · Veure més »
