Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell de Santueri, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat del Rosselló, Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera, Conquesta de Mallorca, Guillem de Montgrí, Honori III, Jaume el Conqueridor, Llatí, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Palau Reial Major, Pere I d'Urgell, Peronella d'Aragó, Peronella I de Bigorra, Quartó, Ramon Berenguer IV, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Vallespir, 10 d'octubre, 1185, 1212, 1215, 1220, 1225, 1239, 1241, 26 de desembre, 8 de març.
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Nunó Sanç і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Nunó Sanç і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Santueri
El castell de Santueri és una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres del Migjorn de Mallorca (terme de Felanitx) a una alçada de 408 metres.
Nou!!: Nunó Sanç і Castell de Santueri · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Nunó Sanç і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Nunó Sanç і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Nunó Sanç і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Nunó Sanç і Comtat del Rosselló · Veure més »
Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera
Les illes d'Eivissa i Formentera van ser conquerides pels catalans, el 1235, per contracte d'infeudació de Jaume I.
Nou!!: Nunó Sanç і Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Nunó Sanç і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Guillem de Montgrí
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.
Nou!!: Nunó Sanç і Guillem de Montgrí · Veure més »
Honori III
Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.
Nou!!: Nunó Sanç і Honori III · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Nunó Sanç і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Nunó Sanç і Llatí · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Nunó Sanç і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Nunó Sanç і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Nunó Sanç і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Nou!!: Nunó Sanç і Palau Reial Major · Veure més »
Pere I d'Urgell
Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).
Nou!!: Nunó Sanç і Pere I d'Urgell · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Nunó Sanç і Peronella d'Aragó · Veure més »
Peronella I de Bigorra
Peronella I de Bigorra (1175? – Escala Dieu, 1251).
Nou!!: Nunó Sanç і Peronella I de Bigorra · Veure més »
Quartó
Un quartó era la jurisdicció territorial vigent a Eivissa i Formentera des de la conquesta catalana (1235) fins als Decrets de Nova Planta (segle XVIII).
Nou!!: Nunó Sanç і Quartó · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Nunó Sanç і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Nou!!: Nunó Sanç і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: Nunó Sanç і Vallespir · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nunó Sanç і 10 d'octubre · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Nunó Sanç і 1185 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Nunó Sanç і 1212 · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Nunó Sanç і 1215 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Nunó Sanç і 1220 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Nunó Sanç і 1225 · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: Nunó Sanç і 1239 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Nunó Sanç і 1241 · Veure més »
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nunó Sanç і 26 de desembre · Veure més »
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nunó Sanç і 8 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Nuno Sanç, Nuno Sanç d'Aragó, Nunyo Sans, Nunyo Sanç, Nunó I, Nunó I de Rosselló, Nunó I de Rosselló-Cerdanya, Nunó Sanç I de Roselló, Nunó Sanç I de Roselló i Cerdanya, Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya, Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya.
