Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Adolf II de Waldeck

Índex Adolf II de Waldeck

Adolf II de Waldeck (Waldeck (?), 1250 – Lieja, 13 de desembre de 1302) fou comte de Waldeck des de 1270 fins a 1276 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1301 a 1302.

24 les relacions: Batalla de Kortrijk, Bisbat de Lieja, Bonifaci VIII, Comtat de Flandes, Comte, Ducat de Brabant, Fosses-la-Ville, Hug III de Chalon, Huy, Lieja, Longobards, Príncep-bisbe, Principat de Lieja, Teobald de Bar, Trèveris, Utrecht, Waldeck, 1 de setembre, 1250, 1270, 1276, 13 de desembre, 1301, 1302.

Batalla de Kortrijk

La batalla de Kortrijk, coneguda igualment com a batalla dels Esperons d'Or, es va lliurar l'11 de juliol de 1302, prop de Kortrijk (en francès Courtrai) al comtat de Flandes.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Batalla de Kortrijk · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Bonifaci VIII · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Comtat de Flandes · Veure més »

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Comte · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Ducat de Brabant · Veure més »

Fosses-la-Ville

Fosses-la-Ville és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Fosses-la-Ville · Veure més »

Hug III de Chalon

Hug III de Chalon, dit el Sord, fou ardiaca de Laon, príncep-bisbe del principat de Lieja del 24 d'agost de 1296 fins al 1301 i arquebisbe de Besançon fins a la seva mort el 1312.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Hug III de Chalon · Veure més »

Huy

Huy (en való Hu, en neerlandès Hoei) és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Huy · Veure més »

Lieja

Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Lieja · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Longobards · Veure més »

Príncep-bisbe

Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Príncep-bisbe · Veure més »

Principat de Lieja

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Principat de Lieja · Veure més »

Teobald de Bar

Teobald de Bar (en francès Thiébaut de Bar o Thibaut de Bar, en neerlandès Theobald van Bar o Dietbout van Bar) (nascut ± 1260 (?) - mort a Roma el 25 de maig de 1312 fou canceller apostòlic del papa Bonifaci VIII de 1294 a 1303 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1303 a 1312. Era el quarter fill de Teobald II, comte de Bar I de Joana de Toucy. Ja va ser candidat per a succeir a Bouchard d'Avesnes com a bisbe de Metz però no va obtindre el càrrec. A la mort del príncep-bisbe Adolf II de Waldeck, hi havia tres candidats. El capítol va elegir Guillem d'Arras que va refusar el càrrec en invocar no ésser noble. Guillem va designar Teobald com més idoni i el capítol va elegir-lo. El 13 de maig de 1303 el papa Bonifaci VIII va confirmar-lo. A aquest moment es trobava a Roma i no va poder partir immediatament, com que d'antuvi havia de pagar els seus deutes. Al 8 de setembre de 1304 va signar un tractat d'aliança amb Felip IV de França. El seu germà, Joan de Toucy va assetjar la ciutat de Maastricht, ocupat per l'exèrcit brabançó. Va començar el seu regne poc després de la "revolució" dels oficis "petits" de Lieja que van oposar-se contra la fermeté, un taxa al consum i que volien una representació, almenys de la meitat de les seus als estats, fins aleshores reservats a l'aristocracia. Els canonges de Sant Lambert van voler un equilibri entre els "grans" i els "petits" qui volien així mantenir el seu poder faç a la burgesia. Al 20 d'agost de 1307 es va signar la pau de Seraing (o pau de Vottem) que va atorgar la meitat de les 24 seus comunals als petits. El 1308, Teobald va voler apaivagar la situació en voler "refourmer en bien l'estat de sa cité entre les grans et les menuz mestiers" (traducció: reformar en bé l'estat de la ciutat entre els oficis grans i petits). Aquest decret va tenir el paper de carta constitucional de la ciutat de Lieja fins al 1384. Va esdevenir un conseller important del seu nebot Enric VII que Teobald va acompanyar al seu viatge d'investidura cap a Roma el 1312. El rei Robert I de Nàpols que neguitejava l'autoritat creixent de l'emperador nou va atacar-les amb el seu exèrcit als afores de Roma al 25 de maig. Van ferir-lo mortalment al combat i va morir poc després. Teobald tenia prou autoritat moral per a mantenir l'orde a la seva capital, però poc després de la seva mort el 1312, la lluita de poder entre els grans, els petits i el capítol va tornar a esclatar el que a la fi va conduir al mal de Sant-Martí, a la nit del 3 al 4 d'agost de 1312.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Teobald de Bar · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Trèveris · Veure més »

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Utrecht · Veure més »

Waldeck

El principat de Waldeck o principat de Waldeck-Pyrmont, fou un antic principat d'Alemanya.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і Waldeck · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і 1 de setembre · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і 1250 · Veure més »

1270

El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і 1270 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і 1276 · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і 13 de desembre · Veure més »

1301

Sense descripció.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і 1301 · Veure més »

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Adolf II de Waldeck і 1302 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »