Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Norma clàssica de l'occità

Índex Norma clàssica de l'occità

La norma clàssica és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità a nivell escrit.

Taula de continguts

  1. 42 les relacions: Aranès, Consell de la Llengua Occitana, Declaració Universal dels Drets Humans, Dialecte, Fonema, Grafia clàssica de l'occità, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, Institut d'Estudis Occitans, Itàlia, Jacme Taupiac, Lingüista, Llengua estàndard, Llengua koiné, Llengua llemosina, Loís Alibèrt, Norma bonaudiana, Norma de l'Escola del Po, Norma lingüística, Norma mistralenca, Occità, Occità alvernès, Occità bearnès, Occità gascó, Occità llenguadocià, Occità niçard, Occità provençal, Occità vivaroalpí, Occitània, Ortografia, Patric Sauzet, Pèire Bèc, Programació d'ordinadors, Robèrt Lafont, Rogièr Teulat, Simon Juda Onorat, Trobador, Vall d'Aran, Valls Occitanes, 1935, 1945, 1990, 1996.

Aranès

L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.

Veure Norma clàssica de l'occità і Aranès

Consell de la Llengua Occitana

El Consell de la Llengua Occitana o en occità Conselh de la Lenga Occitana o CLO (en occità provençal i niçard Conseu de la Lenga Occitana) és l'organisme de codificació de l'occità, fundat el 1996.

Veure Norma clàssica de l'occità і Consell de la Llengua Occitana

Declaració Universal dels Drets Humans

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.

Veure Norma clàssica de l'occità і Declaració Universal dels Drets Humans

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Veure Norma clàssica de l'occità і Dialecte

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Veure Norma clàssica de l'occità і Fonema

Grafia clàssica de l'occità

Es coneix com a grafia clàssica el sistema d'escriptura de l'occità més antic i tradicional i el més utilitzat actualment en el conjunt d'Occitània.

Veure Norma clàssica de l'occità і Grafia clàssica de l'occità

Gramatica occitana segon los parlars lengadocians

La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària hui mateix (se'n diu norma alibertina o clàssica).

Veure Norma clàssica de l'occità і Gramatica occitana segon los parlars lengadocians

Institut d'Estudis Occitans

L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat.

Veure Norma clàssica de l'occità і Institut d'Estudis Occitans

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Norma clàssica de l'occità і Itàlia

Jacme Taupiac

Jacme Taupiac (Gimat, Bèumont de Lomanha, Tolosa de Llenguadoc, 12 de febrer de 1939) és un lingüista i escriptor occità.

Veure Norma clàssica de l'occità і Jacme Taupiac

Lingüista

Un lingüista és una persona experta, l'àrea primària d'estudi, afició i recerca de la qual és la lingüística i el funcionament del llenguatge.

Veure Norma clàssica de l'occità і Lingüista

Llengua estàndard

Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.

Veure Norma clàssica de l'occità і Llengua estàndard

Llengua koiné

Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.

Veure Norma clàssica de l'occità і Llengua koiné

Llengua llemosina

«Llemosí» va ser un terme que es va utilitzar a partir del per a designar la llengua catalana, inspirant-se en el seu parentiu amb l'occità i referint-s'hi a través del nom d'un dels dialectes occitans, el de la regió nord-occitana de Llemotges.

Veure Norma clàssica de l'occità і Llengua llemosina

Loís Alibèrt

Loís Alibèrt (Bram, Lauraguès, 12 d'octubre de 1884 - Montpeller, 16 d'abril de 1959) fou un lingüista i gramàtic occità.

Veure Norma clàssica de l'occità і Loís Alibèrt

Norma bonaudiana

La norma bonaudiana, que s'autodefineix com a escriptura alvernesa unificada (eicritürà euvarnhatà vunefiadà) és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità en la seva varietat alvernesa, i que fa concurrència amb la norma clàssica.

Veure Norma clàssica de l'occità і Norma bonaudiana

Norma de l'Escola del Po

La norma de l'Escola del Po o normo de l'Escolo dóu Po (en norma clàssica Nòrma de l'Escòla dau Pò) és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità en la varietat cisalpenca (sotsdialecte del vivaroalpí) parlada a les Valls Occitanes del Piemont (Itàlia).

Veure Norma clàssica de l'occità і Norma de l'Escola del Po

Norma lingüística

A la lingüística moderna, el concepte de norma lingüística va prendre força a partir de la dicotomia saussuriana entre llengua i parla i fou elaborat per lingüistes estructuralistes com Hjelmslev i Coseriu, els quals l'entengueren com la part del sistema de la llengua que és sentida com a comuna per la majoria de parlants.

Veure Norma clàssica de l'occità і Norma lingüística

Norma mistralenca

norma clàssica, ''baixadeta trencacul(s)'') La norma o grafia mistralenca és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità en contraposició a la norma clàssica.

Veure Norma clàssica de l'occità і Norma mistralenca

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Veure Norma clàssica de l'occità і Occità

Occità alvernès

L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa.

Veure Norma clàssica de l'occità і Occità alvernès

Occità bearnès

El bearnès o bearnés és el nom que se li dona a l'occità parlat al Bearn.

Veure Norma clàssica de l'occità і Occità bearnès

Occità gascó

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.

Veure Norma clàssica de l'occità і Occità gascó

Occità llenguadocià

El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.

Veure Norma clàssica de l'occità і Occità llenguadocià

Occità niçard

L'occità niçard o niçard (en occità: niçard) és un subdialecte provençal que pertany a la llengua occitana, parlat al comtat de Niça i a Mònaco.

Veure Norma clàssica de l'occità і Occità niçard

Occità provençal

El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.

Veure Norma clàssica de l'occità і Occità provençal

Occità vivaroalpí

El vivaroalpí (en occità vivaroalpenc, vivaroaupenc) és un dialecte de l'occità.

Veure Norma clàssica de l'occità і Occità vivaroalpí

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Veure Norma clàssica de l'occità і Occitània

Ortografia

L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Veure Norma clàssica de l'occità і Ortografia

Patric Sauzet

Patric Sauzet (en francès Patrick Sauzet, nascut el 30 de gener del 1953) és un dels lingüistes occitans contemporanis més importants.

Veure Norma clàssica de l'occità і Patric Sauzet

Pèire Bèc

fou un poeta i lingüista occità.

Veure Norma clàssica de l'occità і Pèire Bèc

Programació d'ordinadors

La programació d'ordinadors o programació informàtica (sovint abreujat programació o codificació) és el procés d'escriure, provar, depurar/solucionar problemes, i mantenir el codi font de programes.

Veure Norma clàssica de l'occità і Programació d'ordinadors

Robèrt Lafont

Robèrt Lafont (Nimes, 16 de març de 1923 - Florència, 24 de juny de 2009) fou un lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità.

Veure Norma clàssica de l'occità і Robèrt Lafont

Rogièr Teulat

Rogièr Teulat (Fraissinet, 16 de desembre de 1938) és un lingüista occità.

Veure Norma clàssica de l'occità і Rogièr Teulat

Simon Juda Onorat

Simon Juda Onorat (en francès Simon-Jude Honnorat; Alòs, Provença, 3 d'abril de 1783 - Dinha, Provença, 31 de juliol de 1852) va ser un metge, naturalista i sobretot lexicògraf occità conegut sobretot per haver elaborat un dels diccionaris més complets de la llengua occitana, que serví de model a Frederic Mistral.

Veure Norma clàssica de l'occità і Simon Juda Onorat

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Veure Norma clàssica de l'occità і Trobador

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Veure Norma clàssica de l'occità і Vall d'Aran

Valls Occitanes

alt.

Veure Norma clàssica de l'occità і Valls Occitanes

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Veure Norma clàssica de l'occità і 1935

1945

;Països Catalans.

Veure Norma clàssica de l'occità і 1945

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Veure Norma clàssica de l'occità і 1990

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Norma clàssica de l'occità і 1996

També conegut com Norma clàssica, Norma clàssica occitana.