Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Antonin Perbòsc, Òc (revista), Barcelona, Català, Consell de la Llengua Occitana, Frederic Mistral, Generalitat de Catalunya, Gramàtica del català, Institut d'Estudis Catalans, Institut d'Estudis Occitans, Josep Carbonell i Gener, Loís Alibèrt, Montpeller, Norma mistralenca, Occità, Occità gascó, Occità llenguadocià, Occità provençal, Oficina de Relacions Meridionals, Països Catalans, Patric Sauzet, Pèire Bèc, Pompeu Fabra i Poch, Prospèr Estieu, Robèrt Lafont, 1935, 1976, 2000.
Antonin Perbòsc
Antonin Perbòsc (La Barta, Baix Carcí, Llenguadoc 1861 - Montalban 1944) ha estat un gramàtic i escriptor occità.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Antonin Perbòsc · Veure més »
Òc (revista)
Òc és una revista literària occitana creada el 1923 a Tolosa per Ismael Girard i Camil Soula.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Òc (revista) · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Barcelona · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Català · Veure més »
Consell de la Llengua Occitana
El Consell de la Llengua Occitana o en occità Conselh de la Lenga Occitana o CLO (en occità provençal i niçard Conseu de la Lenga Occitana) és l'organisme de codificació de l'occità, fundat el 1996.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Consell de la Llengua Occitana · Veure més »
Frederic Mistral
Frederic Mistral (Malhana, Provença, 8 de setembre del 1830 — 25 de març del 1914) fou un dels escriptors occitans més importants per a la renaixença de la llengua occitana al.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Frederic Mistral · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gramàtica del català
La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Gramàtica del català · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Institut d'Estudis Occitans
L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Institut d'Estudis Occitans · Veure més »
Josep Carbonell i Gener
Josep Carbonell i Gener (Sitges, Garraf, el 24 de març de 1897 - 15 de juliol de 1979) fou un escriptor, promotor cultural i patriota català.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Josep Carbonell i Gener · Veure més »
Loís Alibèrt
Loís Alibèrt (Bram, Lauraguès, 12 d'octubre de 1884 - Montpeller, 16 d'abril de 1959) fou un lingüista i gramàtic occità.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Loís Alibèrt · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Montpeller · Veure més »
Norma mistralenca
norma clàssica, ''baixadeta trencacul(s)'') La norma o grafia mistralenca és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità en contraposició a la norma clàssica.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Norma mistralenca · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Occità · Veure més »
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Occità gascó · Veure més »
Occità llenguadocià
El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Occità llenguadocià · Veure més »
Occità provençal
El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Occità provençal · Veure més »
Oficina de Relacions Meridionals
L'Oficina de Relacions Meridionals (ORM), fou una entitat creada a Barcelona l'any 1928 per a les relacions entre Catalunya i Occitània.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Oficina de Relacions Meridionals · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Països Catalans · Veure més »
Patric Sauzet
Patric Sauzet (en francès Patrick Sauzet, nascut el 30 de gener del 1953) és un dels lingüistes occitans contemporanis més importants.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Patric Sauzet · Veure més »
Pèire Bèc
fou un poeta i lingüista occità.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Pèire Bèc · Veure més »
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »
Prospèr Estieu
Prospèr Estieu (Fendelha, Aude, 7 de juliol de 1860 - Pàmies, Arieja, 11 de desembre de 1939) és un personatge d'importància cabdal pel que fa a la recuperació de la grafia occitana moderna.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Prospèr Estieu · Veure més »
Robèrt Lafont
Robèrt Lafont (Nimes, 16 de març de 1923 - Florència, 24 de juny de 2009) fou un lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і Robèrt Lafont · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і 1935 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і 1976 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Gramatica occitana segon los parlars lengadocians і 2000 · Veure més »
