Taula de continguts
12 les relacions: Diglòssia, Fonema, Llengües d'oïl, Norma clàssica de l'occità, Norma lingüística, Occità, Occità alvernès, Ortografia, Peitoví-saintongès, Piare Bonaud, Programació d'ordinadors, Secessionisme lingüístic.
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Veure Norma bonaudiana і Diglòssia
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Norma bonaudiana і Fonema
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Veure Norma bonaudiana і Llengües d'oïl
Norma clàssica de l'occità
La norma clàssica és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità a nivell escrit.
Veure Norma bonaudiana і Norma clàssica de l'occità
Norma lingüística
A la lingüística moderna, el concepte de norma lingüística va prendre força a partir de la dicotomia saussuriana entre llengua i parla i fou elaborat per lingüistes estructuralistes com Hjelmslev i Coseriu, els quals l'entengueren com la part del sistema de la llengua que és sentida com a comuna per la majoria de parlants.
Veure Norma bonaudiana і Norma lingüística
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Norma bonaudiana і Occità
Occità alvernès
L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa.
Veure Norma bonaudiana і Occità alvernès
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Veure Norma bonaudiana і Ortografia
Peitoví-saintongès
El Saintongès amb la ''Petite-Gavacherie'' El peitoví-saintongès o peitaví-saintongès, anomenat també el parlanjhe (poetevin-séntunjhaes o parlanjhe en peitoví-santongès; poitevin-saintongeais en francès) és una llengua romànica de la família de les llengües d'oïl però marcada per orígens occitans, parlada al nord de la regió de Nova Aquitània, la Vendée, el Pays de Retz i al sud de Maine-et-Loire (regió del País del Loira).
Veure Norma bonaudiana і Peitoví-saintongès
Piare Bonaud
Piare Bonaud o Pierre Bonnaud (Chamalières, Alvèrnia, 1931-2023) és un universitari francès, antic professor de geografia a la Universitat Blaise Pascal de Clarmont d'Alvèrnia.
Veure Norma bonaudiana і Piare Bonaud
Programació d'ordinadors
La programació d'ordinadors o programació informàtica (sovint abreujat programació o codificació) és el procés d'escriure, provar, depurar/solucionar problemes, i mantenir el codi font de programes.
Veure Norma bonaudiana і Programació d'ordinadors
Secessionisme lingüístic
El secessionisme lingüístic és una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta.