Obrir a Google MapsTaula de continguts
23 les relacions: 's-Gravenvoeren, Antic Règim, Arquitectura gòtica, Bèlgica, Brígida d'Irlanda, Corona de Castella i Lleó, Ducat de Brabant, Eijsden-Margraten, Església sufragània, Guerra dels Vuitanta Anys, Guillem I dels Països Baixos, Kerkrade, Limburg (Països Baixos), Limburguès, Maastricht, Margraten, Mosa, Municipi, País de Dalhem, Països Baixos, Tractat de Londres (1839), Tractat de partició, Voer.
- Antics municipis de Limburg (Països Baixos)
- Eijsden-Margraten
's-Gravenvoeren
's-Gravenvoeren és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica al marge del Voer.
Veure Noorbeek і 's-Gravenvoeren
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Noorbeek і Antic Règim
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Noorbeek і Arquitectura gòtica
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Noorbeek і Bèlgica
Brígida d'Irlanda
Per a la santa sueca del mateix nom, vegeu: Santa Brígida de Suècia Brígida de Kildare o Brígida d'Irlanda (Brigit, Bridget, Bridgit, Bríd o Bride) (ca. 451–525) va ser una religiosa irlandesa, monja, abadessa i fundadora de diversos convents.
Veure Noorbeek і Brígida d'Irlanda
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Noorbeek і Corona de Castella i Lleó
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Noorbeek і Ducat de Brabant
Eijsden-Margraten
Eijsden-Margraten (Èèsjde-Mergraote en limburguès) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.
Veure Noorbeek і Eijsden-Margraten
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Noorbeek і Església sufragània
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Veure Noorbeek і Guerra dels Vuitanta Anys
Guillem I dels Països Baixos
Guillem I dels Països Baixos (La Haia 1772 - Berlín 1843).
Veure Noorbeek і Guillem I dels Països Baixos
Kerkrade
Kerkrade (limburguès Kirchroa) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.
Veure Noorbeek і Kerkrade
Limburg (Països Baixos)
El Limburg (Lèmburg en limburguès) és una província del sud-est dels Països Baixos corresponent a una part de l'antic Ducat del Limburg.
Veure Noorbeek і Limburg (Països Baixos)
Limburguès
El limburguès (limburgs) és un grup de llengües franques parlades a Limburg (Bèlgica) i la Renània, a prop de la frontera entre Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya.
Veure Noorbeek і Limburguès
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Veure Noorbeek і Maastricht
Margraten
Margraten (limburguès Mergraote) és un població i antic municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.
Veure Noorbeek і Margraten
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Veure Noorbeek і Mosa
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Noorbeek і Municipi
País de Dalhem
El país de Dalhem o comtat de Dalhem era un comtat independent dins del Sacre Imperi, situat al marge dret del Mosa, al nord del principat de Lieja.
Veure Noorbeek і País de Dalhem
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Noorbeek і Països Baixos
Tractat de Londres (1839)
Al Tractat de Londres del 1839, també conegut amb el nom de Tractat dels XXIV articles, els Regne Unit dels Països Baixos, França, el Regne Unit, Àustria i Prússia reconeixen la independència de Bèlgica.
Veure Noorbeek і Tractat de Londres (1839)
Tractat de partició
El Tractat de partició (en neerlandès partagetraktaat) és un tractat que la República de les Set Províncies Unides i Felip IV de Castella van concloure el 26 de desembre de 1661 a la Haia.
Veure Noorbeek і Tractat de partició
Voer
El Voer és un rierol que neix a Sint-Pieters-Voeren, un nucli del municipi Voeren de la província de Limburg a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Eijsden als Països Baixos.
Veure Noorbeek і Voer
Vegeu també
Antics municipis de Limburg (Països Baixos)
- Arcen en Velden
- Bemelen
- Cadier en Keer
- Eijsden
- Geleen
- Grubbenvorst
- Helden
- Kessel (Limburg)
- Maasbree
- Margraten
- Meerlo-Wanssum
- Meijel
- Mheer
- Noorbeek
- Nuth
- Onderbanken
- Oost
- Schinnen
- Sevenum
- Sittard
- Spaubeek