Obrir a Google MapsTaula de continguts
28 les relacions: 's-Gravenvoeren, Antic Règim, Aquisgrà, Bèlgica, Catedral d'Aquisgrà, Corona de Castella i Lleó, Ducat de Brabant, Eijsden-Margraten, Entramat, Església sufragània, Guerra dels Vuitanta Anys, Guillem I dels Països Baixos, Lambert de Lieja, Limburg (Països Baixos), Limburguès, Maastricht, Margraten, Mosa, Municipi, Neogòtic, País de Dalhem, Països Baixos, Països enllà del Mosa, Santa Maria de Luxemburg, Tractat de Londres (1839), Tractat de partició, Vegueria, Via romana.
- Antics municipis de Limburg (Països Baixos)
- Eijsden-Margraten
's-Gravenvoeren
's-Gravenvoeren és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica al marge del Voer.
Veure Mheer і 's-Gravenvoeren
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Mheer і Antic Règim
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Veure Mheer і Aquisgrà
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Mheer і Bèlgica
Catedral d'Aquisgrà
La catedral d'Aquisgrà —Aachener Dom, Cathédrale d'Aix-la-Chapelle — és una catedral a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a l'oest del país i a pocs quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos.
Veure Mheer і Catedral d'Aquisgrà
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Mheer і Corona de Castella i Lleó
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Mheer і Ducat de Brabant
Eijsden-Margraten
Eijsden-Margraten (Èèsjde-Mergraote en limburguès) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.
Veure Mheer і Eijsden-Margraten
Entramat
Lentramat és un mètode de construcció en el qual l'estructura de càrrega de l'obra és un esquelet de fusta, sovint de roure o pi per la seva resistència a la intempèrie, sense parets mestres.
Veure Mheer і Entramat
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Mheer і Església sufragània
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Veure Mheer і Guerra dels Vuitanta Anys
Guillem I dels Països Baixos
Guillem I dels Països Baixos (La Haia 1772 - Berlín 1843).
Veure Mheer і Guillem I dels Països Baixos
Lambert de Lieja
Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.
Veure Mheer і Lambert de Lieja
Limburg (Països Baixos)
El Limburg (Lèmburg en limburguès) és una província del sud-est dels Països Baixos corresponent a una part de l'antic Ducat del Limburg.
Veure Mheer і Limburg (Països Baixos)
Limburguès
El limburguès (limburgs) és un grup de llengües franques parlades a Limburg (Bèlgica) i la Renània, a prop de la frontera entre Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya.
Veure Mheer і Limburguès
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Veure Mheer і Maastricht
Margraten
Margraten (limburguès Mergraote) és un població i antic municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.
Veure Mheer і Margraten
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Veure Mheer і Mosa
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Mheer і Municipi
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Veure Mheer і Neogòtic
País de Dalhem
El país de Dalhem o comtat de Dalhem era un comtat independent dins del Sacre Imperi, situat al marge dret del Mosa, al nord del principat de Lieja.
Veure Mheer і País de Dalhem
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Mheer і Països Baixos
Països enllà del Mosa
Els Països enllà del Mosa o Overmaas o Pays d'Outre-Meuse és el nom d'uns territoris que fins al 1795 pertanyien al ducat de Brabant situats al marge dret del Mosa.
Veure Mheer і Països enllà del Mosa
Santa Maria de Luxemburg
Nau central de la catedral. La Catedral de Santa Maria o Catedral de La nostra Senyora (en alemany Kathedrale unserer lieben Frau, en francès Cathédrale Notre-Dame i en luxemburguès Kathedral Notre-Dame) és una catedral catòlica luxemburguesa, que, en ser la catedral de l'arxidiòcesi de Luxemburg, constitueix la principal església d'aquest país.
Veure Mheer і Santa Maria de Luxemburg
Tractat de Londres (1839)
Al Tractat de Londres del 1839, també conegut amb el nom de Tractat dels XXIV articles, els Regne Unit dels Països Baixos, França, el Regne Unit, Àustria i Prússia reconeixen la independència de Bèlgica.
Veure Mheer і Tractat de Londres (1839)
Tractat de partició
El Tractat de partició (en neerlandès partagetraktaat) és un tractat que la República de les Set Províncies Unides i Felip IV de Castella van concloure el 26 de desembre de 1661 a la Haia.
Veure Mheer і Tractat de partició
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Veure Mheer і Vegueria
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Veure Mheer і Via romana
Vegeu també
Antics municipis de Limburg (Països Baixos)
- Arcen en Velden
- Bemelen
- Cadier en Keer
- Eijsden
- Geleen
- Grubbenvorst
- Helden
- Kessel (Limburg)
- Maasbree
- Margraten
- Meerlo-Wanssum
- Meijel
- Mheer
- Noorbeek
- Nuth
- Onderbanken
- Oost
- Schinnen
- Sevenum
- Sittard
- Spaubeek