Taula de continguts
26 les relacions: Any llum, Arneb, Carboni, Constel·lació, Constel·lació de la Llebre, Estel, Estel gegant lluminós, Estrella binària, Fórmula química, Fusió nuclear, Itri, Kelvin, Lluminositat, Magnitud aparent, Minut d'arc, Neodimi, Oxigen, Praseodimi, Radi solar, Radiació X, Samari, SIMBAD, Sistema solar, Temperatura efectiva, Terra rara, Tipus espectral.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Nihal і Any llum
Arneb
Arneb a la seva constel·lació Arneb (Alfa de la Llebre / α Leporis) és una estrella de magnitud aparent +2,58, la més brillant a la constel·lació de la Llebre.
Veure Nihal і Arneb
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Nihal і Carboni
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Nihal і Constel·lació
Constel·lació de la Llebre
La Llebre (Lepus) és una constel·lació, situada al sud d'Orió, i possiblement representant una llebre caçada per ell.
Veure Nihal і Constel·lació de la Llebre
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Nihal і Estel
Estel gegant lluminós
Diagrama de Hertzsprung-Russell: Abscisses: Tipus espectral / Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II '''Gegants lluminosos'''. III Gegants. IV Subgegant. V Seqüència principal. VI Subnanes. VII Subnanes blanques. Un estel gegant lluminós o estrella gegant lluminosa és un estel de classe de lluminositat II en la classificació espectral de Yerkes.
Veure Nihal і Estel gegant lluminós
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Nihal і Estrella binària
Fórmula química
Formula semidesenvolupada de l'Alanina Una fórmula química és una forma de presentar informació sobre les proporcions químiques d'àtoms que constitueixen un compost químic o molècula en particular, utilitzant símbols d'elements químics, nombres i, de vegades, també altres símbols, com parèntesis, guions, claudàtors, comes i signes de més (+) i menys (-).
Veure Nihal і Fórmula química
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure Nihal і Fusió nuclear
Itri
L'itri és l'element químic de símbol Y i nombre atòmic 39.
Veure Nihal і Itri
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Nihal і Kelvin
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Veure Nihal і Lluminositat
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Nihal і Magnitud aparent
Minut d'arc
Un minut d'arc és una unitat de mesura angular que equival a una seixantena part d'un grau.
Veure Nihal і Minut d'arc
Neodimi
El neodimi és l'element químic de símbol Nd i nombre atòmic 60.
Veure Nihal і Neodimi
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Nihal і Oxigen
Praseodimi
El praseodimi és un element químic el símbol del qual és Pr i que té un nombre atòmic de 59.
Veure Nihal і Praseodimi
Radi solar
El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.
Veure Nihal і Radi solar
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Nihal і Radiació X
Samari
El samari és un element químic el símbol del qual és Sm i el seu nombre atòmic és 62.
Veure Nihal і Samari
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Veure Nihal і SIMBAD
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Nihal і Sistema solar
Temperatura efectiva
El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.
Veure Nihal і Temperatura efectiva
Terra rara
Òxids de terres rares Mineral de terres rares Les terres rares són un conjunt de disset elements químics, metalls, amb propietats semblants que inclou l'escandi i l'itri del grup 3 de la taula periòdica i els quinze elements de la sèrie dels lantanoides (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).
Veure Nihal і Terra rara
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Nihal і Tipus espectral
També conegut com Beta de la Llebre.