Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Neptú (mitologia)

Índex Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Taula de continguts

  1. 83 les relacions: Agustí d'Hipona, Amfitrite, Amimone, Anteu (mitologia), Antoni Solà i Llansas, Apol·lo, Arnobi el Vell, Atles (mitologia), Avèstic, Batalla d'Àccium, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Caelus, Camp de Mart, Caribdis, Cassi Dió, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, Ceres (mitologia), Ciceró, Circ Flamini, Cognat, Consus, Ctònic, Cursa de carros, Danaides, Diodor de Sicília, Dionisi d'Halicarnàs, Dofins, Eneida, Escopes de Paros, Etrúria, Faliscs, Font de Neptú, Gai Valeri Catul, Gea, Georges Dumézil, Giuliano Bonfante, Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC), Harúspex, Homer, Imperi Romà, Interpretatio graeca, Júpiter (mitologia), Joan Tzetzes, Laci (antic), Laomedont de Troia, Llotja de Mar, Macrobi, Marc Terenci Varró, Marc Vipsani Agripa, Marcià Mineu Fèlix Capel·la, ... Ampliar l'índex (33 més) »

  2. Posidó

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Veure Neptú (mitologia) і Agustí d'Hipona

Amfitrite

Amfitrite (1866), per François Théodore Devaulx (1808–1870). Façana nord del ''Cour Carrée'' del palau del Louvre (París). Amfitrite (Ἀμφιτρίτη, 'el tercer que envolta ') és, en la mitologia grega, la deessa de les aigües tranquil·les.

Veure Neptú (mitologia) і Amfitrite

Amimone

Posidó i Amimone Segons la mitologia grega, Amimone (en grec antic Ἀμυμώνη) va ser una de les Danaides, una de les cinquanta filles del rei Dànau.

Veure Neptú (mitologia) і Amimone

Anteu (mitologia)

Segons la mitologia grega, Anteu (grec antic: Ἀνταῖος, Antaios, llatí Antaeus) era un gegant, fill de Posidó i de Gea.

Veure Neptú (mitologia) і Anteu (mitologia)

Antoni Solà i Llansas

Antoni Solà, exposició al Museu Frederic Marès. Antoni Solà i Llansas (Barcelona, 29 de març de 1780 - Roma, 10 de juny de 1861) fou un escultor català.

Veure Neptú (mitologia) і Antoni Solà i Llansas

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Veure Neptú (mitologia) і Apol·lo

Arnobi el Vell

Arnobi el Vell (segles III-IV) va ser un mestre de retòrica a Sicca Veneria (Àfrica) i un somni el va animar a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.

Veure Neptú (mitologia) і Arnobi el Vell

Atles (mitologia)

Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.

Veure Neptú (mitologia) і Atles (mitologia)

Avèstic

Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.

Veure Neptú (mitologia) і Avèstic

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.

Veure Neptú (mitologia) і Batalla d'Àccium

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, ubicada al municipi de Vilanova i la Geltrú, va ser fundada l'any 1884 per Víctor Balaguer.

Veure Neptú (mitologia) і Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Caelus

Caelus (a vegades dit Coelus) fou el nom llatí que van usar els romans en la seva mitologia pel déu grec del cel Urà.

Veure Neptú (mitologia) і Caelus

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Veure Neptú (mitologia) і Camp de Mart

Caribdis

Caribdis p. 80 (en grec antic Χάρυϐδις Khárubdis, "xuclador", llatí Charibdis) va ser una nimfa, filla de Posidó i Gea, i durant la seva vida humana havia mostrat sempre una gran voracitat.

Veure Neptú (mitologia) і Caribdis

Cassi Dió

Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.

Veure Neptú (mitologia) і Cassi Dió

Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre (MAE) és una institució museística de Barcelona, que pertany a l'Institut del Teatre i que està especialitzada en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals.

Veure Neptú (mitologia) і Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

Ceres (mitologia)

''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

Veure Neptú (mitologia) і Ceres (mitologia)

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Veure Neptú (mitologia) і Ciceró

Circ Flamini

Mapa de l'antiga ciutat de Roma. En roig la situació del circ Flamini. El Circ Flamini era una gran àrea circular de l'antiga ciutat de Roma, localitzada al sud del Camp de Mart a prop del riu Tíber.

Veure Neptú (mitologia) і Circ Flamini

Cognat

En lingüística històrica, s'anomenen cognats o doblets aquells termes amb un mateix origen etimològic, però amb diferent evolució fonètica.

Veure Neptú (mitologia) і Cognat

Consus

Vista actual del circ màxim, on estava l'''ara Consi'', el lloc de culte del déu Consus. Al fons de la imatge es veuen les restes del palau del mont Palatí. Consus era el nom d'una divinitat agrària que, al principi, protegia les llavors i les sitges.

Veure Neptú (mitologia) і Consus

Ctònic

En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.

Veure Neptú (mitologia) і Ctònic

Cursa de carros

Recreació d'una cursa de carros romana Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (''bigae'') Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (ἁρματοδρομία, harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses).

Veure Neptú (mitologia) і Cursa de carros

Danaides

Escultura d'una '''danaide''', obra de Johannes Schilling a Dresden D'acord amb la mitologia grega, les danaides (en grec antic Δαναΐδες) van ser les cinquanta filles del rei Dànau que va tenir amb diferents dones i que el van acompanyar quan marxà d'Egipte per por dels cinquanta fills del seu germà Egipte, advertit per un oracle.

Veure Neptú (mitologia) і Danaides

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Veure Neptú (mitologia) і Diodor de Sicília

Dionisi d'Halicarnàs

Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.

Veure Neptú (mitologia) і Dionisi d'Halicarnàs

Dofins

Dofí mular Dofí de Commerson Orca Dofí del riu Amazones Els dofins (col·loquialment, a València i a Eivissa, galfins) són mamífers aquàtics de l'ordre dels cetacis, que també inclou les balenes i marsopes.

Veure Neptú (mitologia) і Dofins

Eneida

Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Veure Neptú (mitologia) і Eneida

Escopes de Paros

''Ares Ludovisi'', còpia d'una escultura d''''Escopes''' conservada al palau Altemps de Roma Escopes de Paros (en grec: Σκόπας, Skópas, en llatí: Scopas) (illa de Paros, abans del 395 aC - després del 350 aC) va ser un escultor i arquitecte grec d'època clàssica de l'escola àtica moderna, contemporani de Lisip i Praxíteles.

Veure Neptú (mitologia) і Escopes de Paros

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Veure Neptú (mitologia) і Etrúria

Faliscs

Els faliscs eren els habitants de Falerii.

Veure Neptú (mitologia) і Faliscs

Font de Neptú

* La Font de Neptú de Barcelona, obra d'Adrià Ferran del 1826.

Veure Neptú (mitologia) і Font de Neptú

Gai Valeri Catul

va ser un poeta romà del segle I aC, un dels més destacats dels Poetae noui.

Veure Neptú (mitologia) і Gai Valeri Catul

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Veure Neptú (mitologia) і Gea

Georges Dumézil

Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.

Veure Neptú (mitologia) і Georges Dumézil

Giuliano Bonfante

Giuliano Bonfante (Milà, 6 d'agost de 1904 - Roma, 7 de setembre de 2005) fou un lingüista italià, especialista en indoeuropeística i seguidor del mètode de la neolingüística.

Veure Neptú (mitologia) і Giuliano Bonfante

Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC)

Gneu Domici Ahenobarb (Cnaeus Domitius L. F. Cn.) va ser un magistrat romà.

Veure Neptú (mitologia) і Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC)

Harúspex

''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.

Veure Neptú (mitologia) і Harúspex

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Veure Neptú (mitologia) і Homer

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Neptú (mitologia) і Imperi Romà

Interpretatio graeca

Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.

Veure Neptú (mitologia) і Interpretatio graeca

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Veure Neptú (mitologia) і Júpiter (mitologia)

Joan Tzetzes

Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del, nadiu de Constantinoble.

Veure Neptú (mitologia) і Joan Tzetzes

Laci (antic)

Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.

Veure Neptú (mitologia) і Laci (antic)

Laomedont de Troia

Segons la mitologia grega, Laomedont (Laomédōn, -ontos) fou el rei mític de Troia que va bastir les famoses muralles inexpugnables de la ciutat.

Veure Neptú (mitologia) і Laomedont de Troia

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Veure Neptú (mitologia) і Llotja de Mar

Macrobi

Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.

Veure Neptú (mitologia) і Macrobi

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Veure Neptú (mitologia) і Marc Terenci Varró

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.

Veure Neptú (mitologia) і Marc Vipsani Agripa

Marcià Mineu Fèlix Capel·la

Marcià Mineu Fèlix Capel·la, en llatí Martianus Mineus Felix Capella, (Cartago vers el 380 - 429), va ser un gramàtic romà en llengua llatina que va viure al.

Veure Neptú (mitologia) і Marcià Mineu Fèlix Capel·la

Medusa (mitologia)

''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.

Veure Neptú (mitologia) і Medusa (mitologia)

Nàiades (mitologia)

En la mitologia grega, les nàiades (en singular, nàiada o nàiade, del grec Ναϊάς, Ναϊάδες) són unes divinitats menors, categoritzades com a nimfes, que personificaven l'aigua de brolladors, llacs i fonts.

Veure Neptú (mitologia) і Nàiades (mitologia)

Nepi

Nepi, anomenat Nepet o Nepete pels etruscs, és un municipi de grandària mitjana, situat a la província de Viterbo, al Laci (Itàlia).

Veure Neptú (mitologia) і Nepi

Neptunàlia

Neptunàlia va ser una festa dedicada al déu Neptú que se celebrava a Roma i de la qual molt pocs detalls són coneguts.

Veure Neptú (mitologia) і Neptunàlia

Nereides

Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.

Veure Neptú (mitologia) і Nereides

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Veure Neptú (mitologia) і Nimfa

Oceànides

En la mitologia grecoromana, les oceànides (en Ὠκεανίδες; en singular, oceànida, Ὠκεανίς) eren unes nimfes filles dels titans Ocèan i Tetis.

Veure Neptú (mitologia) і Oceànides

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Veure Neptú (mitologia) і Ovidi

Pegàs (mitologia)

En la mitologia grega, Pegàs, Pegas o Pègasos (en Πήγασος, Pégasos) era el cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, i aquí es relaciona amb el mite de Perseu.

Veure Neptú (mitologia) і Pegàs (mitologia)

Penats

Altar de '''Penats''' a les ruïnes d'Herculà En la mitologia de l'antiga Roma, els Penats (en llatí Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat.

Veure Neptú (mitologia) і Penats

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Veure Neptú (mitologia) і Plutó (mitologia)

Polifem (fill de Posidó)

A la mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημο&#962) era un ciclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa, filla de Forcis.

Veure Neptú (mitologia) і Polifem (fill de Posidó)

Portumnàlia

Portumnàlia o Portunàlia (Portumnalia o Portunalia) va ser un festival romà celebrat en honor de Portunus, el déu de les claus i les hisendes.

Veure Neptú (mitologia) і Portumnàlia

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.

Veure Neptú (mitologia) і Posidó

Publi Nigidi Fígul

Publi Nigidi Fígul (en llatí Publius Nigidius Figulus) va ser un filòsof pitagòric que va viure al segle I aC, vers el 60 aC.

Veure Neptú (mitologia) і Publi Nigidi Fígul

Salàcia

D'acord amb la mitologia romana, Salàcia va ser una divinitat itàlica, personificació de l'aigua salada.

Veure Neptú (mitologia) і Salàcia

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Veure Neptú (mitologia) і Saturn (mitologia)

Servi Maure Honorat

XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).

Veure Neptú (mitologia) і Servi Maure Honorat

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Veure Neptú (mitologia) і Sext Pompeu Pius

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Neptú (mitologia) і Sicília

Sirena

Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.

Veure Neptú (mitologia) і Sirena

Telquins

En la mitologia grega, els telquins (Telkhines) eren unes divinitats marines amb l'aspecte de personatges amfibis, meitat terrestres i meitat marins, que tenien la part inferior del cos en forma de peix, o de serp, o tenien els peus palmats.

Veure Neptú (mitologia) і Telquins

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure Neptú (mitologia) і Titus Livi

Toosa

Toosa (en grec antic Θόωσα) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa filla de Forcis i de Ceto i germana de les Gorgones.

Veure Neptú (mitologia) і Toosa

Trident

Trident és una llança de tres puntes.

Veure Neptú (mitologia) і Trident

Trifuncionalitat

Odin, amb un sol ull, Thor el qui porta el martell i Freyr el qui porta espigues de blat. Terje Leiren ha proposat que aquest grup és una representació de la trifuncionalitat. La Trifuncionalitat és una definició de caràcter ideològic, argumentada per Georges Dumézil (antropòleg francès 1898-1986) a partir de l'estudi de les societats indoeuropees, segons la qual la cosmovisió d'aquests pobles està concebuda pel model ternari, que organitza la relació entre les diverses categories del sistema.

Veure Neptú (mitologia) і Trifuncionalitat

Tritó (mitologia)

Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.

Veure Neptú (mitologia) і Tritó (mitologia)

Tritons

Els tritons són amfibis urodels que s'assemblen a les salamandres.

Veure Neptú (mitologia) і Tritons

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Veure Neptú (mitologia) і Troia

Urà (mitologia)

Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.

Veure Neptú (mitologia) і Urà (mitologia)

Venília

Segons la mitologia grega, Venília va ser una nimfa marina del Tirrè, associada amb els vents i el mar.

Veure Neptú (mitologia) і Venília

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Veure Neptú (mitologia) і Venus (mitologia)

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Veure Neptú (mitologia) і Virgili

Vegeu també

Posidó

També conegut com Neptú (déu).

, Medusa (mitologia), Nàiades (mitologia), Nepi, Neptunàlia, Nereides, Nimfa, Oceànides, Ovidi, Pegàs (mitologia), Penats, Plutó (mitologia), Polifem (fill de Posidó), Portumnàlia, Posidó, Publi Nigidi Fígul, Salàcia, Saturn (mitologia), Servi Maure Honorat, Sext Pompeu Pius, Sicília, Sirena, Telquins, Titus Livi, Toosa, Trident, Trifuncionalitat, Tritó (mitologia), Tritons, Troia, Urà (mitologia), Venília, Venus (mitologia), Virgili.