Taula de continguts
69 les relacions: Abdul Hamid I, Ahmet III, Akhaltsikhe, Alí Bey al-Kabir, Àustria, Beirut, Bender, Brăila, Bucarest, Caterina II de Rússia, Caucas, Constantinoble, Crimea, Danubi, Dardanels, Dinastia Osman, Dnièster, Dobrudja, Egipte, Frederic el Gran, Geòrgia, Genísser, Guerra dels Set Anys, Guerra russo-turca (1735-1739), Guerra russo-turca (1768-1774), Imam, Imperi Otomà, Kanat de Crimea, Koca Mehmed Ragıp Paixà, Mar Mediterrània, Mar Negra, Moldàvia, Montenegro, Morea otomana, Muftí, Muhsinzade Mehmed Paixà, Osman III, Polònia, Porta, Prússia, Principats danubians, Qırım Giray, Rússia, Selim III, Silahdar Hamza Mahir Paixà, Silistra, Sunnisme, Tractat de Belgrad, Tractat de Küčük Kaynardja, Turc otomà, ... Ampliar l'índex (19 més) »
- Naixements del 1717
Abdul Hamid I
Abdülhamit I (20 de març de 1725 – 7 d'abril de 1789) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Veure Mustafà III і Abdul Hamid I
Ahmet III
Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.
Veure Mustafà III і Ahmet III
Akhaltsikhe
Akhaltsikhe c. 1887 Akhaltsikhe (en georgià ახალციხე; en armeni Ախալցխա, transliterat Akhaltskha) és una ciutat de Geòrgia, capital històrica de la regió de Meskhètia, abans Samtskhé i Samtskhé-Saatbago, situada a la confluència entre el Kura (Mtkvari) i l'Aragvi a la vora del rierol Potskhovi.
Veure Mustafà III і Akhaltsikhe
Alí Bey al-Kabir
Alí Bey al-Kabir (Mingrèlia, Abkhàzia, vers 1728 - el Caire, 8 de maig de 1773) fou bei i shaykh al-Balad (governador de facto) semi independent d'Egipte.
Veure Mustafà III і Alí Bey al-Kabir
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Mustafà III і Àustria
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Veure Mustafà III і Beirut
Bender
Fortalesa de Bendery. Cementiri a Bendery. Bender o Bendery,, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no.
Veure Mustafà III і Bender
Brăila
Brăila és la ciutat capital de la província del mateix nom i un port al costat del riu Danubi, en el Nord-oest de la regió històrica de Valàquia, en l'est de Romania.
Veure Mustafà III і Brăila
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Veure Mustafà III і Bucarest
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Veure Mustafà III і Caterina II de Rússia
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Mustafà III і Caucas
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Mustafà III і Constantinoble
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Veure Mustafà III і Crimea
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Mustafà III і Danubi
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Veure Mustafà III і Dardanels
Dinastia Osman
La dinastia Osman, dinastia osmanlí, dinastia otomana o Casa Imperial d'Osman va regir l'Imperi Otomà des de 1299 a 1923 (amb la destitució de Mehmet VI i la instauració de la República de Turquia).
Veure Mustafà III і Dinastia Osman
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Veure Mustafà III і Dnièster
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Veure Mustafà III і Dobrudja
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Mustafà III і Egipte
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Veure Mustafà III і Frederic el Gran
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Mustafà III і Geòrgia
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Veure Mustafà III і Genísser
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Veure Mustafà III і Guerra dels Set Anys
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Veure Mustafà III і Guerra russo-turca (1735-1739)
Guerra russo-turca (1768-1774)
La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.
Veure Mustafà III і Guerra russo-turca (1768-1774)
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Veure Mustafà III і Imam
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Mustafà III і Imperi Otomà
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Veure Mustafà III і Kanat de Crimea
Koca Mehmed Ragıp Paixà
Koca Mehmed Ragıp Paşaa (Istanbul 1699-1763) fou un gran visir i literat otomà.
Veure Mustafà III і Koca Mehmed Ragıp Paixà
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Mustafà III і Mar Mediterrània
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Mustafà III і Mar Negra
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Mustafà III і Moldàvia
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Veure Mustafà III і Montenegro
Morea otomana
Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Mustafà III і Morea otomana
Muftí
Un muftí de l'imperi otomà al segle XVIII Un muftí (de l'àrab, etimològicament ‘el qui emet una fàtua’, participi actiu del verb, ‘emetre una fàtua’) és un jurisconsult musulmà (alfaquí) que per la seva coneixença de la xaria (llei islàmica) és autoritzat a donar una resposta jurídica sobre un element de definició (fàtua), ja sigui a la demanda d'un jutge o d'un particular.
Veure Mustafà III і Muftí
Muhsinzade Mehmed Paixà
Muhsinzade Mehmed Paixà (1704 - 4 d'agost de 1774) fou gran visir otomà dos cops (1765-1768 i 1771-1773).
Veure Mustafà III і Muhsinzade Mehmed Paixà
Osman III
Osman III (2 de gener de 1699 – 30 d'octubre de 1757) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1754 fins a la seva mort 3 anys més tard.
Veure Mustafà III і Osman III
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Mustafà III і Polònia
Porta
Porta de la Seu Vella de Lleida Porta En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.
Veure Mustafà III і Porta
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Mustafà III і Prússia
Principats danubians
Els principats danubians a mitjan segle XIX Principats danubians fou el nom amb què durant el hom referia als dos principats romanesos, Valàquia i Moldàvia, sota sobirania otomana cada vegada més limitada per les potències.
Veure Mustafà III і Principats danubians
Qırım Giray
Qırım Giray (Krim Giray 1717-1769) fou kan de Crimea (1758-1764 i 1768-1769) germà d'Arslan Giray.
Veure Mustafà III і Qırım Giray
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Mustafà III і Rússia
Selim III
Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.
Veure Mustafà III і Selim III
Silahdar Hamza Mahir Paixà
Silahdar Hamza Mahir Paşa (Develi Kara Hisar 1727/1728-Gal·lípoli 1768) fou un gran visir otomà fill d'un terratinent anomenat Mehmet.
Veure Mustafà III і Silahdar Hamza Mahir Paixà
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Veure Mustafà III і Silistra
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Mustafà III і Sunnisme
Tractat de Belgrad
El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.
Veure Mustafà III і Tractat de Belgrad
Tractat de Küčük Kaynardja
Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).
Veure Mustafà III і Tractat de Küčük Kaynardja
Turc otomà
El turc otomà (en turc otomà لسان عثمانى, Lisân-ı Osmânî; en turc (modern), Osmanlı Türkçesi o Osmanlıca) és la variant del turc utilitzada com a idioma administratiu i literari de l'Imperi Otomà.
Veure Mustafà III і Turc otomà
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Veure Mustafà III і Valàquia
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Veure Mustafà III і Varna (Bulgària)
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Veure Mustafà III і Voltaire
Xidertí
El Xidertí (Шідерті; Шидерты), també anomenat Karasu en el seu curs baix, és un riu del Kazakhstan, és tributari del llac Txaganak.
Veure Mustafà III і Xidertí
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Mustafà III і 12 d'agost
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Mustafà III і 12 de desembre
1717
;Països Catalans.
Veure Mustafà III і 1717
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mustafà III і 1757
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Veure Mustafà III і 1761
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Veure Mustafà III і 1763
1768
;Països Catalans.
Veure Mustafà III і 1768
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Mustafà III і 1769
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Mustafà III і 1774
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Mustafà III і 21 de gener
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Mustafà III і 28 de gener
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Mustafà III і 29 de març
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Mustafà III і 30 d'octubre
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Veure Mustafà III і 6 d'octubre
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Mustafà III і 8 d'abril
Vegeu també
Naixements del 1717
- Aleksandr Sumarókov
- Antoni Barceló i Pont de la Terra
- Antonio Maria Mazzoni
- Armand de Rohan-Soubise
- Catharina Helena Dörrien
- Daniel Woge
- David Garrick
- Elimelech de Lizensk
- Elizabeth Carter
- Ernst Gideon von Laudon
- Georg Matthias Monn
- Horace Walpole
- Jean le Rond d'Alembert
- Jeffrey Amherst
- João de Loureiro
- Johann Joachim Winckelmann
- Johann Stamitz
- Louis Des Balbes de Berton de Crillon
- Louis Guillaume Le Monnier
- Maria Teresa I d'Àustria
- Marie-Anne de Mailly-Nesle
- Martin Dobrizhoffer
- Matthew Stewart
- Mustafà III
- Pere III de Portugal
- Pierre de La Garde
- Pius VI
- Ventura Rodríguez
- Wala Jah Muhammad Ali