Taula de continguts
55 les relacions: Afganistan, Ajmer, Alà-ad-Din Juwayní, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alà-ad-Din Tekix, Amudarià, Andkhuy, Índia, Baha al-Din Sam I, Balkh, Bamian, Bhatinda, Chauhans, Clifford Edmund Bosworth, Delhi, Dinastia Vaghela, Emir, Firuzkuh (gúrides), Gaznèvides, Gazni, Gúrides, Ghiyath al-Din Mahmud, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Ghulam, Gran Khorasan, Gujarat, Hansi, Hasan Nizami, Herat, Indus, Kara-khitai, Karramiyya, Khokhars, Khwarizm, Lahore, Màlik, Merv, Multan, Nasir al-Din Kubača, Nixapur, Panjab, Patan (Gujarat), Peshawar, Província de Ghur, Qutb-ad-Din Àybak, Rayy, Sind, Sultanat de Delhi, Sultà, Tadj al-Din Yildiz, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Afganistan
Ajmer
Ajmer és una ciutat del Rajasthan, Índia, capital del districte d'Ajmer.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Ajmer
Alà-ad-Din Juwayní
Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Juwayní
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Tekix
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Amudarià
Andkhuy
Andkhuy (o Andkhoi o Andkhoy) és una ciutat de l'Afganistan, capital del districte d'Andkhoy a la part nord de la província de Faryab i amb frontera (oest i nord) amb Turkmenistan.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Andkhuy
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Índia
Baha al-Din Sam I
Baha al-Din Sam I fou un sultà gúrida de la família shansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Shams al-Din Muhammad al que va succeir el 1192.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Baha al-Din Sam I
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Balkh
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Bamian
Bhatinda
Bhatinda o Bathinda o Bhattinda, també Govindgarh avui fora d'ús (pali ਬਠਿੰਡਾ), és una ciutat del Panjab al districte de Bhatinda, del que és capital.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Bhatinda
Chauhans
Els chauhans són un clan rajput de l'Índia (hindú चौहान, urdú چوہان).
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Chauhans
Clifford Edmund Bosworth
Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Clifford Edmund Bosworth
Delhi
Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Delhi
Dinastia Vaghela
Els Vagheles o dinastia Vaghela, també escrit com Waghela, fou una efímera dinastia rajput que va governar Gujarat de 1243 a 1299.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Dinastia Vaghela
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Emir
Firuzkuh (gúrides)
Firuzkuh fou la capital de la dinastia gúrida (shansàbanida), situada prop del lloc del poble actual de Jam (Afganistan), a la vora del Hari Rud.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Firuzkuh (gúrides)
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Gaznèvides
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Gazni
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Gúrides
Ghiyath al-Din Mahmud
Ghiyath al-Din Mahmud (? - v. 1212) fou sultà gúrida de la família shansabànida del Ghur.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Ghiyath al-Din Mahmud
Ghiyath al-Din Muhàmmad
Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Ghiyath al-Din Muhàmmad
Ghulam
Un ghulam —en àrab غلام, ḡulām, en plural ghilman غلمان, ḡilmān, o també ghulams— és, segons l'islam, un jove servent immortal del Paradís que, amb les seves complementàries femenines anomenades hurís, estarà al servei dels musulmans justos.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Ghulam
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Gran Khorasan
Gujarat
El Gujarat és un dels estats de la Unió Índia.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Gujarat
Hansi
Monument en memòria de Hansi a Colmar. Hansi fou el nom amb què fou conegut l'il·lustrador alsacià Jean Jacques Waltz (Colmar, 1873 – 1951).
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Hansi
Hasan Nizami
Sadr al-Din Muhammad ibn Hasan conegut com a Hasan Nizami fou un historiador persa nadiu de Nixapur.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Hasan Nizami
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Herat
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Indus
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Kara-khitai
Karramiyya
La karramiyya fou un corrent islàmic que va florir als països musulmans centrals i orientals, especialment a l'Iran, entre el i el XIII.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Karramiyya
Khokhars
Els khokhars (de vegades khokars o kokars) són una tribu muntanyesa del nord-oest del Panjab al Pakistan, al nord del Districte de Jhelum.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Khokhars
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Khwarizm
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Lahore
Màlik
Màlik, en femení màlika, en plural muluk és un mot que vol dir ‘rei’.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Màlik
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Merv
Multan
Multan (urdú ملتان) és una ciutat del Panjab (Pakistan) capital del districte de Multan i del tehsil de Multan i fins al 2000 de la divisió de Multan.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Multan
Nasir al-Din Kubača
Nasir al-Din Kubača Kabača o Kubacha fou un mameluc turc de Muizz al-Din Muhammad de Ghur (s. XIII).
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Nasir al-Din Kubača
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Nixapur
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Panjab
Patan (Gujarat)
Patan és una ciutat i municipi del Gujarat, capital del districte de Patan.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Patan (Gujarat)
Peshawar
Peshawar (hindko پِسور; urdú: پشاور; paixtu: پښور) és una ciutat del Pakistan que al darrer cens (1998) tenia 910.807 habitants (més 68.740 de Peshawar Cantonment i 3.269 de Peshawar University) i una superfície de 86 km²; l'àrea urbana té prop d'un milió i mig d'habitants, a l'entorn d'1.400.000 habitants; la població el 1881 era de 79.982, el 1891 de 54.191 i el 1901 de 95.147 habitants (21.804 als cantonments).
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Peshawar
Província de Ghur
Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Província de Ghur
Qutb-ad-Din Àybak
Qutb-ad-Din Àybak (urdú i persa) fou el fundador de la dinastia d'esclaus o mamelucs de Delhi.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Qutb-ad-Din Àybak
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Rayy
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Sind
Sultanat de Delhi
El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Sultanat de Delhi
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Sultà
Tadj al-Din Yildiz
Taj-ad-Din Yildiz al-Muizzí fou un cap militar turc, esclau del sultà gúrida Muïzz-ad-Din Muhàmmad (1203-1206), que va governar Gazni (1206-1215).
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Tadj al-Din Yildiz
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Tus
Uch
Uch o Uchch (apareix també com Uchh) o "Lloc Alt", modernament Uch Sharif (.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і Uch
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і 1162
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і 1163
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Muizz al-Din Muhàmmad і 1202