Taula de continguts
61 les relacions: Alga, Alternança de generacions, Angiospermes, Animals, Arbre, Arrel (botànica), Òrgan (anatomia), Biodiversitat, Biologia cel·lular, Cactus, Càmbium, Cèl·lula, Cicadòfits, Cicle biològic, Ciques, Col, Convergència evolutiva, Cotiledó, Diferenciació cel·lular, Divisió cel·lular, Ecologia, Embrió, Embriogènesi, Espècie, Espermatozoide, Estròbil, Eufòrbia, Evolució, Falgueres, Fecundació, Fisiologia vegetal, Flor, Forma vital de Raunkjaer, Fruit, Fulla, Gimnospermes, Histologia, Homologia (biologia), Llavor, Meristema, Microscopi, Microscopi òptic, Microscopi electrònic, Molses, Organogènesi, Paleobotànica, Pecíol, Pi (arbre), Pinòpsides, Reproducció asexual, ... Ampliar l'índex (11 més) »
- Branques de la botànica
Alga
pmc.
Veure Morfologia vegetal і Alga
Alternança de generacions
Cicle vital dels cormòfits L'alternança de generacions, o metagènesi, fa referència a la característica que presenten alguns organismes d'alternar entre dos individus diferents al llarg del seu cicle vital: un haploide (o gametòfit, en el cas dels vegetals) i un de diploide (o esporòfit, en el cas dels vegetals).
Veure Morfologia vegetal і Alternança de generacions
Angiospermes
Les angiospermes (Angiospermae) són un divisió del regne vegetal que conté la immensa majoria de les espècies de plantes terrestres, sent la forma de vida vegetal dominant al Planeta.
Veure Morfologia vegetal і Angiospermes
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Morfologia vegetal і Animals
Arbre
data.
Veure Morfologia vegetal і Arbre
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Veure Morfologia vegetal і Arrel (botànica)
Òrgan (anatomia)
Un òrgan o, tradicionalment, orgue és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció.
Veure Morfologia vegetal і Òrgan (anatomia)
Biodiversitat
editor.
Veure Morfologia vegetal і Biodiversitat
Biologia cel·lular
La biologia cel·lular o citologia és la branca de la biologia que estudia l'estructura i funció de les cèl·lules com a unitats individuals, complementant així a la histologia (que estudia a les cèl·lules com a component dels teixits).
Veure Morfologia vegetal і Biologia cel·lular
Cactus
Els cactus (Cactaceae) són una família de plantes de l'ordre de les cariofil·lals que conté unes 1.750 espècies conegudes repartides en aproximadament 127 gèneres.
Veure Morfologia vegetal і Cactus
Càmbium
Escorça El càmbium (del llatí cambium "canvi"') és un teixit vegetal meristemàtic que es troba en les tiges i les arrels de determinades plantes.
Veure Morfologia vegetal і Càmbium
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Morfologia vegetal і Cèl·lula
Cicadòfits
Els cicadòfits (Cycadophyta) són una divisió de plantes gimnospermes caracteritzada per presentar una gran corona de fulles pinnades compostes i un estípit.
Veure Morfologia vegetal і Cicadòfits
Cicle biològic
Un cicle biològic de vida es considera al període que inclou una generació completa d'un organisme viu incloent la reproducció, ja siga sexual o asexual.
Veure Morfologia vegetal і Cicle biològic
Ciques
Ciques (Cycas revoluta) és una espècie de gimnosperma de la família de les cicadàcies originària del sud del Japó i molt utilitzada com a planta ornamental.
Veure Morfologia vegetal і Ciques
Col
La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dona nom a la família Brassicaceae.
Veure Morfologia vegetal і Col
Convergència evolutiva
La convergència evolutiva és un fenomen evolutiu pel que diferents organismes tendeixen, sota pressions ambientals equivalents, a desenvolupar en la seva evolució característiques (morfològiques, fisiològiques, etològiques, etc.) similars (estructures anàlogues).
Veure Morfologia vegetal і Convergència evolutiva
Cotiledó
Els dos cotilèdons de ''Jacaranda mimosifolia'' El cotiledó o cotilèdon és un conjunt de les fulles embrionàries de la planta en germinació.
Veure Morfologia vegetal і Cotiledó
Diferenciació cel·lular
La diferenciació cel·lular és el procés pel qual una cèl·lula canvia d'un tipus cel·lular a un altre.
Veure Morfologia vegetal і Diferenciació cel·lular
Divisió cel·lular
Comparació de tres tipus de reproducció cel·lular. Divisió cel·lular en procariotes (fissió binària) i eucariotes (mitosi i meiosi). Les línies gruixudes són cromosomes, i les primes línies blaves són fibres que estiren els cromosomes i separen els extrems de la cèl·lula.
Veure Morfologia vegetal і Divisió cel·lular
Ecologia
L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).
Veure Morfologia vegetal і Ecologia
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Veure Morfologia vegetal і Embrió
Embriogènesi
L'embriogènesi (d'embrió + gènesi) és el complex procés generatiu que condueix a la formació d'un organisme pluricel·lular, vegetal o animal, a partir del zigot.
Veure Morfologia vegetal і Embriogènesi
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Morfologia vegetal і Espècie
Espermatozoide
Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul. Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals.
Veure Morfologia vegetal і Espermatozoide
Estròbil
Pinya de pinassa (''Pinus nigra'') Pinya de ''Pinus coulteri'' En botànica i en les coníferes, un estròbil (con o pinya) és una estructura basada en un eix terminal, al voltant del qual es despleguen fulles reproductives amb una disposició generalment helicoidal.
Veure Morfologia vegetal і Estròbil
Eufòrbia
Inflorescència de la lleteresa d'aiguamoll (''Euphorbia palustris'') Tija de lleteresa vessant "llet" Eufòrbia (Euphorbia) és un gènere de plantes angiospermes de la família de les euforbiàcies de distribució cosmopolita.
Veure Morfologia vegetal і Eufòrbia
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Veure Morfologia vegetal і Evolució
Falgueres
Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.
Veure Morfologia vegetal і Falgueres
Fecundació
Micrografia d'escaneig d'una cèl·lula espermàtica fertilitzant un oòcit. La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide (o una cèl·lula espermàtica que arriba dins un gra de pol·len en el cas de les plantes), s'uneixen per formar un zigot.
Veure Morfologia vegetal і Fecundació
Fisiologia vegetal
En botànica, la fisiologia vegetal és l'estudi del funcionament, o fisiologia, de les plantes.
Veure Morfologia vegetal і Fisiologia vegetal
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Veure Morfologia vegetal і Flor
Forma vital de Raunkjaer
Les formes vitals de Raunkjaer són una classificació ecològica de les espècies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els meristemes caulinars (gemmes) durant l'estació desfavorable (per freda o per seca).
Veure Morfologia vegetal і Forma vital de Raunkjaer
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Veure Morfologia vegetal і Fruit
Fulla
Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
Veure Morfologia vegetal і Fulla
Gimnospermes
Les gimnospermes (Gymnospermae, gr. "llavor nua") són un grup de plantes vasculars amb llavor (espermatòfits) amb unes 1000 espècies actuals, entre les quals hi destaquen les coníferes, els ginkgos, les ciques i els pins. Van ser molt més diverses en temps passats, sobre tot entre el Devonià i el Juràssic, amb més de 3000 espècies fòssils.
Veure Morfologia vegetal і Gimnospermes
Histologia
Un espècimen histològic tenyit, col·locat entre un portaobjectes i un cobreobjectes. La histologia (compost de les paraules gregues: ἱστός "teixit", i -λογία -logia) és l'estudi de l'anatomia microscòpica de les cèl·lules i dels teixits de plantes i animals.
Veure Morfologia vegetal і Histologia
Homologia (biologia)
Carl Gegenbaur: Homologia entre membres anteriors (1870) En l'estudi comparatiu dels éssers vius, l'homologia és la relació que existeix entre dues parts orgàniques diferents quan els seus determinants genètics tenen el mateix origen evolutiu.
Veure Morfologia vegetal і Homologia (biologia)
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Veure Morfologia vegetal і Llavor
Meristema
El meristema, en els embriòfits, és el teixit vegetal simple responsable del creixement permanent de la planta.
Veure Morfologia vegetal і Meristema
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Veure Morfologia vegetal і Microscopi
Microscopi òptic
Un microscopi òptic, sigui simple o compost, és un microscopi basat en lents òptiques.
Veure Morfologia vegetal і Microscopi òptic
Microscopi electrònic
Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet de fer observacions de la matèria a escales molt més petites que la microscòpia òptica.
Veure Morfologia vegetal і Microscopi electrònic
Molses
Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.
Veure Morfologia vegetal і Molses
Organogènesi
Lorganogènesi, paraula que deriva del grec: όργανον "amb `què es treballa", i γένεσις "origen, creació, generació") és el procés pel qual l'ectoderma, endoderma, i mesoderma es desenvolupen en òrgans interns de l'organisme.
Veure Morfologia vegetal і Organogènesi
Paleobotànica
''Viburnum lesquereuxii'' La paleobotànica (del grec paleo.
Veure Morfologia vegetal і Paleobotànica
Pecíol
1. Pecíol2.Tija El pecíol, dit popularment capoll, galet o polzim en botànica és la cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la tija.
Veure Morfologia vegetal і Pecíol
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Veure Morfologia vegetal і Pi (arbre)
Pinòpsides
Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.
Veure Morfologia vegetal і Pinòpsides
Reproducció asexual
arbres fruiters s'obtenen per reproducció vegetativa sovint mitjançant empelts. La reproducció asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual.
Veure Morfologia vegetal і Reproducció asexual
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Veure Morfologia vegetal і Roure
Sistemàtica
La sistemàtica o biosistemàtica és l'estudi de la diversitat de la vida al planeta Terra, tant del passat com del present, i les relacions entre els éssers vius al llarg del temps.
Veure Morfologia vegetal і Sistemàtica
Sorus
Sorus Un sorus (en llatí i anglès el plural és sori) és un grup d'esporangis (estructures que produeixen i contenen espores).
Veure Morfologia vegetal і Sorus
Tàxon
En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.
Veure Morfologia vegetal і Tàxon
Teixit (biologia)
Microfotografia del teixit nerviós (nervi perifèric). En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie.
Veure Morfologia vegetal і Teixit (biologia)
Tija
Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.
Veure Morfologia vegetal і Tija
Traqueobionts
Les plantes vasculars, cormòfits o traqueobionts (Tracheobionta) són un subregne de les plantes que tenen teixits especialitzats per a conduir l'aigua.
Veure Morfologia vegetal і Traqueobionts
Ultraestructura
nm. La ultraestructura és l'estructura detallada d'una mostra biològica, com per exemple una cèl·lula, teixit o òrgan, que poden ser observats per microscòpia electrònica.
Veure Morfologia vegetal і Ultraestructura
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Morfologia vegetal і Vertebrats
Wilhelm Hofmeister
Wilhelm Friedrich Benedikt Hofmeister (18 de maig de 1824 - 12 de gener de 1877) va ser un important biòleg i botànic alemany considerat per alguns al mateix nivell que Darwin i Mendel." En gran part va tenir una formació autodidacta.
Veure Morfologia vegetal і Wilhelm Hofmeister
Zigot
Un zigot és la primera cèl·lula d'un nou individu que s'obté de la fusió d'un gàmeta femení (ovòcit o òvul) amb una gàmeta masculí (espermatozoide).
Veure Morfologia vegetal і Zigot
Vegeu també
Branques de la botànica
- Agrostologia
- Arqueobotànica
- Briologia
- Carpologia
- Fisiologia vegetal
- Fitoquímica
- Fitosociologia
- Glossari de botànica
- Malherbologia
- Micropaleontologia
- Morfologia vegetal
- Paleobotànica
- Palinologia
- Pomologia
També conegut com Morfologia de les plantes.